17 de gener, 2007

Una trucada inesperada

Avui a la feina, el dia transcorria pesat. Una trucada entre tantes, i una veu inesperada que pronuncia el meu nom i s'identifica amb el seu, i sense embussos em diu: Si us plau treu-me de dubtes, tu ets Rodamón?
Me'n ric mentre assenteixo: Efectivament soc jo. Sí, soc en Rodamón.

Feia molts d'anys que no havíem coincidit, a pesar que vivim tots dos a Roquetes. Quan encara vestíem calçó curt, compartíem col·legi i jocs, i vivíem al Garrofer, en carrers diferents però tan sols cent metres separaven casa seva de la meva. I gràcies a aquest poc suc de bloc, ha estat possible un fugaç retrobament telefònic amb un vell amic.

T'agraeixo la trucada, m’ha fet molta il·lusió tornar a parlar amb tu.

1 comentari:

UN ROQUETERO NASCUT AL GARROFER ha dit...

És curiós aixó dels blogs, m'ha permés reviure espais de la meva infantesa i recuperar un amic d'aquells que van omplir moltes estones dels nostres primers anys, i que, de ben segur, si ens haguessim trobat pel carrer ni l'un,ni l'altre hauríem parlat del que ho hem fet al blog.
Et vull dir amic rodamon, que encara recordo quan caent la tarda, pujava per la plaçeta t'un pare canssat de la dura jornada laboral, i agafant aquelles escales del carrer sense sortida(potser era Sant Tomas del Garrofer?), o de ta mare molt amiga de la meva, i com ella treballant dur per arribar a final de mes i fer-nos grans, que era com elles ho deien. Del balcó del tercer o quart pis de la casa on vivies, on alguna vegada havíem jugat junts, i finalment et recordo com un gran amic i millor persona, encara que, molt més timid que jo.
De vegades t'apareix una mena de complex de Peter Pan, i et fa por haver-te fet gran tan depressa, i haver deixat tants bons records que el blog aquests ultims dies ens ha permés recuperar. La trucada d'aquest matí per a mi ha estat emocionant, i espero que algun ratet tindrem per veuren's en persona i pendre un café, mentre parlem del passat, però també una miqueta del present i futur.