El bubisher és entre els sahrauis un ocell que du les bones noticies, i també el títol d’un petit llibre amb un recull de poemes en castellà de sis poetes sahrauis. Avui tots dos, l’ocell i el llibre són molt difícils de trobar, el primer potser perquè no te noticies bones que portar a un poble que es consumeix al mig del no res.
El bubisher, m’ha vingut al cap al recordar que al gener de 1992, ara fa quinze anys, s’havia de haver celebrat el referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental, la ONU el va suspendre, i fins aleshores res ha canviat, excepte que un poble agonitza. Des del 1972, els sahrauis demanaven la independència i des de Madrid van preferir regalar-se la seva terra abans que donar-los-hi.
Mentre ho recordava tornava a casa després de la feina, i el vent que avui ens ha regalat el temps em colpejava la cara i amb les abismals diferències he membrat quan bufava el sirocco, llavors, el mar es cobria de boira, i el color grisenc del vaixell es tenyia de desert, les diminutes partícules colpejaven la pell de la cara enrogint-la i la roba s’impregnava de sorra. Potser, aquella sorra va calar sota la meva pell, potser va enverinar-me per sempre més.
He remenat una mica i m’ha sortit el Mohamed Salem Abdelfatah “Ebnu” un dels sis poetes que escriuen al Bubisher, i sentint a l'altre costat de la finestra bufar el nostre vent, m’he delit llegint-lo una estona,
Encara vivim a les cantonades
del no res
entre el nord i el sud de les estacions
Seguim dormin
abraçant coixins de pedra
com els nostres pares
Perseguim els mateixos núvols
i descansem a la ombra de les acàcies nues,
ens bevem el te a glops de foc
i caminem descalços per no espantar el silenci
I com cada tarda, a la llunyania
a les vessants del miratge
encara mirem sense veure
les postes de sol al mar
I la mateixa dona que s’atura
sobre les atalaies del crepuscle
al centre del mapa ens saluda
Ens saluda i es perd
en els ulls d’un nen que somriu
des de la falda de l’eternitat
Encara esperem l’aurora següent
per tornar a començar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada