L'onze de març penjava l'entrada Adéu als gegants. Ho feia en ocasió de la marxa dels vuit gegants de Tortosa que eren permanentment exposats al pati interior de l'ajuntament cap a un magatzem municipal, per fer lloc a les oficines municipals.
Fins llavors, sobre tot els nens solien visitar l'Ajuntament per admirar-los, com bé va recollir Jesús M. Tibau en el seu conte La vida i el riu del recull El brogit de l'Ebre. Aquest estiu, molts nens, s'han dut una profunda decepció al comprovar que els vuit majestuosos gegants ja no hi són per poder-los saludar.
Avui una nena agafada de la mà del seu iaio, radiant, amb un somriure d'orella a orella ha creuat la porta de vidre de la Casa Gran amb la il·lusió de poder contemplar, una vegada més, els gegants de la Ciutat. Quan ha arribat al pati interior, on esperava retrovar-se amb ells, ha esclatat un,
—Iaio, on són? —que ha retronat com un lament.
L'alegria de la nena s'ha transmutat en tristesa, una petita i brillant perla humida ha vessat de l'ull i ha rodolat per la galta. Se m'ha encongit el cor. Cap reforma val la llàgrima d'un nen.
2 comentaris:
Com ja saps, aquests gegants feien molta companyia, i és cert que molts xiquets i xiquetes (i gent més gran també) entrava a l'Ajuntament per a mirar-los.
Un post molt sentit... aquests gegants no formen pat del meu imaginari però els estimo com a gegants qiue són, i m'agradaria que els nens poguéssin aviat apropar-se a ells, i que els adults d'aquesta manera poguem fer pedagogia qiotidiana amb els xiquets de la festa i de les nostres arrels.
D'altra banda estic una mica intrigat doncs a Tarragona suposo que aviat inauguraran la casa de la festa i molt temo que els gegants i bestiari del que ara els xiquets poden gaudir a l'entrda de l'ajuntament d eforma lliure i gratuïta es convertiran en intocables peces de museu.
Potser algun el deixin a l'ajuntament doncs són rèpliques, però... això que expliques no te nom.
BON POST!
Publica un comentari a l'entrada