L’Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçava als corregidors de Catalunya, una instrucció secreta, on deia:"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"
Sembla que encara hi sigui vigent, però si a Catalunya la llengua trontolla, al País Valencià subsisteix pels pèls.
Avui, 29 de juny, fa 300 anys què mitjançant el Decret de Nova Planta pels regnes de València i Aragó, Felipe V de Castilla, abolia els furs i les Corts valenciana i aragonesa. València, fins i tot, va perdre el seu dret civil.
La llengua aragonesa, llavors en procés d’assimilació pel castellà, ja és una anècdota, i a València, la llengua què ha suportat tres segles de pressió i persecució es troba, més que mai, amenaçada, i difícilment podrà subsistir a les polítiques de colonització, a cops de totxana i camp de golf, de les que fan gala els blaveros mes recalcitrants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada