Avui Manel Zaera publica un post referent a l'anonimat als blocs, aquest és un tema interessant, ja que amb l’excusa del control dels descerebrats, és pot amagar l’intent de retallar la facultat d’expressar-se i circular lliurement pel ciberespai.
Fa molts d'anys, com molts d'altres en aquell temps, vaig anar al meu primer concert al Casal tortosí on actuava en Raimon, recordo que per entrar haviem d'identificar-nos amb el DNI davant un individu, assegut a una tauleta a la vora de la porta, que en prenia nota un per un a tots els que entràvem.
Crec sincerament que l’anonimat és un dret dels ciutadans, i vull exercir de ciutadà anònim sempre que vulgui. Hi ha qui convida a que el anònims deixen de ser-ho, qui així ho vulgui endavant, però jo considero que l’usuari anònim es troba en la essència mateixa d’Internet.
Jo que escric des d’un anonimat "light" amb pseudònim, ho faig per inèrcia, perquè sempre he escrit així a Internet als xats primer, als fòrums després i ara amb el bloc. Sóc un usuari anònim i el meu nom vertader pot resultar tan anònim com el meu pseudònim. Sóc un desconegut, únicament conegut per la gent que m’és més propera
Com a ciutadà anònim, penso, sento i opino i és el que pretenc fer en aquest espai pel que em bellugo, i tinc per norma escriure el que penso sense ofendre a ningú, si ho faig ho sento no era la meva intenció. Però en algun moment puc discrepar del que pensen els altres, i això no és criticar ni insultar, és solament defensar la meva postura, la meva opció encara que resulte incòmoda per qui no estigui d’acord amb ella.
Amb el temps segur que sorgiran veus amb la pretensió de que els blocs han de ser regulats. A la blocosfera hi ha impresentables, com els hi ha a tot arreu. Però la majoria som persones del tot corrents, potser massa preocupats per les coses que passen al nostre entorn, i de vegades penso que és això el que fa por, i no els descerebrats que són la excusa per amarrar un medi que pot arribar a resultar incòmode.
Lamentablement, és recomanable l’anonimat per seguir gaudint de la llibertat.
Quan hàgim perdut la llibertat de ser ciutadans anònims haurem entrat en el món que imaginava George Orwell a 1984, llavors la seva frase encara prendrà major significat: A una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari
Fa molts d'anys, com molts d'altres en aquell temps, vaig anar al meu primer concert al Casal tortosí on actuava en Raimon, recordo que per entrar haviem d'identificar-nos amb el DNI davant un individu, assegut a una tauleta a la vora de la porta, que en prenia nota un per un a tots els que entràvem.
Crec sincerament que l’anonimat és un dret dels ciutadans, i vull exercir de ciutadà anònim sempre que vulgui. Hi ha qui convida a que el anònims deixen de ser-ho, qui així ho vulgui endavant, però jo considero que l’usuari anònim es troba en la essència mateixa d’Internet.
Jo que escric des d’un anonimat "light" amb pseudònim, ho faig per inèrcia, perquè sempre he escrit així a Internet als xats primer, als fòrums després i ara amb el bloc. Sóc un usuari anònim i el meu nom vertader pot resultar tan anònim com el meu pseudònim. Sóc un desconegut, únicament conegut per la gent que m’és més propera
Com a ciutadà anònim, penso, sento i opino i és el que pretenc fer en aquest espai pel que em bellugo, i tinc per norma escriure el que penso sense ofendre a ningú, si ho faig ho sento no era la meva intenció. Però en algun moment puc discrepar del que pensen els altres, i això no és criticar ni insultar, és solament defensar la meva postura, la meva opció encara que resulte incòmoda per qui no estigui d’acord amb ella.
Amb el temps segur que sorgiran veus amb la pretensió de que els blocs han de ser regulats. A la blocosfera hi ha impresentables, com els hi ha a tot arreu. Però la majoria som persones del tot corrents, potser massa preocupats per les coses que passen al nostre entorn, i de vegades penso que és això el que fa por, i no els descerebrats que són la excusa per amarrar un medi que pot arribar a resultar incòmode.
Lamentablement, és recomanable l’anonimat per seguir gaudint de la llibertat.
Quan hàgim perdut la llibertat de ser ciutadans anònims haurem entrat en el món que imaginava George Orwell a 1984, llavors la seva frase encara prendrà major significat: A una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada