Si en governa la farina

Sobre els polítics i els engranatges dels partits sempre vola l'ombra de la sospita, la gent diu i repeteix que si aquell ha fet cinc i l’altre ha fet vint, que si això i que si allò i ens escandalitzem únicament del que es murmura, i donem per sentat que l'acció política du associat un entelat fosc i tèrbol, com és tèrbola la tolerància amb que es suporta. I així vivim.

Però quan el tel del rumor es trenca, i el que si això i que si allò és un fet palpable i consultable, es disparen les alarmes, i la tèrbola tolerància es muda en una insuportable intransigència. I més insuportable encara es fa, quan el protagonista és un partit històric i d’esquerres.

Que les cacicades les facin els partits de dretes és d’esperar, però que pervinguin de les esquerres és imperdonable.

Ja ho deien les iaies del Garrofer: Si en governa la farina, ella blanca que blanca, i ella fina que fina...