Ahí está viendo pasar el tiempo... Això cantava l'Ana Belen referint-se a la madrilenya Puerta de Alcalá, els ebrencs no en tenim de Puerta de Alcalá, però tenim al mig del riu una pilastra, de l'antic pont que creuava l'Ebre, i a sobre el monument que l'any 1966 va inaugurar l’incombustible general Franco (un fotimé d'anys mort i la seva allargassada ombra encara viu entre tots natros).
Aquell dia, jo tenia 10 anys, des de la plaça del Paiolet vaig estar molt atent a tot el que va succeir, en son demà havíem de presentar-li al mestre una redacció de tot allò que vam veure i vam sentir en tan assenyalat esdeveniment.
Ara el monument, "a los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" torna a estar d'actualitat, uns el volen tirar, els altres reconvertir i d'altres ni fu ni fa. Ho tinc clar, reconvertit o no, sempre estarà present la idea primigènia, qui el va idear, qui el va construir, qui el va instal·lar, qui el va inaugurar i quin és el seu vertader i únic significat.
Caldria acabar d'una vegada amb la seva allargassada figura, com allargassada és l'ombra del general, i donar-li a la pilastra, darrer vestigi del pont que allí hi havia, la utilitat per a la qual havia estat dissenyada i construïda..
Si hi han diners per desmuntar el ferro vell, i si n'hi han per refer el que sigui, això no ho sé. Però si ara no n'hi han segur que rebuscant calaixos d'aquí i d'allà, més tard o més d’hora, acabaran sortint-ne. Tot és qüestió de deixar passar el temps, sols el temps just i necessari...
Aquell dia, jo tenia 10 anys, des de la plaça del Paiolet vaig estar molt atent a tot el que va succeir, en son demà havíem de presentar-li al mestre una redacció de tot allò que vam veure i vam sentir en tan assenyalat esdeveniment.
Ara el monument, "a los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro" torna a estar d'actualitat, uns el volen tirar, els altres reconvertir i d'altres ni fu ni fa. Ho tinc clar, reconvertit o no, sempre estarà present la idea primigènia, qui el va idear, qui el va construir, qui el va instal·lar, qui el va inaugurar i quin és el seu vertader i únic significat.
Caldria acabar d'una vegada amb la seva allargassada figura, com allargassada és l'ombra del general, i donar-li a la pilastra, darrer vestigi del pont que allí hi havia, la utilitat per a la qual havia estat dissenyada i construïda..
Si hi han diners per desmuntar el ferro vell, i si n'hi han per refer el que sigui, això no ho sé. Però si ara no n'hi han segur que rebuscant calaixos d'aquí i d'allà, més tard o més d’hora, acabaran sortint-ne. Tot és qüestió de deixar passar el temps, sols el temps just i necessari...
Fins i tot en els dies de boira espessa, es manifesta la seva fantasmagòrica figura.
6 comentaris:
Lo trist es que los crios d'avui en dia no saben per què està este monument ni que representa... molt trist...
Per la nit s'il·luminava tot de colorets, no?
Bé els colorets eren d'uns vidres de colors que ocupaven els forats que ara es veuen a la xapa, i la llum ja fa molts anys que va petar. Va ser una instal·lació força xapucera. L'estrany, és que encara aguante les bufades del vent de dalt.
Amb lo vent que fa podria emportar-se'l veritat?
Terra de llibres
Com diu el primer comentari, molts de jovens creuen que es un monument a TOTHOM que va morir a la Batalla de l'Ebre. Si els expliques qui ho va fer, i per a que, a molts els sorpren!
O sigui que, l'excusa de que "ho hem de mantenir al riu perque aixi recordarem el nostre passat" tampoc es veritat. No serveix ni per aixo.
Salutacions.
Que tomben els arcs de triomf que els romans van erigir per vanagloriar-se de la victoria sobre els aborigens,els descendents dels quals ja no devem portar la seua sang i per això ens causa amnesia selectiva
Jo tenia diset anys l,any 1966, Tortosa estaba a "tuti pleni" de persones d,aquí i de la resta del país, tots varen acudir per l,importancia del esdeveniment, lo paradojic era que no els había obligat ningú, varen vindrer voluntariament, cridaben i vitorejaben esganyitanse, també tinc que dir que una semana abans i com era costum es vá fer una "neteja" preventiva de les persones mes significades contraries al sistema, pero en un estat totalitari no es podía esperar res mes, pero repeteixo els mil.lers i mil.ler de persones seguien vitorejant, saludan, amb verdadera pasió, ho vaig viurer en primera persona, han pasat cuarantaset anys i si em poso a pensar que seguim foten.li canya posesionants i aferrats a ideals i consignes de revenja, collons tios, algún dia serem capaços de viurer en un clima mes positiu pensant tots plegats en un objectiu sense que ens calgui enarbolar les destrals per seguir descalicarmos mutuament, l,any proper es cumplirá el setanta cinc aniversari d,aquells fets escabrosos del que tots ens auriem de avergonhir i desar.lo per sempre,tenim prous problemas per encarar com per que ens tindriem que ocupar una mica mes, l,historia está escrita no la podrem esborrar, en fí es tan sols l,opìnió de un que va neixer acabant la posguerra i fot molt que tinguem que retornar sempre al pasat.
Publica un comentari a l'entrada