La longitud i el nord

L’any 1675 Carles II va fundar l’Observatori Reial de Greenwich amb la finalitat de cercar la longitud pel perfeccionament de la navegació i l’astronomia. La longitud es la posició en el globus terrestre d’un punt respecte el meridià que passa por Greenwich.
El problema era dels grossos: el 22 de octubre de 1707 els vaixells Association comandat per l’Almirall Sir Clowdisley Shovell; l’ Eagle; el Rommey i un quart s’esfondraren en aigües de les Illes Scilly a uns 30 quilòmetres de l’extrem més occidental d’Anglaterra, abans que la resta de la flota pogués adonar-se de l’errada de posició i es poguessin prendre les mesures correctores.
Més de 2000 homes van morir incloent-hi Sir Clowdisley Shovell. ( És dona la paradoxa, que el dia abans Sir Clowdisley va fer penjar del pal major a un veterà nostramo, per insubordinació, quan aquest va intentar advertir-lo de l’error en la posició de la flota.

John Flamsteed (1646-1719) havia demostrat que el coneixement de la longitud sols seria possible amb el coneixement precís de la posició de les estrelles fixes. Per calcular la longitud a la nit es precís tenir una taula amb les estrelles i les hores en que passen sobre el meridià de Greenwich. Si tenim determinades estrelles a sobre el cap, sabem l’hora quan han passat a sobre Greenwich, i coneixem l’hora actual amb precisió, ja sabem on estem, gràcies a que la terra dona un volta cada vint-i-quatre hores.
Per exemple: Si tenim a sobre nostre una estrella que va passar per Greenwich fa una hora, estarem a 15 graus de longitud (360 graus del globus dividit entre 24 hores ens dona 15 graus per hora) Flamsteed va treballar per determinar la posició d’unes 20.000 estrelles fixes.

Amb tot això, el problema es reduïa a construir un rellotge lo suficientment exacte per a la precisió necessària, que en el cas de mig grau, era de dos minuts cada sis setmanes.
Avui sembla fàcil, però no al segle XVIII, tenint en compte que el rellotge hauria de suportar canvis de temperatura, temporals, condicions ambientals adverses. A més en aquell època els rellotges més exactes funcionaven amb pènduls, i un rellotge de pèndul al mar era impensable e inútil

El primer rellotge de la precisió requerida el va construir John Harrison al 1735,el seu primer rellotge H-1 era casi perfecte, però massa gros per ser embarcat. Es van construir dues còpies reduïdes del Harrison el K-1 que es va posar a disposició del famós explorador capità James Cook i el K-2 a Wilson Bligh capità de la Bounty, universalment conegut per la pel·lícula Rebel·lió a bord.

Avui es navega sense problemes gràcies als estris de geo-posicionament per satèl·lit (GPS), la problemàtica de la longitud és ja una anècdota, com queda com una curiositat el fet que el Pol Nord magnètic, s’hagi desplaçat 1.100 quilometres des de que va ser descobert al 1831, i viatgi cap a Siberia a raó de 40 quilometres/any, degut al moviment del ferro líquid que circula pel nucli extern de la Terra.

Hi han molts que encara usen brúixola, i han perdut el nord. A veure si algu els regala un GPS abans que sigui massa tard.