20 de gener, 2007

Hillary, candidata


Ja tenim un altre candidat, en aquest cas candidata, però no patiu, no es presenta a les municipals, ni per Tortosa, ni per Roquetes, ni per a presidenta de la EMD de Jesús. Ella ni tan sols sap que existim.

La Sra. Clinton es presenta per a Presidenta de l'Imperi, i com és sabut quan els USA esternuden, la vella Europa és al llit amb pneumònia.

Ni li desitjaré sort, ni res de res, al 2008 guanyi qui guany les eleccions de Capità Manaia de l'Imperi posaré candeletes, creuaré els dits i que Déu ens agafi confessats... i amb els calçotets posats (qui en gaste).

Foto: La Hillary, cruspint-se un entrepà de baldana per agafar forces.

5 comentaris:

Gustau Moreno ha dit...

Després de veure el documental "Campamento Jesús", que ahir van fer a Canal+, tinc més que clar que vull que als EEUU guanyin els demòcrates, encara que siga amb la dona de Clinton al capdavant. Un altre mandat amb els republicans pot ser terrorífic!

Al_turtusi ha dit...

Vaig llegir ahir a l'entrada que la Wikipèdia en anglès dedica a la Hillary que un terç dels nord-americans no votaria mai ni borratxos a n'ella.

A mi personalment em mereix un gran aspecte, pel paper d'esposa sacrificada que va donar al costat del seu marit quan lo de la Lewinski, els republicans carronyeros es van tindre que menjar els mocs si el que volien era defenestrar personalment al Bill Clinton.

Rodamon ha dit...

La diferencia entre un republicà i un demòcrata, no és res de l’altre món, però mal per mal, sempre el menor. Encara que les diferències siguin poques he de reconèixer que entre en Bush i la Hillary hi ha un abisme, i posat a triar millor a ella. Però no ho tindrà fàcil ni ella, ni el seu company de partit i rival a la designació com a candidat, el senador Barack Obama, del que diuen sembla més una estrella del rock que un polític del Capitoli, i que si li van bé les coses es podria convertir en el primer President negre dels USA.

Rodamon ha dit...

Quan em refereixo a "en Bush" volia dir a "un Bush", es a dir un de la seva corda

Anònim ha dit...

A mi el fet que una dona pugui accedir a la presidència dels EEUU ja em sembla una gran notícia.
Al nostre país, molta paritat paritat però a l'hora d'atorgar els llocs de poder aquesta paritat se'n va en orris. Les dones ho tenim molt cru, encara.
Però jo no hi perdo l'esperança....