Apa, ja hi som altra vegada. A pesar que l'anglosaxó divendres tretze es belluga i empeny amb força, el dimarts tretze segueix amb el cap molt alt, tothom amb qui parlo, em repeteixen que no son supersticiosos, però no en conec a cap que s'hagi casat en un dia tan assenyalat, a veure si algú aixeca el dit, que ja en tinc ganes.
Per si o per no, avui a pesar de la data, el dia s’està portant d’allò més bé, i no creuaré els dits, ni tocaré fusta, però per si de cas no passaré mai per sota una escala, no per superstició sinó per seguretat, no em faria goig que em caigués al cap les alicates o el martell del operari de telefònica, per dir un cas.
Jo tampoc sóc supersticiós, diuen que ser-ho porta mala sort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada