Post publicat, al desaparegut blog "Sols un moment" el divendres 8 de gener de 2010
Faig veure que ja no et recordo, i estàs sempre amb mi. El temps passa i els dies s’amunteguen a la meva porta, mentre amago els records al soterrani del meu cor. T'he oblidat? Vaig oblidar el so de la teva veu. Vaig oblidar la fesomia del teu rostre. Vaig oblidar..., vaig oblidar el tacte de la teva pell, però et sento i et veig.
Faig veure que no et recordo i estàs sempre amb mi, dia a dia enrajolant el temps, i lluint-lo d’oblit, però els records amagats al fons del meu cor bramen, criden, s’esvaloten i manifesten la seva presència.
El temps s’aixeca com un mur infranquejable, no hi ha tornada, no hi ha retorn.
Sento, sentia, però ja no ho sé, si el que sento és allò que sentia.
Passa el temps i cada dia pesa com una pedra al meu morrió, però no sento la càrrega. Faig veure que no et recordo. Quan l’oblit s’esvaeix i el teu record es fa present, sento la càrrega, sento les pedres del temps, i sento com els peus s’esfondren al profunds llots del camí. Segueixes amb mi.
Et veig, t’escolto, et sento. Però per seguir vivint en pau, faig veure que no et recordo encara que estiguis sempre amb mi, i segueixo enrajolant el temps lluint-lo d’oblit.
Faig veure que no et recordo i estàs sempre amb mi, dia a dia enrajolant el temps, i lluint-lo d’oblit, però els records amagats al fons del meu cor bramen, criden, s’esvaloten i manifesten la seva presència.
El temps s’aixeca com un mur infranquejable, no hi ha tornada, no hi ha retorn.
Sento, sentia, però ja no ho sé, si el que sento és allò que sentia.
Passa el temps i cada dia pesa com una pedra al meu morrió, però no sento la càrrega. Faig veure que no et recordo. Quan l’oblit s’esvaeix i el teu record es fa present, sento la càrrega, sento les pedres del temps, i sento com els peus s’esfondren al profunds llots del camí. Segueixes amb mi.
Et veig, t’escolto, et sento. Però per seguir vivint en pau, faig veure que no et recordo encara que estiguis sempre amb mi, i segueixo enrajolant el temps lluint-lo d’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada