08 de juliol, 2010

Puges o baixes (10)


Les escales serveixen per comunicar dos plans ubicats a diferent nivell, com a teoria queda força bé, però hi han escales que a més serveixen per a comunicar el present amb el passat.

Les escales que avui porto al blog, a més de comunicar el carrer Sant Francesc amb el carrer Sant Francesc de Dalt del barri tortosí de Santa Clara, comuniquen directament el meu present amb el meu passat. Pujar-les de nou ha suposat recordar cridòries de xiquets que ja no hi són, olorar fragàncies de clavells xinesos i geranis que ja no floreixen, i saludar parets nues on abans s'arrengleraven cadires de bova on ja ningú s'asseu a petar la xerrada a l'ombra de les cases.

Aquestes escales em duen records a tardes d'estiu...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A banda de ser molt agradable aquesta seccio de puges o baixes,la d'avui té molt significat.
M.T.Romeu

Quattrocento ha dit...

Donen ganes d'asseures un ratet, pareix que s'hi està fresquet...

Arare ha dit...

Ja et vaig llegir l'altre dia, però anava de pressa per veure el video i que em donés temps a les mil i una coses que havia de fer. Avui, amb calma, torno i et dic que aquelles tertúlies nocturnes dels veïns a les portes de les cases en cadires de boga eren tan entranyables que pel que veig, ningú de la nostra generació les podrem oblidar mai. Res a veure amb ara, sota la fredor dels aparells d'aire condicionat, tot contemplant una pantalla on succeeixen coses inversemblants, o en escrivint en solitari perquè els altres blogaires recordin, també, els nostres records.

Podríem fer un llibre de records entre tots... li ho proposem a l'Octavi?

per cert, ja hi estic treballant, en la "Negra i ebrenca". També vaig enviar un relat sobre un arbre, però no sé si me'l publicaran... com queno és ebrenc... aix, que encaram'hauré de fer "més"ebrenca!!!

Un petonet des de Porquerolles.

Juanma ha dit...

Tere, com bé saps Santa Clara i el Garrofer són els barris de Tortosa que més escales apleguen, cada carrer una escala al menys. I aquesta que no era el meu carrer duia on vivien alguns dels meus amics d’infantesa.

Gerard, et puc assegurar que fresquet i tranquil·litat tota la que vulgues.

Montse, no t’amoïnis, ja tens prou feina. Els records, mentre no ens obsessionin és bo tenir-los presents i a poder ser projectar-los cap al futur.
La meua participació en el recull d'arbres encara no ha aparegut, però la teua ja l'ha publicat l'Octavi al seu blog. Per cert, a les Terres de l'Ebre també en tenim de til·lers, sense anar més lluny al Centre Cívic, on és la Biblioteca Mercè Lleixa de Roquetes, hi ha un pati molt acollidor que du per nom "Pati del til·lers". Endevina per què.