02 d’agost, 2010

Castelvispal: A la cerca dels orígens



Castelvispal, és un petit poble de la comarca de Gúdar Javalambre, on van néixer els meus avis paterns, és un poble del que tenia referències per ser l'escenari d'algunes de les històries que havia escoltat de ben petit, però que mai havia tingut ocasió de visitar.

Castelvispal en els seus bons temps havia arribat a tenir censats 34 focs, actualment no arriben a la desena les persones que hi viuen permanentment. Per arribar-hi cal anar des de Puertomingalvo(Terol) per una pista forestal, o des de la capçalera del municipi Linares de Mora(Terol) per una antiga pista forestal transformada, un parell d'anys enrera, en carretera asfaltada per la Diputació de Terol.

Al poble, situat al fons d'un barranc a 1080 metres d'alçada sobre el nivell del mar, hi han poques coses que visitar com no siguin les seues dues fonts més emblemàtiques: la Font dels borratxos a una de les corbes de la carretera d'accés al poble, la Fuentica, i l’església.

Al cap davall del poble, hi ha una placeta on es troba la petita església romànica d'aspecte auster i seriós com es d'esperar, que contrasta amb el seu interior, petit i acollidor on el visitant es sorpren al contemplar un inesperat esclat de colors.

Una visita programada molts mesos enrera i que ha valgut la pena: he pogut posar escenari a alguns dels meus avantpassats, posar orde en el trencaclosques que vaig construint des de fa un bon grapat de mesos i he afegit algunes peces més que em mancaven.

Al Vispal, com se l'anomena popularment, es pot gaudir sobre tot, de pau i tranquilitat i qui vulgui escoltar el silenci, ja sap on ha d'anar.


7 comentaris:

Setes ha dit...

quina enveja... grr, grrr
Però jo vull anar a la Torralta!! i a peu!! així que aneus mental·litzant, que algún dia hi anirem

Juanma ha dit...

Has vist les fotos de l'interior?

Si a Vicent no li han sortit, ja te les copiaré en un llapis i les voràs. 100% kitsh.

Juanma ha dit...

A la Torralta a peu..., això és molt d'acaminar i aquí la tribu ja no és d'infanteriam i jo sóc d'aigua salada, jejeje

Vaig a vore si trobo uns plànols que tenia per aquí, i així sabrem quina distància hi ha i el temps d'anar i tornar...

Et dic alguna cosa.

Juanma ha dit...

Setesssss !!!! Que em vols matar acaminant???? Que ja soc vellet i no estic per a segons què...

Anar i tornar 17,56 qms, o sigui ¿unes 4 hores?

QUAN VULGUES...

Setes ha dit...

Encara no li he passat les fotos, he vist alguna cosa però no totes. Les de la casa els iaios, jo recordava algo però resulta que lo que recordava és lo forn... en fins

"Ascolta" què 4 horetes no son res!!! si sortim a les 8 del matí de cortes a les 12 ja estem dalt jijijij la tribu què vaigue practicant en lloc d'anar en cotxe a totes bandes pos en lo caballo de san fernando, andando (era així lo dicho? què no me'n recordo que me'l vas dir quan tenia 4 anys baixant les escaletes del femina per anar al cole, què jo volia anar en lo popop però me vas dir que no que aniriem en lo caballo de san fernando... uffff com me n'he anat de la bolaaaaaaaa!!! feu-me callar!!!)
Pos això, aneu practicant per pujar la Torralta!!!!! que si ho feien los iaios no potser tant xungo.. bueno vale, si potser xungo...

Juanma ha dit...

Me he explica't malament, són 17,56 qms d'anar i tornar, és a dir 8,78 qms d'anar i 8.78 de tornar, o sigui un parell d'hores d'anada i dues més de tornada.

Res, està "xupao"...

Allò del "caballo de San Fernando" era: "Un ratito a pie, y el otro caminando"

Setes ha dit...

ja m'extranyava a mi que fossin 4 hores, per que quan vam anar pel Pilar fa tres anys, lo tio Basilio ens la va ensenyar desde baix, i vale, si es veia amunt, però no tant.
així que dos d'anada que costa avall segur que en una hora ja estem, jijij