Som a tres de gener i un altre any he oblidat a l'Home dels nassos.
Aquest personatge, ja desaparegut, apareixia en escena la vespra de cap d'any, als menuts ens deien que aquest home tenia tants de nassos com dies li quedaven a l'any i per suposat imaginàvem una cara plena de nassos, encara que a l'any ja tan sols li quedava un dia.
Amb l'excusa de veure'l sortíem al carrer amb ganes de xalar, encara que el fred geles les pedres. La tarde del dia 31, los crios baixàvem del Garrofer correns fins el carrer Genovesos on encara existeix la casa dels nassos (pels seus petits miradors triangulars que semblen nassos) amb l'esperança de veure'l. Diguessin lo que diguessin els majors, l'home dels nassos tenia que viure, per nassos, a la casa dels nassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada