17 d’abril, 2008

On són els de casa?

És curiós llegir estos dies els blocs ebrencs que parlen del tema de l'aigua, i veure el foc encreuat que s'està produint al territori. Una munió de dits acusadors assenyalant als altres i justificant el comportament dels propis, fins i tot la picabaralla escarritxa als líders del moviment antitransvasista.

Estic sorprès. El moviment antitransvasista presenta esquerdes, i aquells amb una sensibilització política més acusada s'assenyalen i a punt estan de tirar-se els trastos al cap.

Estic profundament decebut i indignat amb l'actuació del polítics, els d’aquí i els d'allà. Era perfectament conscient que la seva paraula val, lo que val no res, però tenia la remota i improbable esperança que el tripartit, respectaria els seus compromisos.

Malauradament no ha estat així, i les seves pròpies paraules i els compromisos que van assolir ara se'ls passen pel forro ...

Ara cada dia miro la premsa, amb la remota i improbable esperança, que els polítics del territori, per dignitat i coherència deixin els seus càrrecs o al menys donin mostres de combativitat i compromís en aquest assumpte. Em sobren dits d'una mà per comptar els qui s'han mullat mínimament.

Amb els de casa, malauradament no hi ha res a fer... la mamella és la mamella, i com em deien de petit: Amb les coses de "menjar" no es juga !!

2 comentaris:

Jacme ha dit...

noi, més clar l'aigua, penso com tu... què trist tot plegat...

bajoqueta ha dit...

El que més rabia fa de tot això, és la falta de paraula. Lo que se va dir un dia ara ja no té cap validesa. I tot té un preu i hi ha gent que se deixa comprar per desgràcia.