Les taronges em miraven amb recel des de la seva bossa, al veure-les he tingut una idea brillant per satisfer el meu desig. N'he agafat unes poques, he preparat l'espremedora i m'he posat a fer una "captació puntual i extraordinària" del seu suc al meu got.La filla al veure'm tan enfeinat, també n'ha volgut, i he pensat:
-Ja que en fas, fes-ne per tots. - I he decidit oblidar-me de la captació puntual i transvasar sense embuts tot el suc de les taronges a dos gerres grans i insaciables.
I les taronges? Tal com han quedat ja no serveixen per res, sols per abocar-les al poal de les escombraries, i buscar-ne de noves per quan torni el desig de suc de taronja.
4 comentaris:
Brutal!!! Fantàstic... més clar que... les taronges!! :-)
Tan el suc de taronja com el de la llimona tan rics en vitamina C, tenen el problema de la llum.
Aquesta substancia tan beneficiosa es fotosensible, es destrueix amb la llum. Per aixo cal beure o utilitzar aquests sucs tan beneficiosos tan prompte com son expremuts.
¡¡¡¡O utilitzar recipients opacs per a conservarlos per exemple, a la nevera¡¡¡¡¡
La captació puntual i el trasvasament acabarà al mateix lloc (WC)
és dura, i trista, la vida de les taronges... :(
bon post!
:D
Publica un comentari a l'entrada