A l'octubre de 1990, durant les obres d'excavació per a la construcció del canal olímpic de Castelldefels van apareixer les restes d'un vaixell del segle XIV i el seu carregament, format per gerres que contenien conserva de peix, força ben conservades però molt fràgils.
Els elements constructius de fusta, especialment les quadernes van aparèixer molt fragmentats, al contrari de les traques i altres elements longitudinals que estaven molt ben conservats. L’any 1992 es va iniciar el tractament de les fustes acabant-se a finals de 1993.
El Museu Marítim de Barcelona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya han signat un conveni per musealitzar el vaixell trobat a les Drassanes de Barcelona. Les obres d'acondicionament s'iniciaran amb el 2007. Amb la seva musealització, el vaixell Sorres X es convertirà en la nau més antiga que s’exposa en un museu espanyol.
El Sorres X es tractava d'una petita embarcació, pertanyent al grup de les barques, amb tota seguretat un llagut. La seva eslora estaria al voltant dels 9,5 o 10 m i el seu tonatge entre les 4 i 5,4 tones. Arboraria un sol pal, i devia d'armar fins a sis rems per banda. És la única embarcació descoberta fins al moment amb els dos tipus de timons (lateral i axial).
Al veure les fotos de les restes, he recordat el costellar d'un llagut que sobresurtia de la sorra a la riba de Ferreries, una mica mes avall del Roser i que va resistir durant anys, fins que no va poder més.
Que en tenim algún, de llagut, conservat al Museu de l'Ebre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada