Coherència i dignitat

Avui era un dia complicat per mi, però tenia un compromís ineludible, volia afegir el meu bram d'ebrenc al de molts altres ebrencs. L'auditori Felip Pedrell de Tortosa era ple de gom a gom, i encara no eren les 20:00 hores, la gent ha estat puntual i omplia passadissos, i qualsevol altre racó des d'on es pogués escoltar, cridar o aplaudir. De polítics en hi havia, però avui no eren ningú, i no tenien cap lloc de preferència a la taula de parlaments, avui ells eren al punt de mira de l'enuig dels ebrencs.

Els desesperats s'aferren a qualsevol bri d'esperança, i això van fer els ebrencs recolzant als partits del tripartit per governar Catalunya, i majoritàriament al PSC en la darrera "captació puntual de vots" celebrada fa poc més d'un mes. I com a premi, ganivetada, recargolada i profunda, allí on fa més mal: a l'ànima del territori que és el pare Ebre.

Ja sabíem com actua la dreta, ara ja sabem com ho fa l'esquerra, i tots ells plegats, uns per acció i els altres per omissió, en són responsables de la malifeta. A Madrid ja sabem qui mana, a la Generalitat també, i de tots ells cap se'n lliura.

Aquesta tarda la primera intervenció a l’Assemblea de la PDE, és resumia en dos paraules: coherència i dignitat. Just del que manquen aquells que juguen amb les paraules, que neguen lo evident i menteixen més que parlen.

Potser tinguem la guerra perduda, però els arreplegats, els perdedors, els ciutadans sense càrrec únicament tenim una opció: Bramar pel pare ferit de mort, fins què se'ls remogui la consciència..., si en tenen.