Somnis de paper

Un full de paper, ja fóra de diari, de revista o arrencat d'una llibreta, convenientment doblegat es convertia en un vaixell de paper, ideal per fer navegar per una regadora, pel canal o pel mateix riu, substituïa les joguines que no teníem a la perfecció, era per dir-ho d'alguna manera un somni de paper.

Dins de tres mesos i escaig, les regles del joc democràtic permetran que dipositem a una urna, una papereta amb la opció que més ens agradi, amb el desig, massa vegades traït, de que les coses es facin bé, amb honestedat i transparència.

Fins llavors rebrem, si tenim sort, d’uns propostes més o menys serioses, d’altres propostes de faula amb el convenciment que els ciutadans ens ho traguem tot, i qui no tingui res a proposar, ni de bo ni de dolent, es dedicarà a llençar mossegades al aire a veure si pesca alguna cosa.

Els nens de parvulari saben molt bé que un vaixell de paper, és solament un full de paper convenientment doblegat, i els qui fa temps vam deixar de ser nens de parvulari, també sabem distingir qui dona mossegades a l'aire i qui ens vol enredar amb somnis de paper.