Ciutadana americana

El pati és ple de gom a gom. Immigrants, dels més diversos països, esperant el volant d’empadronament per renovar el permís de residència; contribuents fent gestions; ciutadans desorientats intentant trobar la guixeta d’informació. Al tumult es sumen els periodistes després de la signatura del pacte i per suposat els satisfets socis del futur govern que abandonen la Casa Gran per la porta del darrera, (la principal segueix en obres).

El pati, sembla un carreró del casc antic una tarde qualsevol de les Festes del Renaixement. I en mig del batibull, apareix amb ulls atemorits, angoixada per la gentada; menuda, de mitjana edat; amb el seu parlar dolç i cadenciós que la situa en algun lloc de l’Amèrica central.
L’empleat, la convida a seure amb un gest de la mà, mentre li dona el bon dia.
-Volia saber si la meva germana, ciutadana americana, pot venir a treballar.
-Tots els estrangers, tret dels ciutadans de la UE, necessiten permís de treball, però aquí –li apunta en un paper- l’hi assenyalo on rebrà un assessorament complert i adequat.
-Però, ella és ciutadana americana.
-Ja ho he entés, -aclareix l’empleat, -la seva germana té nacionalitat nord-americana.
-Cert, -respon.
-Llavors, com a tot estranger, ha de disposar de permís de treball.
La dona, aproxima la cadira a la taula, posa a sobre la seua bossa, que fins llavors duia en bandolera, mira al funcionari i parlant pausadament, per a que ho comprengui bé, com si encara no hagués entès res,
-Sols vull saber si la meva germana, ciutadana americana, pot venir a treballar aquí.
Ell assenteix, amb el cap, a cada paraula de la seva interlocutora i en acabar, també pausadament per a que ho comprengui bé,
-Al lloc on li he indicat li donaran tota classe d’informació al respecte, però li avanço que qualsevol estranger, tret dels ciutadans comunitaris, ha de disposar de permís de treball.
Ella el mira incrèdula, i insisteix.
-Però es ciutadana americana.
-Els Estats Units d’Amèrica no pertanyen a la Unió Europea, -afegeix l’empleat, en un darrer intent clarificador, mentre li atansa la nota amb les indicacions.
Ho entenc, ho entenc –repeteix la dona. S'aixeca, camina dues passes, es gira i li diu per rematar-lo,

-Però és ciutadana americana.

Té perfectament assumit, que ella, ciutadana d’un petit país centreamericà, vagi on vagi necessitarà permís de treball, però la seva germana és ciutadana americana, i això es una altra cosa...