21 de febrer, 2007

De flor en flor

Les abelles amb la seva feina obsessiva, volen de flor en flor produint cera i mel, sense saber que treballant per natros, a més ens fan la inestimable tasca de pol·linitzar les flors que permetran que els arbres donen fruits.

De banda a banda del món hi han veus que envegen la organització i laboriositat de les abelles, i de les formigues tot s'ha de dir, i les posen com a exemple del que hauríem de ser els humans i les nostres ciutats, grans "colmenes" a imitació dels ruscs que fan aquestes treballadores pertinaces.

Doncs bé, jo passo. Vull seguir queixant-me de les coses que no funcionen i admirant les que si ho fan, encara que no sigui cap xollo viure en una societat imperfecta al menys sembla que siguem lliures i aparentment amos del nostre destí. Ho prefereixo a viure en un rusc on tot és ordre i treball, on no hi ha llibertat per volar on vulguis i on tots els individus són esclaus del seu destí...

O sigui com natros, però vull seguir somiant que no és així.

1 comentari:

Accídia ha dit...

Aquest comentari m'ha recordat "1984" d'Orwell.

La societat pot arribar a anul·lar-nos si ens deixondim.

Rebel·lem-nos amb els nostres blogs, cadascú com millor ho sapiga fer!

Ànims