Ja fa un parell d’anys que el metge em va recomanar que deixés de prendre cafè, però hi ha coses que són difícils de complir, i aquesta és una. I com totes les coses vedades ara més que mai l’aroma del cafè m’atrau amb desmesura.Ja de petit, quan encara no en consumia, ja em captivava, sempre que anava o tornava del Col·legi de la Mercè passava prop del carrer Montcada, al “Colmado” que encara hi ha en aquell indret, el propietari solia moldre el cafè que acabava de vendre al detall, l’agradable olor del cafè acabat de moldre s’ensumava des de la plaça dels Farols fins el carrer de l’Àngel.
A casa m’agradava tafanejar i donar-li voltes a la manovella del molinet de cafè, obria la portella o el calaix on queia el cafè molt, i ensumava mentre tancava els ulls. Quina delicia.
Fa poc llegia el llibre d’Alfred Bosch, “Les set aromes del món”, crec que hagués estat una bona pensada, impregnar les fulles del llibre amb l’aroma del cafè, o al menys que amb el llibre es proporcionés una bosseta amb grans de cafè per ensumar mentre es llegeix i així submergir-se en l’argument i viure més intensament, si cal, la història que ens conta l’autor...
Ara als matins a l’hora del cafè, mentre veig que la resta de la gent l’assaboreix fent petar la xerrada, jo m’he de conformar amb xarrupar qualsevol infusió, això sí, aspirant intensament per capturar el seu aroma que tot ho envolta.
I com m’agradaria poder dir allò de: Un cafè sol, siusplau !!
Música: Moliendo café per Boules de feu (www.jamendo.com)
4 comentaris:
En canvi a mi m'ha passat el contrari. Des de petita no m'atreia el cafè i a l'arribar a una certa edat, que no voldria dir madura, m'he acostumat, i es que sembla que després d'un bon dia s'ha de fer petar la xerradeta davant d'un bon cafè, que a vegades en són dos.
Ànims, i perquè no provés de prendren'n de descafeinat ??.
El cafè és una dels granr petits plaers, especialment si es pot compartir amb una bona tertúlia o amb un diari al davant.
Prova de prendre la infusió dins d'una tassa de cafè, a veure si fa la mateixa sensació.
catxis! el cafè també és un dels meus vicis, i em costa sentir com un germà blocaire es troba en esta situació!
i un descafeïnat no cola???
:P
per cert, m'encanta la tria de música! felicitats!
(sí, ja ho sé, faig tard, feia dies que tenia pendent l'audició)
:D
Sempre m'he "revelat" davant aquells que quan demanen un cafe i afegeixent la paraula sol, o el cambre quan pregunta sol?
Hi ha un acudit al respecte que quan el cambre pregunta si el vol sol, el client respont: "si voste no en vol un altre"
Crec que dir sol es una redundancia, el fet que en hi hagin d'acompanyats ( tallat, bombo, amb llet, carajillo etc)
no te perque obligar-nos a especificar quan en demanem un si el volem sol o no. Si no diem el contrari, EVIDENMENT QUE EL VOLEM SOL.
Encara que hi hagin convinacions de Coca-Cola amb ron, ginebra, vodka etc. quant demanem una Coca-Cola i afegim sola?
Espero no esta equivocat.
Publica un comentari a l'entrada