-Ja te’n pots anar a dormir-, em deien quan aprenia alguna cosa, seguint fil per randa, aquell refrany castellà que diu: "No te acostaras sin saber una cosa más". Hauria de fer cas i anar-me’n al llit, avui llegint la premsa he après un mot nou: “mileurista”. Sembla ser que ja fa temps que va donant voltes com una baralluga i jo sense saber-ho. De vegades em pregunto a quin món visc.
Pos bé, els mileuristes son aquells joves (25-40 anys) que un anunci va popularitzar com JASP (Jóvenes aunque sobradamente preparados) i que tenen uns ingressos mensuals per sota dels mil euros.
De JASP mileuristes, en conec algun, però repassant mentalment he caigut en el compte que en conec molts més de mileuristes AFQM (Amb família que mantenir) i que no tenen res a veure amb l’estàndard de qualitat EFQM.
Enguany, el salari mínim encara es troba per sota els sis-cents euros, molt lluny dels mil euros, per morir-se i no de risa precisament.
I com les misèries del món mai van soles, m’he donat una colzada al canto de la cadira, l’os de la musica m’ha fet vibrar els dits de la mà com les cordes d’un violí, al temps que llegia que el milionari Steve Wynn, propietari de l’obra de Picasso: La reve (El somni), mentre mostrava la pintura acabada de vendre al seu nou propietari, d’una colzada va foradar el quadre. L’obra que havia estat venuda per 108 milions d’euros, s’ha devaluat en 42 milions desprès de la seva restauració. Wynn que va alliberar al comprador de l’operació de compravenda, ha reclamat a l’asseguradora Lloyd’s l’import de la devaluació.
Una colzada de 42 milions d’euros, es molta colzada, i no com la meua, que casi, casi és de micro-mileurista.
Hi ha gent que te gràcia fins per a donar-se colzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada