15 d’octubre, 2010

Un luxe de presentació a la Bertrand de Barcelona



Ahir al vespre, ens vam aplegar set dels nou autors d'Il·lusions i incerteses a la Llibreria Bertrand de Barcelona per presentar la nostra novel·la col·lectiva. Va resultar un luxe de presentació.

El saló de presentacions, ampli, còmode i lluminós amb vistes a la llibreria i a un jardí paradisíac ubicat a l'interior de l'illa de cases. Un lloc únic.
El públic assistent, que va omplir la sala, va ser agraït i participatiu, formant-ne part els escriptors Roser Amills, David Martí, Víctor Amela i Jordi Pijoan López.

L'acte va començar als volts de tres quarts de vuit, amb les paraules de Francesc Sánchez en nom de March Editor, a continuació i per rigorós ordre alfabètic vam participar els set autors presents: Juanma Garcia, Maria Lluïsa Gascón, Elisabet Martí, Montse Medalla, Carme Serret, Jaume Silvestre, i tancant la roda l'escriptor barceloní i resident ja fa molts anys a Beseit, Silvestre Hernández.

Després d'anar desgranant el procés d'elaboració de la novel·la, i d'explicar com haviem viscut l'experiència el diversos autors presents, es va donar pas a la participació del públic assistent, que va acabar amb un al·legat en defensa de la supervivència i l'ensenyament del català a la Franja i molt especialment a la comarca germana del Matarranya.

A la presentació, a pesar de no ser-hi present físicament, no van faltar els referits, records i agraïments a l’infatigable llibreter de Vallderoures, l’amic Octavi Serret.

Gràcies al públic per assitir-hi i per llegir-nos; als escriptors presents per recolçar-nos; a la Llibreria Bertrand per acollir-nos; a March Editor per dur-nos al paper; a Joan Carles Gil per la idea i la coordinació del projecte; als companys d'aventura, per la seva amistad i els bons moments passats i esperem que futurs. I a l'Octavi Serret per haver-la liat una vegada més, i que no sigui la darrera.

3 comentaris:

Arare ha dit...

:)

jo encara no he tingut temps de païr-ho! en parlaré més tard, que vaig de bòlid!

petonet

Octavi Serret ha dit...

Gràcies a tots per fer real un somni impossible...FELICITATS A TOTS US HO MEREIXEU!!!

Juanma ha dit...

Montse tranquil·la, no hi ha pressa, tens tot el temps del món .

Gràcies a tu, Octavi. Els somnis semblen impossibles, però si te’ls creus poden arribar a fer-se realitat. I tu ens vas convèncer.