Avui, amb la ratificació, per un vot, del Decret de reducció de salaris als empleats públics i la congelació de les pensions entre altres mesures, s'ha consumat la primera gran tisorada al "sistema espanyol", una manera de viure, enveja de forasters, que té els mesos comptats.
Amb la pressió, d’aquelles instàncies polítiques i econòmiques que manen de veritat al món, el Zapatero s'ha vist abocat a prendre les mesures que tan es resistia a reconèixer com a necessàries. El temps que ha trigat ha estat determinant per tenir que seguir el camí més dolent de tots els que podia emprendre si hagués fet els deures quan calia.
Ara, el malalt és greu i no es cura amb cataplasmes, cal actuar ràpida i contundentment, i com sempre aquestes actuacions es corresponen en aplicar la tisora allí on fa més mal.
La primera tisorada, diuen, és no res comparat amb allò que ens ve a sobre. D'aquí a fi d'any veurem mesures, com la flexibilització salvatge del mercat de treball, acomiadaments al sector públic conseqüència de la privatització de serveis (socials, educatius i sanitaris, entre altres), reduccions en la cobertura del subsidi d'atur i retalls substancials a l'estat del benestar. A part d’altres ocurrències que puguin il·luminar a ses senyories.
Tan de bo que els oracles vagin errats, i tot sigui el malson d'un grapat d'analistes amb insomni. Ens estalviaríem molts maldecaps.
Amb la pressió, d’aquelles instàncies polítiques i econòmiques que manen de veritat al món, el Zapatero s'ha vist abocat a prendre les mesures que tan es resistia a reconèixer com a necessàries. El temps que ha trigat ha estat determinant per tenir que seguir el camí més dolent de tots els que podia emprendre si hagués fet els deures quan calia.
Ara, el malalt és greu i no es cura amb cataplasmes, cal actuar ràpida i contundentment, i com sempre aquestes actuacions es corresponen en aplicar la tisora allí on fa més mal.
La primera tisorada, diuen, és no res comparat amb allò que ens ve a sobre. D'aquí a fi d'any veurem mesures, com la flexibilització salvatge del mercat de treball, acomiadaments al sector públic conseqüència de la privatització de serveis (socials, educatius i sanitaris, entre altres), reduccions en la cobertura del subsidi d'atur i retalls substancials a l'estat del benestar. A part d’altres ocurrències que puguin il·luminar a ses senyories.
Tan de bo que els oracles vagin errats, i tot sigui el malson d'un grapat d'analistes amb insomni. Ens estalviaríem molts maldecaps.
1 comentari:
Sempre mos podrem agafar a aquella frase, que deia "no hai mal que por bien no venga".
Publica un comentari a l'entrada