21 de juny, 2008

Les fonts (4): Cèlio


A deu passes del Portal de Remolins, tot just quan comença la Costa del Cèlio, a la cruïlla amb el carrer de la Granja, hi ha una font de pedra que encara raja, idèntica a la font de Sant Francesc al barri de Santa Clara.

Les vorades estan malmeses i la plataforma de formigó sobre la que es sustenta està enlaire. Llàstima que a les fonts no se'ls hi face un mínim manteniment, elles també formen part del mobiliari urbà, i demanen a crits un xic d'atenció.

17 de juny, 2008

Posa un arbre a la teua vida



Una curiosa noticia de més enllà de l’Atlàntic ens assabenta que els parlamentaris brasilers estan estudiant una proposta per imposar als ciutadans l'obligació de plantar arbres com a compensació davant de qualsevol tràmit amb l'administració. Així per exemple, plantar vint arbres per comprar un vehicle, un parell pel naixement d'un fill, deu per casar-se o seixanta per l'adquisició d'un habitatge. La mesura té per objectiu repoblar extenses zones del país, devastades per les accions inconscients de plantadors i especuladors.

Aquí a casa nostra, també hi ha la costum de plantar un arbre en adquirir un habitatge, d'aquesta manera els boscos també avancen, sobre tot per les teulades amb arbres esquelètics sense fulles i sense arrels...

15 de juny, 2008

Les fonts (3): Santa Clara


Després de superar l'empinada costa de la Pujada de Santa Clara o les escaletes de Nou Cirera, els carrers s'ajunten en un replanell abans d'enfilar tots dos junts cap el Convent de Santa Clara, i com endevinant la necessitat de refrescar-se encara raja l'aigua de la fonteta de Santa Clara.

14 de juny, 2008

Les fonts (2): Sant Lluís





Al carrer Sant Lluís, a pocs metres de la Casa d'acollida, recolzada contra la tàpia del Convent de la Purísima, rau una vella font de les moltes que hi havien a Tortosa. Malauradament l'aixeta ja ha desaparegut i únicament ragen els records de quan era una veritable font.

La font està guarnida amb unes rajoles decoratives, d'aquelles que es solien vore a la part de sota dels balcons del casc antic, amb la representació del sant que dona nom al carrer.

13 de juny, 2008

El rebost ple


La crisi del petroli ens ha portat, de la mà de l'increment dels combustibles, una vaga de transports que ha col·lapsat el país. No recordo, o potser ho he oblidat, que es donés el cas com en aquesta ocasió que al tercer dia les prestatgeries dels supermercats estiguessin en situació lamentable, que perillés la vida dels ramats o que els productes frescos es malmetessin en origen per no poder ser distribuïts.

Tot plegat, ha impulsat a molts ciutadans a acumular quantitats sorprenents de queviures. D'altres, davant afirmacions com la de Mariano Marzo expert en recursos energètics, que pronostica molts problemes energètics pels volts de 2011 o sigui demà passat, ja pensen en establir reserves particulars de combustible i queviures de subsistència per suportar possibles talls en el subministrament.

Els nostres avantpassats de la partida de Xies, ja ens van ensenyar el camí construint sitges pel gra, esculpint la roca, potser els haurem d'imitar i ens haurem de plantejar la possibilitat d'acondicionar un rebost com déu mana, per si les mosques...

Les fonts (1): Sant Francesc

Les fonts públiques resten únicament com un vestigi del passat més llunyà i pràcticament ignorat per aquelles generacions que sempre han conegut l'aigua rajant de l'aixeta de la cuina i de la cambra de bany, i no han necessitat mai de fer viatges fins la font pública per omplir el càntir o l'amajuana.


Passejant per la Tortosa de la meva infantesa encara es poden trobar alguna d'aquelles antigues fonts, que si bé ja no tenen la funció d'abastir a la població, donen als barris un aire d'abans ahir.

La font de la imatge, es troba al cap damunt de la costa de la Pujada de Sant Francesc, quan aquest carrer es bifurca en els carrers Santa Clara i Sant Francesc.

11 de juny, 2008

Col·laborant amb el 60è joc literari

Un cop més col·laborem en els jocs literatis del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com). Aquest cop, el 60è joc literari està dedicat a l'obra Benissanet, d'un dels grans escriptors de les Terres de l'Ebre: Artur Bladé i Desumvila.
Us mostrem un fragment incomplet d'aquesta obra i heu d'encertar les paraules que manquen entre tres opcions. Podeu trobar les instruccions al blog Tens un racó dalt del món. Si participeu tindreu opcions a obtenir els premis del mes: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-vos en personatges del proper llibre del Tibau.

4) Els ... van desfent, pertot arreu on passen, llur cinta mètrica argentada.



a) dies de pluja

b) anys

c) cargols

02 de juny, 2008

CV Roquetes, endavant !!!



L'equip infantil masculí del Club Voleibol Roquetes ha culminat el Campionat d'Espanya de Voleibol celebrat a Cangas d'Onis, en clasificar-se en desena posició. Les meves felicitacions per la fita aconseguida i encoratjar-los a seguir endavant.

29 de maig, 2008

Col·legi La Mercè: 160 aniversari

El proper dia 7 de juny es celebra el 160 aniversari de la fundació del Col·legi de la Mercè, el primer col·legi públic de Tortosa i un dels primers de Catalunya. La celebració que es durà a terme al llarg de tot l'any comença amb una trobada d'exalumnes que es celebrarà el mateix dia 7 al pavelló firal de Tortosa.

En ocasió d'aquest aniversari el blocaire Toni Gallardo va posar en marxa un
blog dels exalumnes que en apenes dos mesos a passat a tenir més de cinquanta autors, que han penjat 185 entrades i 67.500 visites. El blog dels exalumnes de la Mercè s'ha convertit per uns dies en lo referent d'aquells que alguna vegada ens vam asseure en els seus pupitres, el blog ens ha permès retrobar-nos amb records i rostres ja difuminats pel temps.

El Col·legi de la Mercè al llarg de la seva història va estar ubicat primer al carrer de la Mercè al solar que avui ocupa la Biblioteca Marcel·lí Domingo. En declarar-se en runa, va passar a l'edifici de l'antic Institut de batxillerat J. Bau del carrer Montcada, solar on es construirà properament el nou edifici de les Delegacions territorials de la Generalitat a Tortosa. Després de peregrinar durant massa temps, per caragoles i aules prestades de col·legis privats, va trobar la ubicació definitiva amb el nou col·legi aixecat al solar de l'antiga Fàbrica del Gas del Carrer de la Providència al barri del Rastre.

Felicitats i la meva enhorabona a les promotores de la idea i a tots aquells que d’una manera o altra han fet possible que La Mercè segueixi palpitant.


V Concentració Motera Roquetes-Terres de l'Ebre




Aquest cap de setmana es celebra a Roquetes la V Concentració Motera Roquetes-Terres de l'Ebre el lloc de la trobada és a les instal·lacions del Montepio de Conductors "Sant Cristòfol" Tortosa i Comarques, situat a la Ctra. del Reguers, s/n. de Roquetes. Al recinte hi haurà zona d'acampada amb tots els seus serveis (inclou dutxes amb aigua calenta i barra, pàrking i recinte vigilat:

Més informació cliqueu aquí
i/o aquí

EL CV ROQUETES SEGUEIX VIU

L'Infantil masculí del Club Voleibol Roquetes, segueix endavant a l'acabar la primera fase del campionat entre els dotze millors equips, després dels tres primers enfrontaments. El primer partit es va saldar amb la vistoria del Roquetes sobre els canaris del San Roque, per 0-2 (19/25, 23/25), el segon partit van repetir victoria contra el CV Leganés, campió de la Comunitat de Madrid per 0-2 (16/25 , 15/25) i el tercer encontre contra els murcians del CP Meditarraneo va tenir com a resultat una derrota 1-2 (25/16, 16/25 , 17/25)

CLASIFICACIO GRUP E


Equip

J

G

P

SF

SC

PF

PC

Pts

1

C.V. Roquetes

3

2

1

5

2

158

159

5

2

C.V. San Roque

3

2

1

4

4

183

173

5

3

C.V. Leganés

3

1

2

3

4

154

153

4

4

C.P. Mediterráneo

3

1

2

3

5

153

183

4



La següent ronda enfronta al nois del Roquetes amb els extremenys del AD Cáceres Licenciados Reunidos i el campió de "Ses Illes" el C.V. Manacor.

28 de maig, 2008

El CV Roquetes al Campionat d'Espanya

Del 28 de maig fins el 1 de juny es celebra a Arriondas i Cangas de Onís el campionat d'Espanya Infantil Masculí de voleibol, on participa el Club Voleibol Roquetes en la seva condició de Campió de Catalunya.

El Roquetes s'integra al grup de classificació E, juntament amb el CV Leganés 1er de Madrid i els equips CV San Roque i CP Mediterraneo, segons classificats de les Illes Canaries i Murcia respectivament.

Que la Força els acompanyi !!!

27 de maig, 2008

Aigua per un tub

Enguany el maig, fa honra a la dita de cada dia un raig, i com raja. En dues setmanes hem passat de l'engany del tub per a l'aigua, al de l'aigua per un tub. Van intentar justificar l'injustificable i el temps els ha deixat encara més en lo cul a l'aire.

La gent de l'Ebre ja va dir lo que tenia que dir, el temps també ho ha dit, els embassaments estan pujant els seus percentatges a corre cuita.

A Madrid, el PSOE diu que estan estudiant la possibilitat de finiquitar el decret de la perllongació del tub. En dos dies se sabrà (lagarto, lagarto). Els manyos tiren endavant amb el recurs. El PSC s'obstina en continuar endavant amb el tub per a l'aigua, però els polítics ebrencs que justificaven el tub per a l'aigua de boca, resten muts. Ja m'agradaria que algun d'ells donés un cop sobre la taula i fes el que s'espera que facin.

I mentre tots estem a la guaita, avui el pobre Ebre ha tret pit i ha fet una petita demostració de força amb permís de l'amo (hidroelèctriques i la Confederació), a les 7.30 del matí feia la pinta de la foto.

25 de maig, 2008

Rodolfo Chiquiliquatre, President

Avui 25 de maig es celebra arreu, el dia de l'Orgull friki, i com a bon auguri el dia ha començat amb l'exitós resultat de Rodolfo Chiquiliquatre al festival d'Eurovisión. El Rodolfo anit representava als milers de ciutadans que vist com s’han desenvolupat les darreres edicions de la gala europea, a cop de telèfon, el van catapultar a Belgrad on va quedar en una honrosa 16ena. posició, molt per davant d'altres "artistes" seriosos i entregats.

Després de l'èxit musical davant dels professionals de la cançó, sols li fa falta donar un bot, i passar-se a la política, ja hi han antecedents com el Santamaria a l'Ajuntament de Reus, i veient la incoherència, les mentides i la indignitat amb que s’empolainen i actuen els nostres polítics professionals, que millor que un actor i còmic professional com ell, per dirigir el circ en que han convertit el dia a dia del país.

Avui Dia de l'Orgull Friki seria un dia tan bo com qualsevol altre, per proclamar la seva candidatura a la Presidència del Govern.

Rodolfo, President !!!

19 de maig, 2008

Ahir Amposta, i demà...?

Ahir els carrers d'Amposta es van veure desbordats per un riu de gent que va poder manifestar amb la seva presència i amb els seus clams el rebuig al transvasament d’aigües de l’Ebre cap a Barcelona.
El temps, aliat amb el moviment del nus, va fer un pausa i al matí va lluir el sol, per donar pas de nou a les pluges. Tan de bo que el mes de maig faci honra a la dita: al maig cada dia un raig, que deixa a dia que passa sense arguments i amb les vergonyes a l'aire als transvasistes del govern, als transvasistes de l'oposició i sobretot als estómacs agraïts que ja no saben com justificar la seva postura.

Ahir, deia, vam manifestar-mos a Amposta uns quants milers d'ebrencs, tan hi fa si n’érem més o n’érem menys, l'important era que hi érem uns quants més que els quatre arreplegats que alguns haguessin desitjat.

Vam començar sent quatre arreplegats, després uns insolidaris, una pagesots incults, uns neocarlins, i avui ja som una colla d’intolerants talibans. Tot plegat em convenç encara més, que no anem errats, que el camí és el correcte, sinó fora així no es preocuparien gens ni mica de natros i ens ignorarien com sempre han fet.

Potser a algú li trontolla la cadira quan els ebrencs criden amb una sola veu. Aixó acaba de començar, ahir va ser Amposta, i demà?

15 de maig, 2008

Manifest blocaire contra el transvasament

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

14 de maig, 2008

Anem a tocar el cel

L'Observatori de l'Ebre de Roquetes anuncia l'obertura d'inscripcions pel curs d'estiu Anem a tocar el cel que es celebrarà els dies 2,9 i 16 de juliol del 2008, amb el següent programa:

Dia 2
Introducció teòrica: aparells d'observació astronòmica. Estels i planetes
Anàlisi del mapa estel·lar del dia
Observació
Dia 9
Introducció teòrica: satèl·lits, asteroides, meteorits i cometes
Anàlisi del mapa estel·lar del dia
Observació
Dia 16
Introducció teòrica: nebuloses i galàxies.
Origen de l'univers.
Anàlisi del mapa estel·lar del dia
Observació

13 de maig, 2008

La Catalunya enganyada

La pressió sobre les Terres de l'Ebre augmenta a dia que passa, si ahir els polítics ebrencs d'ERC li ballaven l'aigua al vicepresident, que tornava a afirmar que el transvasament no s'aturaria encara que plogui el que plogui, al temps que l'ecosocialista Forcadell es penedia de la seva rebeldia davant els manaies del seu partit.

Avui el conseller Baltasar, anuncia que a partir del divendres ja hi ha aigua per a les pisicines i pels jardins, i per si fora poc segons Ebredigital el CAT anuncia que els vaixells cisterna cap a Barcelona transvasaran aigua de l'Ebre i no pas dels pous de Tarragona...

Ara que ja sembla que no hi ha sequera, que dieuen els del PSC ebrenc tan defensors ells de la solidaritat amb la city?

Com diuen els Quicos som la Catalunya enganyada.
Definitivament no tenen vergonya !!!

La pluja aigualeix els arguments transvasistes

La Generalitat, de la mà dels seus consellers, no podia caure més baix. Baltasar ha manifestat que divendres vinent Catalunya sortirà de l’estat d’excepcionalitat II per passar al I, gràcies a les pluges dels darrers dies, el que suposarà l’aixecament de les restriccions per regar jardins i omplir piscines.

Això sí, els vaixells cisterna seguiran transvasant aigua a Barcelona i la canonada del transvasament seguirà endavant, no sigui que els d’AGBAR s’enfadin.

A la vista dels fets, sembla que el perill de patir set a Barna s’esvaeix, i la justificació de la canonada també. La pluja ha aigualit les argumentacions transvasistes, basades en la mentida i l'engany, dels cuentistes del tripartit i d'aquells que els hi fan el joc, i a mesura que ells perden arguments jo guanyo en emprenyamenta.

Se’m farà molt llarga l’espera fins les properes eleccions, però mentre no arriben, el diumenge 18 de maig ens trobem a AMPOSTA.






12 de maig, 2008

Posa'ls-hi un nom

Com avui a Roquetes no és festa, he aprofitat per passar per la Biblioteca municipal. Allí he vist una bústia de cartró, amb unes butlletes convidant-me a proposar un nom pels gegants de la nostra ciutat, n'he agafat una.

Al cantó inferior esquerre és pot veure l'escut de la ciutat i la rúbrica Ajuntament de Roquetes Àrea de Cultura, al cantó inferior dret es pot llegir: Fem Roquetes més participativa.

A la vista de la butlleta, sembla que l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes, ha endegat una campanya sota el nom de Posa'ls-hi un nom on es convida a la ciutadania a proposar noms per als gegants de Roquetes.

A la butlleta de proposta s'han d'emplenar els noms proposats, el motiu de la tria i el nom i telèfon propis. Després només cal dipositar la butlleta a les bústies de cartró disposades per aquest motiu.

Com tenia més ganes de saber-ne alguna cosa sobre aquesta iniciativa i com això de Fem una Roquetes més participativa m'ha semblat interessant, he obert la web municipal per esbrinar alguna cosa més: DECEPCIÓ. Enlloc hi informació de cap mena, i si la hi ha deu ser sota les pedres, al menys jo he estat incapaç de trobar-la.

A la web del munici sembla que s'hagi aturat el temps, excepte quatre coses tot és igual que fa un any, ni tan sols l'alcalde ha tingut temps encara d'escriure una salutació als il·lusos, que de tan en tan, se'ns acut obrir la plana oficial de la ciutat.

Serà un plaer proposar un nom pels gegants. Els responsables del govern de la ciutat, no en necessiten, ja en tenen.

Anjub

Andreu Carranza, que en altres quatre ocasions ja havia optat al premi com a finalista, aconseguia l’any 2000 el premi Sant Joan de novel·la catalana, que li concedí la fundació Caixa de Sabadell, amb Anjub.

Anjub és la història del bandoler Josep Anjub anomenat Robarucs, per la obsessió que té el protagonista en alliberar, de la tirania dels seus amos, a aquestos esforçats equins. La novel·la és desenvolupa enmig de disputes entre realistes i liberals durant la primera meitat del segle XIX, i està escrita segons el parlar de la Ribera d’Ebre.

Anjub passa els darrers dies de la seva vida tancat al calabós d’Ascó, escrivint dia a dia al capellà d’Ascó, a qui li confessa la veritat dels seus fets mentre espera a que arribi el botxí de Reus, de qui desitja que sigui destre amb l’ús del garrot.

Molt en sintonia amb altres treballs de l’autor, podria passar perfectament com un apèndix de l’Hivern del Tigre.




El podeu trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes

06 de maig, 2008

Escriure 200.000 llibres


Es va beure el cafè d’una glopada, mentre jo encara remenava la infusió amb la cullereta. No s’hi va poder estar i em va amollar:

-Tots els llibres, ja existeixen i no és precís un talent especial per escriure'ls

-Com? T’has begut l’enteniment?

-Res d’això. És molt senzill. Totes les llengües tenen un nombre finit de paraules i de signes de puntuació, si disposéssim d’un ordinador lo suficientment potent per combinar tots els mots d’una llengua i els seus signes de puntuació, podríem escriure un nombre infinit de llibres.

-Una combinació de mmmm i sssss no és un llibre

-Cert. Moltes de les combinacions s’haurien de descartar perquè no dirien res intel·ligible, però no et càpigue cap dubte que alguna de les combinacions serien idèntiques als originals del Quixot, de Hamlet o de Tirant lo Blanc posant per cas, i per suposat que amb les seves versions i fins i tot alguna versió podria superar a l’original. I a més apareixeria alguna obra mestra inèdita fins el moment...

-Això de mesclar les matemàtiques amb la literatura no em convenç. -pocs dies després de la conversa podia llegir a un diari digital:

Philip M. Parker és l’autor i editor de més de 200.000 llibres. No es tracta d’una errada, és la quantitat que dona com a resultat la cerca a Amazon. Es cert que els llibres de Parker s’acullen al sistema Print On Demand, sols s’imprimeixen les còpies que es venen. Però com pot ser que un sol home hagi tingut temps per escriure més de 200.000 llibres? La solució està als ordinadors.
Aquest home, professor universitari als USA, dirigeix un equip de sis programadors i seixanta ordinadors programats per cercar informació sobre el temes més variats i per crear volums d'un mínim de 150 pàgines.
Tan sols ven unes dotzenes de cada un dels seus llibres, però l’èxit existeix quan és l’únic en recollir centenars de referències d’Internet referides a temes molt específics.
El professor Parker ja ha amenaçat: Estic estudiant la manera d’implantar el meu sistema per a la creació de novel·les romàntiques...

¿ ?

T'estim a tu

"T'estim a tu", podria passar per ser un recull d'articles de la premsa illenca, però no ho és. A les diferents històries que ens presenta, l'autor va descarnant, que no desgranant, la societat on viu, on els protagonistes viuen el desamor, mentre els seus cors bateguen barrejats amb l'especulació, les drogues, la corrupció i la infidelitat, i sovint es troben amb un final tràgic a les darreres línies de la narració.

Tot plegat, Biel Mesquida, ho adoba amb un llenguatge poètic exuberant, gairebé desmesurat, i una crítica àcida i implacable a la societat que l'envolta. Com deia en una entrevista pel ja llunyà any 2001: "Atacar Mallorca? Mentida! Dinamit Mallorca, la faig volar..."


El pots trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes

Pavelló Poliesportiu de Roquetes

El Ple de l'Ajuntament de Roquetes del dia 16 d'abril de 2008, va aprovar el plec de clàusules administratives particulars per a la contractació per procediment obert, tramitació ordinària, mitjançant concurs redacció del projecte bàsic i executiu i altres juntament amb el pla de gestió del Pavelló Poliesportiu Municipal d'acord amb el plec de condicions tècniques.



El Pavelló es construirà a la mateixa illa on es troba ubicada la piscina coberta, entre els carrers Manel Cid, Antiga Valdezafan i perllongació Avinguda Pare Romanyà. Els plecs es poden consultar a la web de l'Ajuntament de Roquetes

30 d’abril, 2008

Els infantils del CV Roquetes, campions de Catalunya

El passat 27 d'abril els infantils del Club Voleibol de Roquetes es van imposar a la fase final al FC Barcelona, proclamant-se campions de Catalunya de la categoria.

El Club Voleibol Roquetes ja va demostrar la seva valúa a l'anada amb un 0-3 (8-25 / 18-25 / 19-25), mantenint la seva superioritat sobre els blaugranes a la tornada al pavelló de la Ravaleta amb un 3-1 (22-25 / 25-16 / 25-11 / 25-7)


Enhorabona i que la seva victoria sigui un espill per tots.

27 d’abril, 2008

Sí però no, no però sí...

Ahir es va celebrar el Consell Nacional d'ERC a Amposta, això al menys informa la premsa del país. Entre les qüestions a debatre el transvasament i la interconnexió de xarxes. He intentat assabentar-me del resultat de lo debatut, i sembla que la proposta de la Federació de l'Ebre, convenientment maquillada, es va aprovar per 95 vots a favor, dos en blanc i una abstenció...resultat aclaparador.

Però no ho tinc tan clar, es declaren antitransvasistes però al temps recolzen la interconnexió de xarxes.

Es pensen que ens xumem el dit? Patètica imatge estan donant.

21 d’abril, 2008

Si em necessites, truca'm

Raymond Carver (1939-1988) va publicar en vida quatre reculls de contes que el van consagrar com un dels millors escriptors nord-americans del gènere. Si em necessites, truca'm recull cinc relats inèdits que la seva vídua va recuperar i editar.

Relats estremidors que ens presenten uns personatges, que han begut i han deixat de fer-ho, que han estimat i han deixat de fer-ho, que han viscut intensament i que pràcticament han deixat de fer-ho. Tots ells han arribat a aquella "buidor que és el principi de totes les coses".

Cent pàgines que passen, com un sospir.



El pots trobar a la Biblioteca Municipal de Roquetes

20 d’abril, 2008

Capità de navili

Capità de navili és el segon volum d'una sèrie de vint sobre el món de l'Armada reial britànica del segle XIX, que protagonitzen el capità Jack Aubrey i el metge irlandès-català Stephen Maturin, i que és considerada com la millor en el seu gènere. Capità de navili, com la resta de la sèrie de Patrick O'Brian és una magnifica combinació d'aventures navals, embolics amorosos i reflexió social d'una època, els inicis del segle XIX.

Dels dos protagonistes em quedo amb el doctor Stephen Maturin un espia dedicat a la medicina, la caça i la botànica. Fill de pare irlandès i mare catalana, serveix a l’Armada reial perquè considera que Napoleó és el principal enemic de la llibertat. Però Maturin té un objectiu que no perd de vista, la independència per a les seves estimades pàtries d’origen: Irlanda i Catalunya.

A les diferents obres de la sèrie, el doctor Maturin es converteix en un immillorable ambaixador del nostre país, fent constants referències a Catalunya, als nostres paisatges, a la nostra gent i a les nostres tradicions.

Patrick O’Brian (1914-2000) considerat un mestre de la novel·la històrica naval, va ser un fervent admirador de Catalunya, havent-se instal·lat molts anys abans de la seva mort a la població nordcatalana de Cotlliure, on ara descansen les seves restes discretament, tal com va viure, quasi en l’anonimat.

La seva obra va passar al cinema amb la pel·lícula Master & Commander basada en la novel·la “A l’altre costat del món”, encara que la pel·lícula està reblerta d’incidents extrets de tots els títols de la sèrie.

19 d’abril, 2008

Coherència i dignitat

Avui era un dia complicat per mi, però tenia un compromís ineludible, volia afegir el meu bram d'ebrenc al de molts altres ebrencs. L'auditori Felip Pedrell de Tortosa era ple de gom a gom, i encara no eren les 20:00 hores, la gent ha estat puntual i omplia passadissos, i qualsevol altre racó des d'on es pogués escoltar, cridar o aplaudir. De polítics en hi havia, però avui no eren ningú, i no tenien cap lloc de preferència a la taula de parlaments, avui ells eren al punt de mira de l'enuig dels ebrencs.

Els desesperats s'aferren a qualsevol bri d'esperança, i això van fer els ebrencs recolzant als partits del tripartit per governar Catalunya, i majoritàriament al PSC en la darrera "captació puntual de vots" celebrada fa poc més d'un mes. I com a premi, ganivetada, recargolada i profunda, allí on fa més mal: a l'ànima del territori que és el pare Ebre.

Ja sabíem com actua la dreta, ara ja sabem com ho fa l'esquerra, i tots ells plegats, uns per acció i els altres per omissió, en són responsables de la malifeta. A Madrid ja sabem qui mana, a la Generalitat també, i de tots ells cap se'n lliura.

Aquesta tarda la primera intervenció a l’Assemblea de la PDE, és resumia en dos paraules: coherència i dignitat. Just del que manquen aquells que juguen amb les paraules, que neguen lo evident i menteixen més que parlen.

Potser tinguem la guerra perduda, però els arreplegats, els perdedors, els ciutadans sense càrrec únicament tenim una opció: Bramar pel pare ferit de mort, fins què se'ls remogui la consciència..., si en tenen.

17 d’abril, 2008

On són els de casa?

És curiós llegir estos dies els blocs ebrencs que parlen del tema de l'aigua, i veure el foc encreuat que s'està produint al territori. Una munió de dits acusadors assenyalant als altres i justificant el comportament dels propis, fins i tot la picabaralla escarritxa als líders del moviment antitransvasista.

Estic sorprès. El moviment antitransvasista presenta esquerdes, i aquells amb una sensibilització política més acusada s'assenyalen i a punt estan de tirar-se els trastos al cap.

Estic profundament decebut i indignat amb l'actuació del polítics, els d’aquí i els d'allà. Era perfectament conscient que la seva paraula val, lo que val no res, però tenia la remota i improbable esperança que el tripartit, respectaria els seus compromisos.

Malauradament no ha estat així, i les seves pròpies paraules i els compromisos que van assolir ara se'ls passen pel forro ...

Ara cada dia miro la premsa, amb la remota i improbable esperança, que els polítics del territori, per dignitat i coherència deixin els seus càrrecs o al menys donin mostres de combativitat i compromís en aquest assumpte. Em sobren dits d'una mà per comptar els qui s'han mullat mínimament.

Amb els de casa, malauradament no hi ha res a fer... la mamella és la mamella, i com em deien de petit: Amb les coses de "menjar" no es juga !!

13 d’abril, 2008

Suc de taronja

Les taronges em miraven amb recel des de la seva bossa, al veure-les he tingut una idea brillant per satisfer el meu desig. N'he agafat unes poques, he preparat l'espremedora i m'he posat a fer una "captació puntual i extraordinària" del seu suc al meu got.

La filla al veure'm tan enfeinat, també n'ha volgut, i he pensat:

-Ja que en fas, fes-ne per tots. - I he decidit oblidar-me de la captació puntual i transvasar sense embuts tot el suc de les taronges a dos gerres grans i insaciables.

I les taronges? Tal com han quedat ja no serveixen per res, sols per abocar-les al poal de les escombraries, i buscar-ne de noves per quan torni el desig de suc de taronja.


01 d’abril, 2008

La variant


El Diari Oficial de la Generalitat publica en la seva edició d'ahir l'Anunci d'informació pública dels estudis Informatiu i d'impacte ambiental de la variant de Tortosa, de la C-12.

El transvasament del Segre i la polèmica variant del Canalet, fan preveure una primavera calenta, tan de bo plogue prompte...

La catosfera literària


Fa quatre mesos va néixer una idea, que es va arrodonir amb la trobada de la Catosfera a Granollers i que ara es va perfilant amb la elaboració, per Cossetània, de la prova de la coberta del llibre: La catosfera literària, el llibre que conté un centenar d'entrades a diversos blogs d'arreu Catalunya està en procés de maquetació i prompte veurà la llum.

22 de març, 2008

Frígoles i abadejo

Independent de la religiositat de cadascú, ahir Divendres Sant, va ser el dia clau de l'any en quant a assaborir qualsevol plat on l'abadejo fos el sobirà. I fidel a la tradició no vaig perdonar, a l'hora del dinar, els cigrons i l'abadejo.

I ahir també, era el dia clau per sustituir, del nostre herbolari particular, les frígoles de l'any passat.
Així que de bon matí, passejada per la garriga en busca d'un manat de frígoles que les de Divendres Sant, tenen segons les iaies, augmentades les seves propietats medicinals.
Les d'enguany, però, per l'època en que ha caigut la Setmana Santa, eren força florides encara que una mica escarransides a causa de la pobra pluviometria.

17 de març, 2008

Temps del temps


A les comunitats de veïns actuals es donen casos curiosos d'absència de comunicació, veïns que a penes es coneixen i alguns que es coneixen i es preferiria no haver-los conegut mai. I l'ascensor és el lloc on sembla que ens veiem obligats a saludar tothom i per suposat a mantenir alguna mena de conversa.

I com mai se sap de què parlar amb qui no es coneix, el típic, l'habitual i lo més socorregut és parlar del temps, mentre entre grinyols, l'ascensor no arriba a la planta de destí.

- Quin sol va fer el diumenge.
- Podria ploure una mica.
- Tan de bo plogui que volia tirar lo guano.
- Una mica de ventet si fa falta que la roba no s'acaba d'assecar
- Cada vegada el temps està més estrany, deu ser cosa del canvi climàtic.
- Això ja no és lo que era, abans si que...

Per fi l'ascensor arriba al seu destí i els veïns tornen al silenci, i cadascun pren el seu camí en sortir de l'ascensor.

Ben mirat, el temps si que està esbojarrat, com tots natros, ni més ni menys. Un dia fa un sol que derreteix les pedres i a l'altre se't gela la consciència. Però això no és nou, el març sempre ha estat un mes esbojarrat i poc de fiar, ja ho diu la dita: Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot.


Música: La valse du 3 age de Colver (www.jamendo.com)

Moby Dick



L’any 1851 Herman Melville va publicar la seva novel·la Moby Dick, l’obra que en aquell moment va ser un desastre comercial, amb el temps ha permés que el seu autor sigui reconegut com un dels millors escriptors nord-americans i la novel·la com una obra mestra de la literatura universal.

Moby Dick, descriu la obsessiva persecució d’un catxalot blanc per part del capità Ahab a bord del balener Pequod, paral·lelament a la narració de la trama, l’autor va instruint als lectors en tot allò referent a la caça de balenes, però no es conforma en descriure les arts i els procediments de pesca sinó que va més enllà i prova d’alliçonar-nos en el camp de la biologia marina, a pesar d’errors de bulto, com afirmar que la balena és un peix.

Moby Dick està inspirada en el succés ocorregut al balener Massachusetts, que va ser atacat per un catxalot, i per la pròpia experiència com a mariner de Melville.

De la novel·la s’han fet diverses versions pel cinema, la més coneguda va ser la dirigida al 1956 per John Huston e interpretada, en el paper de Capità Ahab, per Gregory Peck, filmant-se els exteriors en aigües de les Illes Canaries.







Música: Melancholy per Feveria (www.jamendo.com)

11 de març, 2008

El trapezista a l'Ajuntament


Són poc més de les dues de la tarde, els seients del Saló de Plens de l'Ajuntament de Tortosa es van ocupant. Jesús ha deixat per un moment de signar llibres i Ferran Bel, Alcalde de la Ciutat, ha fet la presentació d'en Jesús M. Tibau, algú que per als presents no necessitava cap mena de presentació.

Amb l'humor sempre present, Jesus M. Tibau ens presenta, a companyes i companys de feina, el petit trapezista de fusta que l'acompanya a les presentacions del seu darrer recull de contes: El vertigen del trapezista.

I com no pot faltar la lectura d'algun dels contes del recull, la encarregada de fer-ho és la companya de Radio Tortosa, Núria Mora que llegeix Un regal inesperat, tancant la tanda de lectures el propi Jesús amb La muntanya més gran del món.

Mentre ens aboquem a assaborir un apetitós pica-pica, en Jesús continua signant llibres amb la pacient companyia del petit trapezista de fusta.

I demà 12 de març, a les 20:00 hores, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acollirà la presentació a Tortosa del darrer treball de Jesús Maria Tibau: El vertigen del trapezista.

07 de març, 2008

Sobren les paraules

Avui, davant dels fets, sobren les paraules.









No em valen els que justifiquen lo injustificable, i em donen nausees els qui ho instrumentalitzen en benefici propi. El temps posarà a cadascú en el seu lloc.

28 de febrer, 2008

Un nou bloc ebrenc

Estem en campanya electoral, i els blocs de polítics o d'opinió política s'han posat les piles i destaquen per sobre la resta, en mig d'aquesta febre apareix un nou bloc ebrenc que ens parla d'art.

El nou bloc Lo bloc de Setes després d'una primera entrada de presentació, va al grà i en el seu segon post ens fa un interessant apunt sobre els arbres de Mondrian (Pieter Mondrian 1872-1944).

Setes, benvinguda a l'Ebresfera i endavant, et llegim !!

26 de febrer, 2008

Un cafè sol...

Ja fa un parell d’anys que el metge em va recomanar que deixés de prendre cafè, però hi ha coses que són difícils de complir, i aquesta és una. I com totes les coses vedades ara més que mai l’aroma del cafè m’atrau amb desmesura.

Ja de petit, quan encara no en consumia, ja em captivava, sempre que anava o tornava del Col·legi de la Mercè passava prop del carrer Montcada, al “Colmado” que encara hi ha en aquell indret, el propietari solia moldre el cafè que acabava de vendre al detall, l’agradable olor del cafè acabat de moldre s’ensumava des de la plaça dels Farols fins el carrer de l’Àngel.

A casa m’agradava tafanejar i donar-li voltes a la manovella del molinet de cafè, obria la portella o el calaix on queia el cafè molt, i ensumava mentre tancava els ulls. Quina delicia.

Fa poc llegia el llibre d’Alfred Bosch, “Les set aromes del món”, crec que hagués estat una bona pensada, impregnar les fulles del llibre amb l’aroma del cafè, o al menys que amb el llibre es proporcionés una bosseta amb grans de cafè per ensumar mentre es llegeix i així submergir-se en l’argument i viure més intensament, si cal, la història que ens conta l’autor...

Ara als matins a l’hora del cafè, mentre veig que la resta de la gent l’assaboreix fent petar la xerrada, jo m’he de conformar amb xarrupar qualsevol infusió, això sí, aspirant intensament per capturar el seu aroma que tot ho envolta.

I com m’agradaria poder dir allò de: Un cafè sol, siusplau !!



Música: Moliendo café per Boules de feu (www.jamendo.com)

25 de febrer, 2008

Una d'espàrrecs

A la tardor ens aboquem a la dèria d'anar a buscar rovellons, doncs bé ara és l'hora dels espàrrecs. Qualsevol barranc, ribàs i finca erma on les esparregueres colonitzen el terreny és l'objectiu d'aquells a qui ens agraden les saboroses truites d'espàrrecs.

L'erm de vora el tros ja no té les esparregueres que solia tenir, i les poques que queden ja han perdut els espàrrecs, algú ha matinat més que jo. De totes maneres aconsegueixo reunir un petit manoll que embolico amb cura per que no es trenquen, per arrodonir el matí cullo uns pomets de frígola florida, de veure-la m'ha agafat desig de menjar sopes de frígola, un plat oblidat a pesar de tenir grans qualitats.

A mig dia, a taula, apareix una truita amb els espàrrecs que he trobat, tallada a quadrats per què tots els puguem assaborir.

Com és el temps, sembla que tothom s'hagi dedicat aquest cap de setmana a buscar-ne i al tard el gendre apareix per casa amb un voluminós manat d'espàrrecs llustrosos i penso: Ja se què soparé...!!

24 de febrer, 2008

El vertigen del trapezista

Bona tarda, avui anem de llibres. A Jesús amb ocasió de la Fira de l’oli es celebra la II Fira Literària Joan Cid i Mulet, i aquest ha estat el marc triat per alguns autors ebrencs per presentar els seus treballs.

Un d’ells, Jesús Maria Tibau, surt a la pista central del circ on vivim, i ho fa traient del barret el Vertigen del trapezista, el seu darrer recull de contes.

Abans ahir Jesús em signava el llibre amb una de les seves simpàtiques dedicatòries, encara no l’he llegit, però tan sols tenir-lo ja desitjo escomençar: Aquest recull, - diu a la contraportada- inclou 34 contes on els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat, i aquesta indecisió pot arribar a provocar vertigen.

Amb tendresa i sentit de l’humor Tibau ens presenta petits retalls d’històries que ens faran pensar o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis.

Aquest divendres el Diari més Ebre, publicava una entrevista amb Jesús Maria en ocasió de la presentació del seu tercer recull de contes, i ell afirmava: M’atrauen més les histories de perdedors perquè els victoriosos ja en tenen prou.

Estic, totalment d’acord i per si fora poc, a més, al final del llibre l’epíleg conté diverses participacions –entre elles la meva- al 8è joc literari del bloc de Jesús: Tens un racó dalt del món, i això el fa per mi encara més atractiu i especial.

Jesús, moltes gràcies company, moltes gràcies per regalar-nos els sentits amb les teves histories.

Bon diumenge a tothom, i no li doneu més voltes, llegiu un llibre i si és ebrenc millor que millor...

Video thumbnail. Clica per escoltar
Clica per escoltar



Música: J'ai deux amours per Boules de Feu ( www.jamendo.com)

14 de febrer, 2008

Obre la finestra

Gota a gota fa forat, i prova a prova vaig definint molt millor què voldria fer amb els podcasts, ja vorem si me'n surto, de moment aixó m'agrada.


Un podcast de Roquetes vinc, canal al que us podeu suscriure clicant aquí.

Música: Guitarre en nocturne de Colver

13 de febrer, 2008

Dos pams d'asfalt...

Dos pams d'asfalt és tot el que tenim els vianants que utilitzem la carretera de Tortosa a Roquetes per a desplaçar-nos d'una ciutat a l'altra els dies de pluja, i una ratlla blanca al terra com única protecció.

Després de la darrera reparació (una vegada més no han pensat amb els vianants) l'asfalt va quedar impecable, encara que a Tortosa a les proximitats de la plaça Corona d'Aragó, hi ha bassots monumentals a la via que t'asseguren un dutxat extra si no vas viu. Aquell asfaltat permet que els vehicles vagin encara més apressa i que els vianants ens la juguem els dies de pluja, en que la drecera que discorreix paral·lela a la carretera està totalment inundada i per tant impracticable.

Se que és un tema que ja es fa cansat, ja se que sóc un “llaga” amb aquest assumpte, però no hi ha res a fer. Aquí tots es passen la pilota, que si uns això i si els altres allò, que si els d'allà, que si els d'aquí, que si es farà ara ja, que si es deixarà de fer. Massa
anys sense fotre un brot, massa anys passant-se la pilota, massa anys ...per res, i dins de quatre dies eleccions, ja ens matxuquen amb promeses, que com sempre se les endurà el vent de dalt...

I mentre uns estan als núvols i de míting, arengant al convençuts, els altres seguim caminant per dos pams d'asfalt amb una ratlla blanca al terra com a única protecció.

11 de febrer, 2008

L'arca dels noruecs

Llegim a la Bíblia que Noé va rebre una comanda de Déu, i per tal de salvar a les bèsties que poblaven el món, del diluvi que s'atansava, va construir una arca.

Hem donat un bot en el temps, no se sap ben bé si ens ve un diluvi, o inundacions o guerres o qualsevol altra amenaça per a la humanitat, la qüestió és que els noruecs s'han rascat la butxaca i la passada primavera van començar a construir a Svalbard un refugi blindat a prova de conflicte nuclear, per protegir tres milions de les llavors dels cultius més importants del món, davant qualsevol contingència que pugue sobrevenir. La cambra, que ha estat excavada a la roca sota el permafrost àrtic, està previst que sigui inaugurada pel govern noruec, el proper 26 de febrer.

Jo ja tremolo i no de fred...

I va la segona

Doncs sí, aqui va la segona prova de podcast de Roquetes vinc, canal al que us podeu suscriure clicant aquí.

Ben mirat tot aixó no és gaire complicat, quan ho tens per mà, però amb paciència i els companys que sempre estan disposats a donar un copet, no hi ha cap problema.

Gràcies a un comentari de jacme, en aquest podcast, he pogut combinar registre de veu i música. Poc a poc anirem descobrint les posibilitats d'aquesta eina.

Ara que l'ordinador i jo ja ens em posat d'acord, i ens entenem. Ara qui es resisteix és el micro. Ja l'he amenaçat, si no respon li busco un substitut.