Ja podria venir l’estiu...

Els dies de pluja i vent, em fan recordar els llunyans dies de la meva infància, des del balcó a la part més elevada del vell barri del Garrofer. Era un lloc privilegiat, des d’on podia veure, estesa als meus peus, la Tortosa de les teulades, centenars de teulades brillants, mullades per la pluja; i podia seguir al detall la lluita constant dels estenedors, que mantenien agafats a dures penes els llençols nets, davant les ràfegues del vent.

Avui és un d’aquells dies, els núvols avancen la nit, enfosquint el dia. Caminants anònims creuen els carrers sense mirar-se, caminen ràpidament, com si la vida els empenyés qui sap a on; un gos va i ve sense rumb, i un gat negre salta a un contenidor obert: és l’hora de dinar

Uns pardals despistats volen en busca del resguard dels nius, mentre un vell auto s’arrossega fins les portes tancades d’un taller. Dos xiquets intenten córrer amb les esquenes oprimides per enormes motxilles. Una iaia, intenta trobar un sopluig per guarir-se de la pluja, amb el cap arrupit entre les espatlles; els obrers, sense festa, deixen l’obra propera gemegant en llengües desconegudes.

Les faroles ballen al caprici del vent. Les llums de Nadal, acabades d’instal·lar pengen lànguides i tristes esperant ser despenjades..

El quitrà s’enfosqueix al contacte amb la pluja; el sol fastiguejat, amagat pels núvols, vol abandonar i anar-se’n. Els vidres es glacen, com els cors; i l’ànim s’afona al sofà, mentre uns dits naveguen entre les línies d’un llibre vell, alimentant la imaginació que renaix entre aigües cristal·lines, escumes blanques, el caliu del sol i una suau brisa que acarona la pell com si foren els llavis tendres d’una absència.

Per acabar-ho d’adobar, sec a taula, el peix al forn té molt bona pinta, la dona m’allarga una ampolla de vi blanc, trec el caputxó, una cita de Hermann Melville (autor de Moby Dick) l’envolta: Cada vegada que em sorprenc posant boca trista, cada vegada que a la meva ànima hi ha un novembre humit i plujós. Llavors, entenc que és l'hora de fer-me a la mar tan prompte com pugui.

Definitivament, avui no és el meu dia...

Encara és desembre, però ja podria venir l’estiu...