Olives trencades

A Jesús, allà per on cau l'actual carrer Pàndols hi havia una vaqueria, i al pis de sobre, vaig néixer un dia d'estiu de l'any de la gelada. Com és comprensible no tinc records tan llunyans, lo poc que recordo és perquè m'ho van repetir fins ben grandet. Entre altres coses em deien que jo era un nadó escarransit, i que gràcies als pots de Pelargón que la dona del metge Ladrón li donava a la meva mare, vaig acampar.
El que sí recordo de la meva infantesa, és quan amb la mare i ma germana veniem de tard en tard, des del llunyà barri del Garrofer fins Jesús. Una visita a les antigues veïnes del carrer i al tombar el cantó la “sinyó” Roseta, aquesta sempre preparava un Betlem magnífic, m’impressionava, però encara em sorprenia més, el galliner que tenia a la vora de casa, al mig del que avui es l'avinguda Molins d'en Compte. Amb ella entrava al tancat, em donava un grapat de grans de blat de moro i els donava a les gallines, ella no em treia l'ull de sobre, per evitar que em poses a córrer al darrera dels pobres animals, tal com a mi m’hagués agradat de fer.
Però si hi ha un record agradable per sobre els demés, i que associo sempre amb Jesús son les olives trencades, que la “sinyó” Roseta m'oferia amb la condició que no espantés les seves gallines. Aspres en mesura i molts saboroses em deixaven un regust, que em feien desitjar de tornar-hi aviat