És curiós llegir estos dies els blocs ebrencs que parlen del tema de l'aigua, i veure el foc encreuat que s'està produint al territori. Una munió de dits acusadors assenyalant als altres i justificant el comportament dels propis, fins i tot la picabaralla escarritxa als líders del moviment antitransvasista.
Estic sorprès. El moviment antitransvasista presenta esquerdes, i aquells amb una sensibilització política més acusada s'assenyalen i a punt estan de tirar-se els trastos al cap.
Estic profundament decebut i indignat amb l'actuació del polítics, els d’aquí i els d'allà. Era perfectament conscient que la seva paraula val, lo que val no res, però tenia la remota i improbable esperança que el tripartit, respectaria els seus compromisos.
Malauradament no ha estat així, i les seves pròpies paraules i els compromisos que van assolir ara se'ls passen pel forro ...
Ara cada dia miro la premsa, amb la remota i improbable esperança, que els polítics del territori, per dignitat i coherència deixin els seus càrrecs o al menys donin mostres de combativitat i compromís en aquest assumpte. Em sobren dits d'una mà per comptar els qui s'han mullat mínimament.
Amb els de casa, malauradament no hi ha res a fer... la mamella és la mamella, i com em deien de petit: Amb les coses de "menjar" no es juga !!