Ahir els carrers d'Amposta es van veure desbordats per un riu de gent que va poder manifestar amb la seva presència i amb els seus clams el rebuig al transvasament d’aigües de l’Ebre cap a Barcelona. El temps, aliat amb el moviment del nus, va fer un pausa i al matí va lluir el sol, per donar pas de nou a les pluges. Tan de bo que el mes de maig faci honra a la dita: al maig cada dia un raig, que deixa a dia que passa sense arguments i amb les vergonyes a l'aire als transvasistes del govern, als transvasistes de l'oposició i sobretot als estómacs agraïts que ja no saben com justificar la seva postura.
Ahir, deia, vam manifestar-mos a Amposta uns quants milers d'ebrencs, tan hi fa si n’érem més o n’érem menys, l'important era que hi érem uns quants més que els quatre arreplegats que alguns haguessin desitjat.
Vam començar sent quatre arreplegats, després uns insolidaris, una pagesots incults, uns neocarlins, i avui ja som una colla d’intolerants talibans. Tot plegat em convenç encara més, que no anem errats, que el camí és el correcte, sinó fora així no es preocuparien gens ni mica de natros i ens ignorarien com sempre han fet.
Potser a algú li trontolla la cadira quan els ebrencs criden amb una sola veu. Aixó acaba de començar, ahir va ser Amposta, i demà?
Ahir, deia, vam manifestar-mos a Amposta uns quants milers d'ebrencs, tan hi fa si n’érem més o n’érem menys, l'important era que hi érem uns quants més que els quatre arreplegats que alguns haguessin desitjat.
Vam començar sent quatre arreplegats, després uns insolidaris, una pagesots incults, uns neocarlins, i avui ja som una colla d’intolerants talibans. Tot plegat em convenç encara més, que no anem errats, que el camí és el correcte, sinó fora així no es preocuparien gens ni mica de natros i ens ignorarien com sempre han fet.
Potser a algú li trontolla la cadira quan els ebrencs criden amb una sola veu. Aixó acaba de començar, ahir va ser Amposta, i demà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada