Enguany el maig, fa honra a la dita de cada dia un raig, i com raja. En dues setmanes hem passat de l'engany del tub per a l'aigua, al de l'aigua per un tub. Van intentar justificar l'injustificable i el temps els ha deixat encara més en lo cul a l'aire. La gent de l'Ebre ja va dir lo que tenia que dir, el temps també ho ha dit, els embassaments estan pujant els seus percentatges a corre cuita.
A Madrid, el PSOE diu que estan estudiant la possibilitat de finiquitar el decret de la perllongació del tub. En dos dies se sabrà (lagarto, lagarto). Els manyos tiren endavant amb el recurs. El PSC s'obstina en continuar endavant amb el tub per a l'aigua, però els polítics ebrencs que justificaven el tub per a l'aigua de boca, resten muts. Ja m'agradaria que algun d'ells donés un cop sobre la taula i fes el que s'espera que facin.
I mentre tots estem a la guaita, avui el pobre Ebre ha tret pit i ha fet una petita demostració de força amb permís de l'amo (hidroelèctriques i la Confederació), a les 7.30 del matí feia la pinta de la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada