El cognom

La curiositat per saber a quin clan pertanyia, conèixer les seves arrels pels cognoms que duia, sempre li havia semblat interessant. Va buscar a Internet, el Google podia ser una bona eina, va escriure el seu primer cognom a una web d’Estadística i va pitjar cercar, més de tres milions de ciutadans duien el seu mateix cognom,
-Bufff, -va exclamar decepcionat, no hi havia cap bocí de territori on no hi hagués algú anomenat com ell. Va provar sort amb el segon cognom.

-Guaita ¡¡¡- va exclamar ben bé satisfet, a penes arribaven a set mil individus els que portaven aquell cognom. Això es posava interessant, i a més estaven distribuïts a l’arc mediterrani, amb l’epicentre a la Serra de Gúdar, justament d’on eren els seus progenitors. Des d’allí, sembla que en els anys de la conquesta, van escampar-se pel Regne establint una important colònia a Múrcia, i després de la confrontació civil del segle passat, es van expandir cap el nord, envaint Barcelona. Hores d’ara Múrcia i Barcelona eren els llocs amb major presència de “parents” seus.

Això estava molt bé, però calia saber més, rascant i furgant alguna cosa més es trobaria. Va comprovar, que dels set mil “parents” que acabava de descobrir, n’hi havia un esportista emergent, un escriptor reconegut, un historiador compromès, un empresari espavilat i un enginyer equivocat (ferm defensor del PHN), a part d’un grapat de personatges d’èxit divers i una munió de pelacanyes, com ell mateix.

Encara no era satisfeta la seva curiositat, va insistir en la cerca. El google li va mostrar una entrada amb la llengua dels anglesos, i amb el rudimentari i rovellat anglès de la seva joventut, va anar obrint la porta a dades força interessants. Però la troballa més inesperada estava a punt de produir-se.
-Just a la fusta ¡¡ Hi havia un topònim amb el seu cognom.
Una illa escarransida, ubicada a l’oest d’Escòcia, un rocam a les escabroses aigües de les Hèbrides Interiors, un illot que, alguna vegada en la llunyania del temps, va servir de pastura a ramats d’ovelles i ara tan sols era cau segur per a tota mena d’aus marines.

Per acabar-ho d’adobar, va descobrir que el seu cognom significava en gaèlic, algo així com, guirigall d’aus marines
-Vatua l’olla !!! -va exclamar, mentre recordava que el seu oncle matern, i algun dels seus cosins, quan es dedicaven a pasturar ovelles, emetien un estrany i peculiar so gutural, per guiar el ramat, que sempre l’hi havia semblat la cridòria d’una gavina.
Ara li havia nascut un dilema antropològic, era tossut per ser descendent d’aragonesos o per ser-ho d’escocesos.