Inauguració a la vista...

Sembla que m’apassione el tema de les carreteres i res més allunyat de la realitat, el meu interès pel quitrà és purament circumstancial, i únicament influenciat per la necessitat de desplaçar-me, amb un mínim de garanties de seguretat. Segons la web de l'Ajuntament de Roquetes el proper 19 de febrer, amb la presència del President de la Diputació, s'inaugurarà la rotonda i les obres de millora del tram Roquetes Raval de Cristo, i jo que em pensava que això ja feia temps que s'havia inaugurat, en la de vegades que ja n’he fet ús d’aquest vial.(¿?¿?¿?¿?¿?)

Les obres de la carretera de Roquetes a Jesús, segueixen a pas de formiga, sembla ser i segons informa La Marfanta per retards de Fecsa Endesa en la retirada de les línies elèctriques velles,

...i també ens posa al dia La Marfanta de que les obres de la carretera de 400 metres, que ara separa (és d’esperar que en un futur uneixi) Tortosa de Roquetes, estan a punt de començar.
M'ho crec? No m'ho crec? M'ho crec? Teniu a mà alguna margarida?

Retrobada al Facebook

"Avui t'he trobat, aquí, al Facebook. Sense adonar-me'n he escrit el teu nom i has aparegut del no res, he volgut esbrinar qui amagaves entre els teus amics i no he conegut ningú, sols una nena amb la teva mirada i el teu cognom. M’hagués agradat veure com ets ara, però el teu perfil no tenia foto. M’hagués agradat veure si els teus ulls color de mel encara eren vius com llavors, o si era tristor el que reflectien. Millor així, prefereixo conservar amb mi la imatge que recordo de tu.

Hagués pogut demanar-te que de nou acceptessis la meva amistat. Però millor no. No ho he fet. Millor deixar-ho córrer com ja ho vam deixar córrer fa molt de temps.
Potser tu també m'has trobat i has descobert que estic cansat i fart de donar tombs. No sóc bona companyia...”

- Bon dia Inspector.
- Com va, Bernat?
- Ja ho veu, un sonat que retroba l’amor de la seva vida i per celebrar-ho es fot un tret al cap. –va comentar en Bernat mostrant la pantalla de l’ordinador amb un missatge sense enviar...

XIV Fira de l'oli de Jesús

Per si anàveu errats de comptes o no recordàveu les dates, us faig memòria: el proper cap de setmana, del 20-02-2009 al 22-02-2009, es celebra a Jesús la XIV FIRA DE L'OLI DE LES TERRES DE L'EBRE


Amb els tradicionals:

Concurs de jotes Joan Prades "Joan de Figueretes"

Concurs d'Allioli

Bases del concurs de Llançadors, amb la boca, de pinyols d'oliva

Concurs de Mestres del Morter

Concurs de Plegadors manuals d'olives amb ungles i sense ungles

Concurs d'olives posades casolanes



Que ho passeu bé

Foto: web de l'EMD de Jesús

Llenguatge codificat

Quan anava a engegar l’ordinador va parar compte amb una nota que hi havia sobre el teclat. Va llegir:

Ppa, fs 1 anlsi davrs PC. Cnt ma 17 1 llps ple dvrs 47 prvano qudi cap.

Després d’una bona estona de trencar-se la closca va desxifrar la nota codificada del seu fill:

Papa, fes una anàlisi d’antivirus al PC. Cinta m’ha deixat un llapis ple de virus (47) prova que no en quedi cap.

Remugant i esbufegant va activar l’antivirus i va deixar que anés fent...

Sant Valentí

Ella, com tots els dissabtes va matinar per endreçar la casa. A mig matí va sortir per fer la compra setmanal abans de preparar el dinar.

Ell, com tots els dissabtes no va matinar gaire. A mig matí va sortir per esmorzar amb els amics.

Ella, al migdia, abans de parar taula va treure del forn un bescuit en forma de cor, com tots els anys.

Ell, al migdia, camí de casa va comprar una caixa de bombons en forma de cor, com tots els anys.

Ella va menjar una amanida verda, pit de pollastre a la planxa i un tall del bescuit en forma de cor. Ell va menjar una ració de “callos” precuinats i un parell de bombons de la caixa en forma de cor.

Ella va trobar a faltar la caixa de bombons que ell sempre comprava. Ell va trobar a faltar el bescuit que ella sempre preparava per dinar...

Un bloc nou: Si no fos per tu

En un intent de posar ordre al calaix de sastre que és aquest blog, he anat obrint blogs una mica especialitzats. A Lo calaix de modelisme naval, li va seguir Avui menjarem de cuina, i el passat dia 10 de febrer vaig inaugurar Si no fos per tu on aniré dipositant aquelles coses meues o de altres que en cada moment em semblin adequades.

Divendres tretze

No hi havia cap gènere de dubte, era la casa. Es va esmunyir per la finestra de la cuina amb tanta habilitat que ni es va despentinar. Va donar una ullada a l’estança, tot estava perfectament ordenat. Li va cridar l’atenció un calendari que compartia clau amb una llonganissa seca.

- Redeu, avui és divendres tretze. Bé tan hi fa, no en soc de supersticiós .- va remugar, mentre obria un calaix i agafava un ganivet de cuina de grans dimensions -.

Es va dirigir al menjador, d'on venien xiuxiuejos i gemecs. Es va apropar al sofà amb molta professionalitat, i sense piular ni immutar-se va degollar a la mestressa i al jardiner.

Una vegada més acabava de demostrar que era un veritable professional: implacable, fred i efectiu; però la visió de la llonganissa l’havia destarotat. Va netejar el ganivet a les cortines del menjador i abans de marxar de la casa com si no res, es va passar per la cuina per tastar l'embotit casolà que compartia clau amb el calendari...

La bàscula de bany

Va ser implacable. La bàscula de bany no va anar amb mitges tintes, li va mostrar la més crua de les realitats, la que ell no estava disposat a reconèixer així com així. El número de tres xifres era demolidor, el va deixar paralitzat al damunt de la plataforma de vidre d’aquella bàscula de bany tan maca que havia aconseguit gràcies als punts de la caixa d'estalvis. Maleïda sia l'hora.

El cap semblava una batedora, li donava voltes, suava i no podia entendre de cap de les maneres com havia pogut arribar fins tan amunt. Havia sobrepassat tots els límits.

- Un número de tres xifres –s’exclamava sense parar.

Els seus pensaments intentaven esbrinar on havia fallat, i els seus peus el van dur a la cuina. Hauria de reestructurar la dieta que feia tres anys que duia entre mans, pensava mentre subjectava el ganivet que obria de punta a punta una baguette de pa, cruixent de crosta i tova de molla.

- He de posar fre a la golafreria, això si alguna vegada n’he tingut – sentenciava decidit, mentre escampava una bona quantitat de maionesa a banda i banda del pa.

- Aquesta vegada sí – va pensar mentre farcia l’entrepà amb una doble capa de mortadel·la - va donar la primera mossegada i es va abandonar al plaer de cruspir-se el berenar sense cap mena de remordiment ni càrrec de consciència.


En acabar de mastegar el darrer mos, va fer un glop de vi negre de la Terra Alta, i va afirmar sense embuts i totalment convençut :

- A partir de demà faré bondat.

Participació al 95 joc literari

L’estàtua és la millor flor del jardí, la peça més preuada de la casa que s’ha fet construir. Manel, cada matí l’ataulla des de la finestra. Amb qualsevol excusa s’atansa i la palpa buscant-li un defecte que no té. No es cansa de mirar-la, i cada vegada que ho fa troba un semblant nou que abans no havia percebut. N’està del tot segur que és ella. Tan hi fa que no tingue cap, ni peus, ni mans per saber que és la seua estimada. La coneix prou bé, perfectament, coneix cada plec de la seva pell, i l’estàtua és la prova del seu engany.

- Marta, has tingut la poca vergonya de despullar-te davant l’escultor. No et podré perdonar mai.
- Però què dius Manel? T’has begut l’enteniment?
-Com has pogut fer-me una cosa així?
-Manel asserenat, la gelosia t’ha fet embogir, tu ets l’escultor.

Remat final

Rebaixes. Tot rebaixat. Ara + rebaixes. Tot al 20 %. Ni al 10%, ni al 20%, ni al 30%, ni al 40%, aquí tot al 50%. Segones rebaixes. Les rebaixes de les rebaixes. Tot super rebaixat. Aquí, les millors rebaixes. Ara li fem les millors rebaixes, tot al 70%. Si no en tenia prou amb les segones rebaixes, li oferim les terceres rebaixes. Liquidació fi de temporada a preus regalats. Les rebaixes totals. Remat final.

Amb tanta rebaixa, l'únic que s'aixeca és la tensió arterial.

Un 10 per la Biblioteca de Roquetes

La falta que feia la Biblioteca a Roquetes era algo evident. I de no tenir-ne hem passat a una instal·lació amb un capital humà que no té preu.

La Biblioteca de Roquetes i la seua gent no paren, a part de les activitats que setmanalment fan amb els nens, la setmana passada ens oferien la presentació del llibre Les besties de l'Hort de Xavier Blanch. El dissabte feien lloc per a la segona jornada de l'Ebre Bloc, i el proper divendres una nova presentació de llibres, en aquesta ocasió Històries del paradís de Xavi Sarrià del grup valencià Obrint pas i al mateix temps, que aquestes activitats, segueix en cartell l'exposició: Una literatura pròpia, dones escriptores.

Endavant i a no baixar la guardia.

Si no fos per tu

Si no fos per tu, què faria jo?. De vegades et conto històries, i de vegades me les contes tu. El fulls s'omplien de paraules i ara les paraules inunden les pantalles

- Els quaderns i els llibres han mort?.
- No, avui encara no, avui segueixen malalts, però vius.

Carnaval a Roquetes

Com tots els anys l'Ajuntament organitza, amb la tradicional col·laboració de la Lira, el Carnaval 2009. El programa, que es portarà a terme el dissabte 21 de febrer, serà el següent:

18.45 Concentració a la Plaça de la Raval Nova
19.30 Desfilada de disfresses pel carrer Major, amb el Ball de diables Lucifers de Roquetes i Xarangues Filigrana i Xino Xano
24.00 Ball de disfresses a la Lira amb el Duet Elegance


A passar-ho bé que enguany la cuaresma es presenta molt llaaaaaaarga

Ebrebloc 2009: El futur ja és aquí

Aquest matí i ahir a la tarde vaig poder assistir a la programació de l'Ebrebloc 2009, que com en les trobades precedents l'he trobat força interessant.
La jornada d'ahir, celebrada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, es va dedicar principalment a la Literatura i els blocs i va deixar obert un gran interrogant: L’e-book, el llibre digital ja és un fet, però acabarà amb el llibre de paper?

A la jornada d'avui, celebrada a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb el taller de videoblocs i la xerrada de Teveon s'ha obert un nou interrogant. La televisió per Internet ja és un fet, però acabarà amb les cadenes convencionals?

Les respostes no estan gaire lluny, les guarda zelosament el futur, però el futur ja és aquí, comença en acabar de llegir aquest post o una mica abans...

Ens veiem a l'Ebrebloc 2010 o abans si potser.

Ebre bloc: I en van tres

Sembla lluny i va ser abans ahir, quan el 3 de febrer de 2007 s'encetava la taronja de l'Ebre Bloc: la I Trobada de blocs ebrencs.

El primer any el programa omplia el matí d'un dissabte, l'any passat ja va omplir la tarde d'un divendres i el matí d'un dissabte, i demà amb la tercera edició la programació s'estira una mica més, i ja omplirà la tarde del divendres, i el dissabte matí i tarde. Felicitats i ànims als que s'ho “curren” de veritat preparant i fent possible que tot estigui a punt i al seu lloc.

Ara ens toca a la resta fer acte de presència i gaudir de les xerrades, taules rodones i tallers. Ens veiem demà...

Un món d' ombres

Sempre hem viscut en un món de clars i ombres, però sembla que darrerament proliferen les ombres per sobre dels clars. Lo Papa Benet (res a veure amb los anisets que tots coneixem) restitueix a uns bisbes dels de la crosta dura i aixeca ampolles a tota Europa. Els de Berlusconi donen una volta de cargol més i volen implicar als metges en la denuncia dels seus malalts per haver comès el delicte de ser sense papers. I a França la noticia del dia, és que el Nicolás s’ha empadronat a casa la Bruni.

El Montilla afirma que al nostre país no hi ha experiència en vent. A quin país viu? Al govern (alguns al menys) diuen que volen ser subseu de les olimpíades de Madrid, la resta del govern (no diuen ni fava) estan afònics. Les xifres de l’atur gelen a qualsevol, ja anem pels 3,3 milions, i el ZP promet que entre el març i l’abril es crearan 300.000 llocs de treball, es mereix un premi: Però quin? ( A l’optimista convençut o al Mentider compulsiu)

Els banquers diuen que la culpa de la crisi no és del cha cha cha sinó de les famílies i les Pymes, que som una colla de despilfarradors i mai en tenim prou. El Sebastián contraataca dient que vigilarà de prop la Banca. Els del PP no s’entenen entre ells, s’espien en plan barroer, es peguen punyalades “traperes” a tort i a dret i encara ens volen governar a tots, mentre l’ombra del bigoti de Jose Mari es percep cada vegada més a prop. Déu mos en guard!!

Una noia nord-americana es ven la virginitat per 3 milions de dòlars. Els de Google Earth se’n van de la bola (del món), es foten baix l’aigua i es perden per l’espai, definitivament el món se’ls ha fet menut. Google es torna boig per uns minuts i col·lapsa el món. Els de l’accelerador de partícules, que encara no han estrenat, en tenen per a uns quants de mesos per reparar avaries, i la Carretera de Tortosa a Roquetes continua com sempre, de pena. Definitivament ho tenim fotut.

Menys mal que en aquest món d’ombres hi ha una llum d’esperança: el Barça ho guanya tot ¡¡¡

La meua participació al 90è joc literari

Casi al límit de temps, m'ha vingut la venada de participar al 90è joc literari del blog de Jesús M. Tibau, Tens un racó dalt del món, i complint amb les regles del joc també el penjo al meu blog:

EL PATGE

Aquell any potser m’havia portat molt bé. Al obrir el balcó un patge de Baltasar m’esperava, tot cobert amb una capa blanca. No anava tan mudat com els patges de la cavalcada del Reis, ell portava la roba d’anar per feina.
Va donar-me un paquet que no vaig obrir, fins que va desaparèixer, impressionat com estava per la seva presencia. No recordo què em va regalar, però podria encertar dient que va ser: un quadern per colorejar, un plumier de fusta, una capseta de llapis de colors, i potser una caixa de fustetes de colors per construir allò que fos capaç de imaginar o un grapat d’indis i vaqueros de plàstic.

Allò que millor recordo, era el seu vestit blanc com un llençol, la seva cara negra com el tió i un agradable olor a fusta i vernís com la que solia fer el meu germà gran.

Sense cap dubte, vaig arribar a la conclusió que el patge era fuster.

De l'Ebre Blook a l'Ebre Bloc

Aquest dissabte 24 de gener va tenir lloc a Vall-de-roures i Arnes la trobada d'autors i presentació de l'Ebre Blook: Relats d'aigua dolça al Serret Blog, un recull de relats publicats al blog del llibreter de Vall-de-roures, Octavi Serret i que Cossetània Edicions ha portat al paper.

Dins de dues setmanes, Tortosa i Roquetes acolliran la Tercera trobada de blocaires ebrencs. L'Ebre Bloc ens espera amb un atapeït programa els dies 6 i 7 de Febrer, que tindrà lloc, com l'any passat, a cavall de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i la Biblioteca Municipal de Roquetes. Ens veiem.

Programa d’activitats de l’EbreBloc 2009:

6 de febrer de 2009 (Biblioteca Marcel·lí Domingo)

16.45 - 17.00h : Recepció i recollida de materials.

17.00 - 18.00h : Presentació i inauguració de la jornada a càrrec de:

* Carme Pla, presidenta de Blocaires Ebrencs.
* Ferran Bel, alcalde de Tortosa.
* Andreu Martí, president del Consell Comarcal del Baix Ebre.

18.00 - 19.00h : Xerrada de Teresa Fèrriz Roure, directora de “Lletra“, l’espai virtual de la literatura catalana de la UOC.

19.00 - 20.30h : Taula redona : Blocs i literatura, moderada per Emigdi Subirats. Amb la participació de:

* Jordi Ferré, editor de Cossetània.
* Albert Aragonés, escriptor, Beaba.info.
* Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús.
* Jesús M. Tibau, escriptor i blocaire.

20.30h : Cloenda del primer dia de l’EbreBloc a càrrec del M. H. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya.

21.00h : Vi d’honor.

7 de febrer de 2009 (Biblioteca Municipal de Roquetes)

10.00 - 11.30h : Taller de videobloc, a càrrec de Jesús Ferré.

11.30 - 12.00h : Esmorzar.

12.00 - 12.30h : Radiografia-estat de l’Ebresfera, a càrrec de Daniel Gil.

12.30 - 13.30h : TEVEON, un any de televisió per internet a les Terres de l’Ebre i el Maestrat, a càrrec de Cinta Bonet.

14.00h : Dinar.

16.00 - 17.00h : Taula redona : Els blocs col·lectius de l’Ebresfera. Amb la participació de blocaires dels blocs La Voz Telúrica, Hespèria, Cinema-Classics i Antics Alumnes de La Mercè.

17.00 - 18.30h : Taula redona : Els grups de Facebook dels pobles de les Terres de l’Ebre.

18.30 - 18.45h : Acte de cloenda, a càrrec de Francesc Gas, alcalde de Roquetes.

19.00h : Trobada de feisbucaires i Beers&Blocs, a la mateixa Biblioteca.

Ebre Blook: Relats d'aigua dolça, ja és al carrer

Vall-de-roures, 24 de gener de 2009

El vent vol ser el protagonista del dia, les previsions meteorològiques ens avisen del pas d'una ciclogènesis explosiva. No es pot anar pel carrer.
A la cruïlla d'Hispanitat amb Aragó, la Llibreria Serret suporta a les seves façanes la ventada i a l'interior del local els exemplars de l'Ebre Blook van que volen. Cada llibre du un paper amb un nom, busco la pàgina 49 "El lladre de somnis", a sobre hi escric una dedicatòria i signo, el passo i me'n passen un altre. Perdo la noció del temps, és la meva primera vegada, mai abans havia signat llibres. I m'agrada.

L'Octavi no para de promocionar el llibre entre els seus clients, es nota que s'estima la seva feina.

Tot s'atura per un bon dinar a un restaurant de la localitat, després una trucada m'allunya de l'altra fita del dia: la presentació en societat del recull al Molí d'Oli d'Arnes. Una altra vegada serà.

Torno cap a casa, però la jornada m'ha deixat un cuquet que en demana més.


Entrades relacionades:
Tens un racó dalt del món
La Via Augusta
Llibreria Serret
Triticària
Remote viewers

EBRE BLOOK: Relats d'aigua dolça al Serret Bloc

Quan al 2007 al Serret Bloc es va llançar la proposta d’enviar textos per ser mostrats al seu bloc, vaig participar com altres vegades ho he fet amb altres iniciatives, però aquesta vegada era algo diferent. Allò era tan sols l’estat embrionari d’un projecte que anava més lluny i que el proper dissabte veurà la llum, gràcies a Cossetània Edicions.

EBRE BLOOK: Relats d’aigua dolça al Serret Bloc és el recull de relats de 17 autors, entre els quals em trobo, que vam participar en la iniciativa d’Octavi Serret.

Francesca Aliern
Jordi Andreu Corbaton
Susana Antolí
Teresa Bertran
Pere Casanovas
Glòria Fandos
Joan M. Garcia
Maria Lluïsa Gascon
J. Carlos Gil
Albert Guiu
Silvestre Hernàndez
Josep Igual
Maria-Josep Margalef
Laura Mur
Vicenç Sanz
Emigdi Subirats
Jesús M Tibau

A les dotze del migdia del 24 de gener, la Llibreria Serret de Vall-de-roures acollirà una trobada dels autors, i a la tarde a les vuit del vespre al Molí de l’Oli d’Arnes es fara la presentació del llibre a càrrec de Jesús Mª Tibau, Josep Igual i les germanes Neus i Teresa Pallarès, amb la coordinadora de l’acte Pepa Nogués de l’Associació “La Bresca” d’Arnes.

De Tortosa a Roquetes: Un pas de dimoni

Sóc pesat? Tinc la carretera de Tortosa a Roquetes entravessada des de fa massa temps, tan que ja m'avorreix fer entrades sobre el mateix tema, l'any passat van arranjar l'asfalt, però pels vianants segueix sent un esport d'aventura transitar-hi i més tenint en compte els episodis de pluja que hem tingut a la tardor i començament de l'hivern.

Al 21 d'0ctubre ja vaig penjar un post informant de la licitació de l'obra d’urbanització d’aquesta carretera.
Avui llegeixo a La Marfanta que ahir el Ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar les ocupacions dels terrenys municipals per part de la Diputació de Tarragona, per iniciar les obres. Pos mira que bé.

A l'aprovació d'ahir li podríem adjudicar la dita: Per Sant Antoni un pas de dimoni.

A veure si es nota!!

Deixa'ns com estàvem...

Els Reis ja han girat cua, se'n tornen cap a Orient amb la que està caient per aquells indrets, i ens deixen un fred que pela i el fantasma dels 3 milions d'aturats fet realitat.

Ja no sé què fer, si amagar-me dins la closca com els cargols, si aixoplugar el cap sota l'ala com els estruços, si deixar de llegir noticies i emigrar a Fullola, o seguir escagarrinant-me cada vegada que ens diuen que el 2009 serà difícil però que a partir del març tot començarà a millorar...

Mare de Déu de Lourdes, deixa’ns com estàvem...!!!

Lo concurs nadalenc de bajoqueta

Enguany he participat al 2n concurs d'històries curtes que cada any per Nadal organitza bajoqueta en el seu blog, i mira per on he estat seleccionat com a finalista. Wooowww!!!

Tenint en compte que la darrera vegada que vaig guanyar algo amb els meus escrits va ser quan tenia 13 anys (o sigui fa quaranta anys) amb un concurs de redacció de la Coca-Cola, ser ara finalista en el concurs de bajoqueta, pos mireu es algo que m'omple "d'orgullo y honda satisfacción".

(Semblo un xiquet amb les sabates noves!!!)

Un nou blog: Avui menjarem...

Diuen que "Qui no te feina el gat pentina" i deu ser veritat, avui he estrenat un nou blog que sota el nom d'Avui menjarem... preten descriure els meus tràfecs entre cassoles a pesar de la meva poca destressa en estos afers.

Aquest serà el tercer blog públic que porto entre mans, ja vorem si dura.

Caldereta de sèpia

Arreu, les barques sempre han disposat d'una petita cuina o fogó on es preparava el menjar dels pescadors, fins i tot els llaguts de l'Ebre disposaven d'un petit fogó, a vora la sama, on es preparaven els àpats dels llaguters.

Doncs bé els fogons de les barques de pesca solien anar proveïts des de terra de cebes, tomates i pataques, la resta ho proveïa la mar. La menja que ells cuinaven es solia anomenar genèricament "caldereta" i els ingredients bàsics eren els que he nomenat: cebes, tomates i pataca, la resta depenia del dia de pesca. Amb el peix de rebuig podien preparar un brou i ja depenent de si les xarxes o les nanses havien malmès alguna peça, que ja no es podia comercialitzar, aquesta s'afegia a la caldereta.

Més tard els restauradors i sobre tot de cara al turisme van afamar la caldereta de llagosta i llamàntol, com si foren les típiques calderetes de pescador. Poques calderetes de llagosta anaven a les panxes dels pescadors...

Les calderetes no tenen cap misteri:

A una olla i per pisos es va col·locant tot en cru i per aquest ordre:

Un raig d'oli
Ceba a rodanxes (Es pot ratllar si hi ha algun comensal que tingui fàstic de trobar-se la ceba al plat)
Tomata a galls (amb una culleradeta de sucre)
Patates esgallades, si es trossegen a talls, sembla ser que no alliberen tan fàcilment l'almidó
Una culleradeta de pebre roig (dolç)i sal
Sèpia grossa trossejada
Es cobreix fins les pataques, però sense acabar de cobrir la sèpia de:

aigua + got de vi
o aigua + gos de vermut
o brou de peix

Es posa tot al foc moderat/lent durant vint minuts...

Bon profit

Murs freds

Pedres fredes, arrenglerades filera a filera, des de la roca del basament fins al cel. Parets fredes, gruixudes i sense a penes obertures que no permeten el pas dels raigs de sol, però incapaces d'ofegar un lament. Murs freds, inexpugnables per obstaculitzar l'entrada o impedir la sortida?

Les torres dels castells, investides amb la majestuosa honorabilitat del seu rimbombant cognom de "l'homenatge" m'han semblat sempre qualsevol cosa menys honorables.

Què ocorria realment a l'interior d'aquelles quatre parets gruixudes, fosques i humides ? No crec que d’un escenari com aquest pogués sortir res de bo.

Estalvi energètic

Com a mesura anticrisi, amb l'objectiu de reduir la factura del petroli, augmentar l'efectiu en mans dels consumidors i fomentar el reciclatge entre la ciutadania, el Govern es planteja fer arribar a cada llar catalana un llumener inalàmbric.

L'aparell va acompanyat d'un rigorós manual d'instruccions perquè tothom en pugui fer un ús assenyat i responsable.

Per Sant Esteve, canelons !!!

Semblava que no arribaria mai, i ja som a Sant Esteve. Per no perdre la costum nadalenca, ens aixequem de taula per tornar a seure-hi. I avui per no perdre la costum toquen canelons, que enguany he fet jo i ningú s'ha queixat.

Pel farcit he emprat:
ceba
pit de pavo
magre de porc
fetge de pollastre
paté

A la cassola es prepara un sofregit de ceba, on s'anirà afegint la carn de pavo, porc, el fetge, el paté i un gotet de brandy.

Quan estigui tot cuit es posa a la trituradora. L'ideal es utilitzar un d'aquells estris a manivela per picar la carn, però una picadora elèctrica també va bé sempre que no ens passem, la textura NO ha de ser fina com el paté.

Les plaques per embolcallar la carn es posen a remulla durant vint minuts si són precuites, o el mateix temps en aigua bullent si són de les altres. S'estenen sobre un drap net i es procedeix a farcir.

Els canelons es van col·locant en un safata per a forn on prèviament s'ha escampat mantega per les parets interiors.

En un cassó es posa una porció de mantega a dissoldre, quan ja hi sigui es treu del foc i es van abocant tantes cullerades soperes de farina de blat com quarts de llet hi posem (així per a un litre de llet hi posem quatre cullerades de farina), es remena fins fer una massa homogènia sense grumolls i es torna al foc afegint llavors la llet tèbia d'un sol cop i es va remenant fins espessir. Quan estigui tot ben cuit posar una mica de nou moscada i sal.

S'aboca la bechamel sobre els canelons i es col·loca la safata al forn.

De variants n'hi ha moltes, però la millor és aquella que s'ajusta més fidelment a la elaboració que sempre hem vist i tastat a casa.

Borraines

Ara ja pràcticament desaparegudes de moltes taules ebrenques, les borraines eren un dels nostres dolços habituals als àpats nadalencs.

Com feia uns quants d'anys que no les tastava, d'enguany no podia passar i no vaig parar fins aconseguir un parell de dotzenes de fulles de borraina.

Amb una preparació molt fàcil es pot aconseguir posar a taula un postre que si bé no és de l'agrat de tothom al menys a mi em porta vells i grats records.

Per a una dotzena de fulles, es necessiten:

dos gots de llet.
dos ous
un sobret de llevat en pols (royal) o sifó
i la farina que hi entre
també es pot afegir un got petit d'infusió de matafaluga i la ratlladura d'una llimona.

Es renten les fulles de borraina i s'eixuguen bé.

Es posa a un bol la llet i els ous i es va baten mentre s'afegeix la farina evitant els grumolls. Quan al sucar una fulla la pasta s'enganxi, serà el moment de sucar-les totes i anar fregint-les banda i banda en oli abundant.

Quan estiguin fregides, col·locar-les en un plat i abocar per sobre un bon raig de mel tèbia, i ... a menjar

Bon profit !!!

Que xaleu de valent

Sembla mentida però és així. Ja ha passat tot un any, estem a un dia de Nadal i a una setmana de l'Any nou, i jo sense afaitar !!!

Passaré per alt, perquè sí, els missatges de bona voluntat, tot allò de que Nadal haurien de ser tots els dies de l'any, tampoc diré res de la Loteria, ni de la salut, em callaré els consells de moderació en el menjar i en el beure, però no oblidaré de dir-vos que l'any vinent us espero aquí de nou. Passaré llista.

Que xaleu de valent !!!

Les fonts (10)

De les poques fonts que queden algunes encara ragen, entre aquestes darreres es troba la font de la Pujada al Castell de la Suda.

Aquesta està datada al 1976, però jo diria que hi havia una font anterior de pedra blanca uns deu metres més avall.

Igual vaig errat. Segur que algú m'ho podrà confirmar o rebatre.

Avui cuino jo: Tartiflette

Avui com tenia tota la tropa per sopar he volgut provar una recepta que em va passar un company de feina.

La Tartiflette és un plat de la Savoia francesa, que té com ingredient estrella el formatge reblochon. El reblochon és el resultat de la segona munyida. Munyida que es feia de nit i a les fosques per escapolir-se de pagar, a nobles i monjos, la totalitat de les rendes per la producció de les vaques.

Per elaborar la Tartiflette, s'utilitza una cassola de fang on es sofregeix ceba, patates i bacon fumat tallat a tires.

Quan tot estigui llest, es retira l'excés d'oli i es cobreix amb formatge reblochon tallat per la meitat (la crosta ha d'estar cap a dalt), es posa al forn prèviament escalfat a 200 graus i es manté durant uns deu minuts, suficients per que el formatge es fongui i es mescle amb les patates.

Es treu del forn i es retiren les crostes del formatge amb molta cura.

Es serveix acompanyat d'una amanida variada.

Per a l'amanida hi ha que preparar una vinagreta:

Tres parts d'oli.
Una part de vinagre de Mòdena.
Dues culleretes de mel
Una cullereta de mostassa
i pebre al gust

Bon profit!!!

L'amistat invisible

Diuen los restauradors que la crisi ha fet minvar les comandes per celebrar menjars d'empresa en ocasió de les festes de Nadal. Potser sí. No tinc elements de judici per afirmar o negar aquest extrem.

Sols puc constatar que com tots els Nadals l'amic invisible es va manifestar i, coincidint amb la meva sobrevinguda afecció pels fogons, em va oferir un pràctic davantal, que prometo no vendre a l’Ebay.

Ara a vore com surten los canelons (que l'hàbit no fa al monjo...)

La pilastra del riu

De petit recordo que al mig del riu, hi havia una pilastra, i segons dien els qui ho havien vist la pilastra suportava un pont que van volar al 39. De tant en tant es deia que a la pilastra li posarien una passarel·la i fins i tot que en farien un altre de pont, perquè arribaria el dia que amb el pont de l'Estat no en hi hauria prou.

De pont no en van fer, però la pilastra del riu la van fer més alta i a sobre li van posar una estructura metàl·lica amb tot el acompanyament, llums incloses. A les nits quan l'encenien semblava un arbre de Nadal, feia patxoca.

De tant en tant la pilastra i el seu monument, desfermaven els més acalorats comentaris: que si les llums no funcionaven i no es podien reparar, que no es reparaven perquè no hi havia electricista que hi vulgues pujar, que la instal·lació estava espatllada, que si s’estava rovellant i qualsevol dia cauria, que si blanc, que si negre...

Es va retirar el víctor i les lletres de la pilastra i la tinta també va córrer. I ara de cap i volta la pilastra i allò que suporta tornen a estar en boca de tots.

Independentment d’allò que representa, i que més valdria que no representes, sempre m'ha semblat que la pilastra i el seu acompanyament són el melic de Tortosa, i ens el mirem i parlem d'ell per no vore ni parlar dels seriosos problemes que ens envolten i amenacen. Disculpeu però ara per ara em preocupa més la crisi i allò que ens pot venir de riu amunt.

I si decidiu treure la ferralla, jo poso un euro o dos si m’apreteu, però la pilastra no me la toqueu, de que parlaríem llavors?

Les fonts (9)

A la Costa dels Capellans, a tocar l'Absis de la Catedral, encara es pot trobar aquesta font que com tantes altres ja no raja, roman muda i sense aixeta. Una més...

A pesar de l'estat d'abandonament en que es troben i del maltractament que reben, lamentaria que a algú se li pogués acudir la idea de fer-les retirar del lloc on se troben.

Fent cantonades

Un de vatros va idear-me, i em va dibuixar en un paper. Algú altre em va construir. I altres d’aquí la vora, vau decidir on em col·locaríeu i em vau encomanar.

Se suposa que tots vatros havíeu de dipositar, a la meva panxa, tot allò que habitualment tiràveu al terra, i que seguiu tirant a pesar de la meva presència. He sentit dir que tinc germanes escampades per la ciutat. Deu ser veritat, però des de la meva cantonada no en veig cap.

Potser penseu que soc invisible, res més allunyat de la veritat, els brètols i bandarres sí que em veuen, i molt sovint m'utilitzen per alliberar les seves tensions esbatussant-me, abonyegant-me i de vegades inutilitzant-me durant molt temps, fins que el manyà aconsegueix guarir-me de l’ensurt.

Les fonts (8)

De fonts n'hi han de les de tota la vida, de les d'abans ahir i de l'altre dia. D'aquestes darreres és aquesta de Jesús, vora el CEIP Daniel Mangrane, a tocar el Barranc de la Vallcervera.

Esta font es va instal·lar al 2004 per commemorar el desè aniversari de l'EMD de Jesús, tal com diu la inscripció que la presideix.

De la figuera estant

Si ja ho se. Ja m'ho va dir el metge, que estar a la figuera no es pot considerar fer exercici. I encara que des de la figuera puga imaginar que corro, salto, ballo i volo, totes estes activitats no serveixen per a la finalitat que ell preten: desrovellar i desengrasar.

Aixó sí, em permet que les caminades siguin tot lo absurdes que jo vulgue, poden-me transmutar en formiga, elefant o pinguï, pujarme a la parra, estar-me a la figuera o volar com una mosca, sempre que no deixe de caminar.

Potser tenia raó bajoqueta quan en un comentari a una de les meues entrades, es preguntava si a les Terres de l'Ebre no podem caminar i prou, que sempre hem de fer alguna cosa més.

A les Terres de l'Ebre, no ho se. Però jo no puc caminar i prou, alguna cosa he de barrenar per passar-m'ho bé.

Fent una passejada

Vols fer exercici? Qualsevol carrer, parc o camí és adequat per posar-se a caminar, no calen grans equipaments. Roba i sabatilles còmodes i a moure les cames.

A Roquetes ho tenim fàcil, la via verda la tenim a tocar, en línies generals està prou neta si no fora per les freqüents "tifes" de gos, que no si val a badar. Ara bé per les rodalies la cosa ja no és tan satisfactoria. Hi ha qui precisa urgentment cursos accelerats de civisme.

Cabories a ran de terra

Ja ha vingut el fred, els darrers raigs de sol a penes m’escalfen la cara, duc la cremallera del xandall fins a dalt, camino apresa i sols el frec a frec de les sabatilles amb l’asfalt esgarrapa el silenci del camí. Ni un vianant, ni un ciclista, ni un gos pistol amb puces, ni una puça sense gos pistol.

Jo sol, i el camí. Miro cap avall i fins les formigues han fugit amb el seu etern caminar a ran de terra.

Per un moment tanco els ulls, desitjo ser formiga i saber per quin motiu tots m’han abandonat en aquesta caminada freda i solitària.

A ran de terra el camí és fa inacabable, les muntanyes dels Ports s’han allunyat fins l’infinit, i el fred m’ha congelat les orelles. No sense esforços, torno al meu estat habitual d’absurd caminant, i penso que potser per això, les formigues no tenen orelles...

De Roquetes a Jesús

Quan una obra s'executa, ja poc importa si s'hagués hagut de fer abans, lo important és que s'acabe aviat i tothom en pugui gaudir.

La carretera Jesús Roquetes n'és un exemple, segur que s'hagués pogut fer abans, però ara l'important es que s'acabe sense interrupcions.

Tan de bó, ben aviat puguem dir lo mateix de la de Roquetes a Tortosa (demà es celebra l'obertura de pliques...)

Les fonts (7)

A l'inici del Passeig de ronda del Castell de la Suda hi ha aquesta font de foneria, no és una font de les de sempre, sembla que es va afegir en ocasió de la restauració del passeig.

Segur que farts dels robatoris de l'aixeta, els serveis de manteniment van optar per col·locar un tap cec de 3/4 de polsada en lloc d'un broc, veure-la fa llàstima. Potser hauria de reconsiderar el títol de l'entrada i substituir "Les fonts" per "Les fonts forçades al silenci" després de comprovar que la major part de les fonts ja no poden rajar.

I en van dos...

Fa dos anys i quatre-centes entrades que vaig aparèixer per primera vegada al món dels blogs, amb més o menys constància he anat obrint este finestró per dir la meua tal com a mi m'apeteix fer-ho.

Em complau constatar que hi ha una munió d'ulls que segueixen amb regularitat les files rectes de lletres i tortes d’ocurrències que vaig penjant amb irregular freqüència. A tots gràcies i al temps disculpeu, sempre penso que no tardaré gaire en tornar a escriure, però la meua passió per les maquetes de vaixells de vegades m’allunya de la passió per contar les poc sucades que em venen al cap.

De moment em proposo un repte que prometo complir: No penso plegar i callar, així que el proper any tornaré a penjar un post per celebrar el tercer aniversari d’aquest blog...

Les fonts (6)

Si dones voltes i més voltes per la ciutat és fàcil trobar-te amb aquest element del mobiliari urbà imprescindible per als ciutadans bastants anys enrera.

Al passeig de Ronda del Castell de la Suda, hi ha un mirador que dona al carrer Ratlla de Sant Jaume i als accesos del Col·legi de Remolins, al mig d'una placeta rodejada de palmeres es troba aquesta font, a la dreta i fora de la foto a apenes deu metres de distància es troben els carrers Travessia de Sant Jaume i carrer l'Aldea un abocador d'escombraries al mig de la ciutat.

Canvi d'hora

Com cada tardor, aquesta matinada passada, ens ha tocat parar compte de tots el rellotges i anar adaptant-los a l'horari d'hivern. Sembla segons diuen els entesos que això suposa un important estalvi energètic. Jo des de Roquetes no en tinc cap d'estalvi, les factures de la llum i del gas sempre pugen mai baixen. Això si, com jo dormo com les gallines, estos canvis em destaroten i porto uns dies fumuts fins que no li torno a agafar el puntet...

Ja mou !!!

La remodelació de la carretera de Tortosa a Roquetes, una de les que més bull al territori, sembla que ja mou.

El BOP del passat dijous publicava la licitació de les obres de desdoblament i acondicionament d'un tram de la carretera T-341, que uneix Tortosa amb Roquetes. Així i tot encara falten uns mesos per veure com comencen les obres i uns quants més per veure com s'acaben.

Fins que no estigui llesta no podrem exclamar allò de : Ja era hora !!!

Menjar per a rates...

Speedy Gonzalez, Tom i Jerry, la Rateta que escombrava l'escaleta o la Rata robinata són la cara amable i simpàtica d'un dels animalons més repulsiu de tots els que existeixen. Pels rosegadors no hi ha perill d'extinció tot el contrari, la seva facilitat reproductiva i d'adaptació al medi els converteix en una "espècie epidèmia".

A que ve tot este rotllo? Aquesta setmana mentre anava a la feina em vaig trobar, a una vorera de Ferreries vora el riu, a l’espècimen de la foto: sense vida, sobre una teula i amb restes de menjar (enverinat?)

No us penseu que aquest post és un al·legat en favor d'aquest, per mi, repugnant animal, no. Aquest és un post de preocupació. Si pel que sembla a la teula hi havia menjar enverinat per acabar amb les rates, que hagués passat si el comensal no hagués estat la rata?

Vist com hi ha qui regira els contenidors d’escombraries per menjar alguna cosa, la meua preocupació no es gratuïta...

Participació al 77è joc literari

A Negret li falta una cama, malgrat suportar el sol i la pluja, el fred i la calor, encara es manté dret i eixerit sobre les ratlles del pas zebra assenyalant a vianants i conductors de l'existència d'un pas segur.

Ara, però, són molts els qui l’assenyalen exigint la seva substitució, ja no és qui era. Se sap: pàl·lid, guerxat, descrostat, apagat, coix i rovellat, però encara estira el seu cap rodó per fer-se notar més encara, per evitar ser retirat, llençat a un camió de manteniment, amuntegat a un magatzem, venut com a ferro vell i qui sap si reconvertit en cargol de tassa de water.

Definitivament, prefereix seguir al seu carrer...



Foto: la garrofa de Mont-Roig

Homenatge a Gerard Vergés

Amb motiu de l'homenatge que avui rebrà el poeta tortosí Gerard Vergés, l’Emigdi Subirats
ens proposa que posem un fragment de la seua obra als nostres blocs, i Jaume Llambrich ens posa a l'abast enllaços a la seva obra. Aquí va el meu granet de sorra:


Còmodament instal·lats en el tòpic



Hi ha multitud de fets que, per costum,
donem per bons i a cegues beneïm.
Però, per judicar, cal filar prim:
que un savi és molt distint d'una patum.

Inherent a la femta és la ferum,
com la sang és intrínseca a tot crim.
El fum dels funerals cria estalzim,
i allí on hi ha foc se sap perquè hi ha fum.

Adagis ben vulgars. Però afirmem
—plens de raó— que el peix picarà l'ham
i que la barca avança a cop de rem.

(Dames provectes lluiten per la fam,
mentre prenen el te). Ningú no tem
que aquest món tan absurd l'encengui un llamp.

Desclofollant

Una de les feines que menys m'agraden és la de desclofollar ametlles. Asseurem davant el cabàs i anar triant una a una les ametlles: aquí les bones, allí les clofolles, allà les secallones és per mi un martiri i per la esquena una tortura, però no hi ha més remei i cada any a les portes de la tardor la mateixa història.

Tot sigui pels panellets, el massapà i les punyetes...

Bentornats

Ara va de veres, ja han passat la major part de les festes majors del pobles dels voltants, els estudiants tornen a les aules, els treballadors a la feina, el temps toca la gaita encara que sigui per emprenyar i les platges queden desertes... i en un tres i no res la Castanyada i si estirem el braç ja toquem Nadal...

Més val que pare, el temps ja passa prou apressa, sols fa falta que l'ajudi...

Bentornats sigueu aquells que heu estat desperdigolats, poseu al mal temps abrigalls i a la crisis carretons de paciència.