El passat dia 18 de maig, la Veu de l’Ebre publicava una noticia sota aquestos titulars:
"Indemnització per danys i perjudicis en un cas ocorregut a l'Hospital de Tortosa. L'ICS paga 60.000 euros per mala assistència hospitalària a un pacient"
El malalt no era altre que Vicent, molt conegut a Tortosa i Roquetes, esportista i treballador, havia viscut al barri de Santa Clara i en casar-se, com molts altres tortosins, sense deixar de ser-ho, va fixar la seva residència a Roquetes.
Els nostres eren barris veïns, que compartien llocs comuns de jocs, com la costa de la Pujada de Sant Francesc que baixàvem sobre fràgils patins de rodaments, com les baranes de pedra de les escales de Sant Francesc que usàvem de tobogans, com el calvari que saltàvem per fer la prova de iniciació, com les desolades i ruïnoses explanades dels "Cuartels" de Sant Francesc.
En Vicent es va casar amb la Tere, una roquetera pels quatres costats, i si tot anava bé, al desembre de 1996 tot es va tòrcer, Vicent va ser marcat pel dit de la desgracia. Des de llavors va iniciar una lluita titànica contra la malaltia i contra l'administració pel que ell considerava havia estat una assistència sanitària incorrecta.
La Tere és companya de feina, i veure-li els ulls era suficient per endevinar l'estat de Vicent. Van ser uns anys difícils per ells i pels seus fills i impossibles d'imaginar per qui no ho hagi viscut en pròpia pell.
A l'abril de 2006, Vicent va perdre la lluita contra la malaltia. La lluita contra l'administració havia de durar encara un temps més. Ara, la Generalitat ha acceptat fer efectiva una indemnització a la vídua de 60.000 €, en concepte de danys i perjudicis, però amb el compromís de no exercitar cap tipus d'acció judicial...
Fa uns dies, la Tere, amb els ulls humits, em deia: -És el que ell volia,... -mossegant-se per evitar el tremolor dels llavis- però no ho ha pogut vore.
Mirant-ho bé, es un avanç que l'administració reconegue els seus errors, i que els usuaris afectats puguin tenir dret a les corresponents indemnitzacions, però al temps és una injustícia. Els contribuents som els que hem pagat, i aquells professionals que van actuar incorrectament o no van actuar, han quedat impunes al sopluig del paraigües de l'Administració sanitària del país.
¿Quants anys més haurem de patir el corporativisme d’alguns estaments professionals?
Foto:gencat
"Indemnització per danys i perjudicis en un cas ocorregut a l'Hospital de Tortosa. L'ICS paga 60.000 euros per mala assistència hospitalària a un pacient"
El malalt no era altre que Vicent, molt conegut a Tortosa i Roquetes, esportista i treballador, havia viscut al barri de Santa Clara i en casar-se, com molts altres tortosins, sense deixar de ser-ho, va fixar la seva residència a Roquetes.
Els nostres eren barris veïns, que compartien llocs comuns de jocs, com la costa de la Pujada de Sant Francesc que baixàvem sobre fràgils patins de rodaments, com les baranes de pedra de les escales de Sant Francesc que usàvem de tobogans, com el calvari que saltàvem per fer la prova de iniciació, com les desolades i ruïnoses explanades dels "Cuartels" de Sant Francesc.
En Vicent es va casar amb la Tere, una roquetera pels quatres costats, i si tot anava bé, al desembre de 1996 tot es va tòrcer, Vicent va ser marcat pel dit de la desgracia. Des de llavors va iniciar una lluita titànica contra la malaltia i contra l'administració pel que ell considerava havia estat una assistència sanitària incorrecta.
La Tere és companya de feina, i veure-li els ulls era suficient per endevinar l'estat de Vicent. Van ser uns anys difícils per ells i pels seus fills i impossibles d'imaginar per qui no ho hagi viscut en pròpia pell.
A l'abril de 2006, Vicent va perdre la lluita contra la malaltia. La lluita contra l'administració havia de durar encara un temps més. Ara, la Generalitat ha acceptat fer efectiva una indemnització a la vídua de 60.000 €, en concepte de danys i perjudicis, però amb el compromís de no exercitar cap tipus d'acció judicial...
Fa uns dies, la Tere, amb els ulls humits, em deia: -És el que ell volia,... -mossegant-se per evitar el tremolor dels llavis- però no ho ha pogut vore.
Mirant-ho bé, es un avanç que l'administració reconegue els seus errors, i que els usuaris afectats puguin tenir dret a les corresponents indemnitzacions, però al temps és una injustícia. Els contribuents som els que hem pagat, i aquells professionals que van actuar incorrectament o no van actuar, han quedat impunes al sopluig del paraigües de l'Administració sanitària del país.
¿Quants anys més haurem de patir el corporativisme d’alguns estaments professionals?
Foto:gencat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada