Les fonts (8)

De fonts n'hi han de les de tota la vida, de les d'abans ahir i de l'altre dia. D'aquestes darreres és aquesta de Jesús, vora el CEIP Daniel Mangrane, a tocar el Barranc de la Vallcervera.

Esta font es va instal·lar al 2004 per commemorar el desè aniversari de l'EMD de Jesús, tal com diu la inscripció que la presideix.

De la figuera estant

Si ja ho se. Ja m'ho va dir el metge, que estar a la figuera no es pot considerar fer exercici. I encara que des de la figuera puga imaginar que corro, salto, ballo i volo, totes estes activitats no serveixen per a la finalitat que ell preten: desrovellar i desengrasar.

Aixó sí, em permet que les caminades siguin tot lo absurdes que jo vulgue, poden-me transmutar en formiga, elefant o pinguï, pujarme a la parra, estar-me a la figuera o volar com una mosca, sempre que no deixe de caminar.

Potser tenia raó bajoqueta quan en un comentari a una de les meues entrades, es preguntava si a les Terres de l'Ebre no podem caminar i prou, que sempre hem de fer alguna cosa més.

A les Terres de l'Ebre, no ho se. Però jo no puc caminar i prou, alguna cosa he de barrenar per passar-m'ho bé.

Fent una passejada

Vols fer exercici? Qualsevol carrer, parc o camí és adequat per posar-se a caminar, no calen grans equipaments. Roba i sabatilles còmodes i a moure les cames.

A Roquetes ho tenim fàcil, la via verda la tenim a tocar, en línies generals està prou neta si no fora per les freqüents "tifes" de gos, que no si val a badar. Ara bé per les rodalies la cosa ja no és tan satisfactoria. Hi ha qui precisa urgentment cursos accelerats de civisme.

Cabories a ran de terra

Ja ha vingut el fred, els darrers raigs de sol a penes m’escalfen la cara, duc la cremallera del xandall fins a dalt, camino apresa i sols el frec a frec de les sabatilles amb l’asfalt esgarrapa el silenci del camí. Ni un vianant, ni un ciclista, ni un gos pistol amb puces, ni una puça sense gos pistol.

Jo sol, i el camí. Miro cap avall i fins les formigues han fugit amb el seu etern caminar a ran de terra.

Per un moment tanco els ulls, desitjo ser formiga i saber per quin motiu tots m’han abandonat en aquesta caminada freda i solitària.

A ran de terra el camí és fa inacabable, les muntanyes dels Ports s’han allunyat fins l’infinit, i el fred m’ha congelat les orelles. No sense esforços, torno al meu estat habitual d’absurd caminant, i penso que potser per això, les formigues no tenen orelles...

De Roquetes a Jesús

Quan una obra s'executa, ja poc importa si s'hagués hagut de fer abans, lo important és que s'acabe aviat i tothom en pugui gaudir.

La carretera Jesús Roquetes n'és un exemple, segur que s'hagués pogut fer abans, però ara l'important es que s'acabe sense interrupcions.

Tan de bó, ben aviat puguem dir lo mateix de la de Roquetes a Tortosa (demà es celebra l'obertura de pliques...)

Les fonts (7)

A l'inici del Passeig de ronda del Castell de la Suda hi ha aquesta font de foneria, no és una font de les de sempre, sembla que es va afegir en ocasió de la restauració del passeig.

Segur que farts dels robatoris de l'aixeta, els serveis de manteniment van optar per col·locar un tap cec de 3/4 de polsada en lloc d'un broc, veure-la fa llàstima. Potser hauria de reconsiderar el títol de l'entrada i substituir "Les fonts" per "Les fonts forçades al silenci" després de comprovar que la major part de les fonts ja no poden rajar.

I en van dos...

Fa dos anys i quatre-centes entrades que vaig aparèixer per primera vegada al món dels blogs, amb més o menys constància he anat obrint este finestró per dir la meua tal com a mi m'apeteix fer-ho.

Em complau constatar que hi ha una munió d'ulls que segueixen amb regularitat les files rectes de lletres i tortes d’ocurrències que vaig penjant amb irregular freqüència. A tots gràcies i al temps disculpeu, sempre penso que no tardaré gaire en tornar a escriure, però la meua passió per les maquetes de vaixells de vegades m’allunya de la passió per contar les poc sucades que em venen al cap.

De moment em proposo un repte que prometo complir: No penso plegar i callar, així que el proper any tornaré a penjar un post per celebrar el tercer aniversari d’aquest blog...

Les fonts (6)

Si dones voltes i més voltes per la ciutat és fàcil trobar-te amb aquest element del mobiliari urbà imprescindible per als ciutadans bastants anys enrera.

Al passeig de Ronda del Castell de la Suda, hi ha un mirador que dona al carrer Ratlla de Sant Jaume i als accesos del Col·legi de Remolins, al mig d'una placeta rodejada de palmeres es troba aquesta font, a la dreta i fora de la foto a apenes deu metres de distància es troben els carrers Travessia de Sant Jaume i carrer l'Aldea un abocador d'escombraries al mig de la ciutat.

Canvi d'hora

Com cada tardor, aquesta matinada passada, ens ha tocat parar compte de tots el rellotges i anar adaptant-los a l'horari d'hivern. Sembla segons diuen els entesos que això suposa un important estalvi energètic. Jo des de Roquetes no en tinc cap d'estalvi, les factures de la llum i del gas sempre pugen mai baixen. Això si, com jo dormo com les gallines, estos canvis em destaroten i porto uns dies fumuts fins que no li torno a agafar el puntet...

Ja mou !!!

La remodelació de la carretera de Tortosa a Roquetes, una de les que més bull al territori, sembla que ja mou.

El BOP del passat dijous publicava la licitació de les obres de desdoblament i acondicionament d'un tram de la carretera T-341, que uneix Tortosa amb Roquetes. Així i tot encara falten uns mesos per veure com comencen les obres i uns quants més per veure com s'acaben.

Fins que no estigui llesta no podrem exclamar allò de : Ja era hora !!!

Menjar per a rates...

Speedy Gonzalez, Tom i Jerry, la Rateta que escombrava l'escaleta o la Rata robinata són la cara amable i simpàtica d'un dels animalons més repulsiu de tots els que existeixen. Pels rosegadors no hi ha perill d'extinció tot el contrari, la seva facilitat reproductiva i d'adaptació al medi els converteix en una "espècie epidèmia".

A que ve tot este rotllo? Aquesta setmana mentre anava a la feina em vaig trobar, a una vorera de Ferreries vora el riu, a l’espècimen de la foto: sense vida, sobre una teula i amb restes de menjar (enverinat?)

No us penseu que aquest post és un al·legat en favor d'aquest, per mi, repugnant animal, no. Aquest és un post de preocupació. Si pel que sembla a la teula hi havia menjar enverinat per acabar amb les rates, que hagués passat si el comensal no hagués estat la rata?

Vist com hi ha qui regira els contenidors d’escombraries per menjar alguna cosa, la meua preocupació no es gratuïta...

Participació al 77è joc literari

A Negret li falta una cama, malgrat suportar el sol i la pluja, el fred i la calor, encara es manté dret i eixerit sobre les ratlles del pas zebra assenyalant a vianants i conductors de l'existència d'un pas segur.

Ara, però, són molts els qui l’assenyalen exigint la seva substitució, ja no és qui era. Se sap: pàl·lid, guerxat, descrostat, apagat, coix i rovellat, però encara estira el seu cap rodó per fer-se notar més encara, per evitar ser retirat, llençat a un camió de manteniment, amuntegat a un magatzem, venut com a ferro vell i qui sap si reconvertit en cargol de tassa de water.

Definitivament, prefereix seguir al seu carrer...



Foto: la garrofa de Mont-Roig

Homenatge a Gerard Vergés

Amb motiu de l'homenatge que avui rebrà el poeta tortosí Gerard Vergés, l’Emigdi Subirats
ens proposa que posem un fragment de la seua obra als nostres blocs, i Jaume Llambrich ens posa a l'abast enllaços a la seva obra. Aquí va el meu granet de sorra:


Còmodament instal·lats en el tòpic



Hi ha multitud de fets que, per costum,
donem per bons i a cegues beneïm.
Però, per judicar, cal filar prim:
que un savi és molt distint d'una patum.

Inherent a la femta és la ferum,
com la sang és intrínseca a tot crim.
El fum dels funerals cria estalzim,
i allí on hi ha foc se sap perquè hi ha fum.

Adagis ben vulgars. Però afirmem
—plens de raó— que el peix picarà l'ham
i que la barca avança a cop de rem.

(Dames provectes lluiten per la fam,
mentre prenen el te). Ningú no tem
que aquest món tan absurd l'encengui un llamp.

Desclofollant

Una de les feines que menys m'agraden és la de desclofollar ametlles. Asseurem davant el cabàs i anar triant una a una les ametlles: aquí les bones, allí les clofolles, allà les secallones és per mi un martiri i per la esquena una tortura, però no hi ha més remei i cada any a les portes de la tardor la mateixa història.

Tot sigui pels panellets, el massapà i les punyetes...

Bentornats

Ara va de veres, ja han passat la major part de les festes majors del pobles dels voltants, els estudiants tornen a les aules, els treballadors a la feina, el temps toca la gaita encara que sigui per emprenyar i les platges queden desertes... i en un tres i no res la Castanyada i si estirem el braç ja toquem Nadal...

Més val que pare, el temps ja passa prou apressa, sols fa falta que l'ajudi...

Bentornats sigueu aquells que heu estat desperdigolats, poseu al mal temps abrigalls i a la crisis carretons de paciència.

XV Tradicionàrius a Roquetes

Avui, demà i passat es celebra a Roquetes la XVena edició del Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre.
A part dels ebrencs Quico el Celio, el mut i el noi de Ferreries, i les rondalles de Juanito Aragones i de Joseret, actuarà el valencià Pep Gimeno "Botifarra", Sants &fot, Amanida folk, Pont d'Arcalis i les Violines i el grup basc Oskorri.



PROGRAMA

L'HORT DE LA MÚSICA
Roquetes, 29, 30 i 31 d'agost de 2008

DIVENDRES 29: HORTET DEL CANT I LA DANSA
18h. Cloenda Esplai 2008 amb danses tradicionals
19h. Espectacle tradicional infantil
20h. Inauguració de l’exposició “Per punyetes, a Roquetes!”.
22h. Lliçó col·lectiva de jota amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Invitat especial: Pep Gimeno Botifarra
Ball folk amb El Quartet del Bar

DISSABTE 30: MARATÓ DE MÚSICA POPULAR
17h. Trobada de puntaires i lliurament de premis del I Concurs de punyetes Ciutat de Roquetes.
18h. Inauguració de la V Fira Artesanal, amb la presència del Sr. Xavier Vega Castellví, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i de l’alcalde de Roquetes l’Il·lm. Sr. Francesc A. Gas Ferré.
Actuació de Juanito Aragonés i Rondalla i els Grallers de Roquetes.
20.30h. Inauguració de les piscines municipals cobertes.
22h. XV Marató de Música Popular i Tradicional
· Grallers de Roquetes
· Joseret i Rondalla
· El Pont d’Arcalís + les Violines
· Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
· Oskorri + Banda de Música la Lira de Roquetes
· Amanida Folk

DIUMENGE 31: ELS TALLERS EN PRÀCTICA
18.30h. I Concurs Nacional de Jota Pepe García Lo Canalero. Comptarà amb la Rondalla de Joseret
19.30h. Balls i danses tradicionals amb Pas a Pas 4 + 1 i Ramon Cardona i Sants&Fot.
21.30h. Tancament de la V Fira d’artesania.

Entrada gratuïta a totes les activitats
Servei d’entrepans i begudes

ACTIVITATS PARAL·LELES

Taller de Jota Cantada impartit per Artur Gaya, dies 30 de juliol i 13,20 i 26 d’agost de 19h a 22h. al Casal de Joves. Concurs: diumenge 31 d’agost.

Curs de danses Tradicionals a càrrec del Grup Pas a Pas 4 + 1, dies del 25 al 28 d’agost de 20.30h. a 22h. al Casal de Joves. Balls: diumenge 31 d’agost.

Va. Fira d’artesania i mostra d’oficis dies 30 i 31, a partir de les 18h. a l’Hort de Cruells.

Exposició “Per punyetes, a Roquetes!”, dies 30 i 31 d’agost de 17h a 22h. i del 2 al 7 de setembre de 18h a 20h. a l’Hort de Cruells.

Més informació www.roquetes.cat

Un de macarrons

Us agraden els macarrons? A mi massa i tot, i avui tocaven. Al seure a taula ja m'esperaven amuntegats al plat fen força cap endins per no caure, tenien el color vermellós característic d'haver-se banyat en tomata, per tot arreu es veien bocins de picolat i per acabar-ho d'adobar eren coronats d'un polsim de formatge ratllat gratinat al forn.

He tingut la temptació de comptar-los de cinc en cinc, cosa que mai he fet i he preferit deixar els exercicis mentals i cruspir-me'ls tal com la forquilla era capaç d'enxampar-los.

Però al fil del post anterior, us agraeixo els comentaris que heu fet, ignorava si el llindar per d'identificar un conjunt d'objectes sense haver-los de comptar està en quatre o en cinc, però el que sí coneixia són les investigacions en nadons de pocs mesos que demostren que els humans tenim la capacitat innata de percebre visualment conjunts de dos i tres objectes i d'identificar-los sense haver de comptar les unitats que els composen.

Cavil·lant, cavil·lant m'he menjat els macarrons, he escurat el plat i com he oblidat fer-li una foto abans, li faig al final.

Oi que ha quedat net?

Bona tarde i ens veiem...!!!

Comptant de cinc en cinc

Sempre que veia un grup nombrós d'allò que fóra, li agradava saber-ne el nombre d'unitats que el composaven. Potser era la conseqüència d'haver-se acostumat de ben menut a comptar les ovelles que pasturava.

Comptava el nombre de músics que composaven les bandes de música de la Festa major, la quantitat de feligresos que desfilaven a la processó del Corpus, o les rajoles arrenglerades al terra d'una habitació.

Influenciat pel seu costum, una nit xafogosa, vaig intentar comptar de cinc en cinc les estrelles que emplenaven el cel, ... i no me'n vaig sortir

Avui, al anar a la feina ho he tornat a fer, tenia la curiositat per saber quants xiclets empastifats a la vorera separen casa meua de la feina. Duia 3870 quan m'he trobat un conegut i m’he vist obligat a posposar el meu repte per una altra ocasió.

La rosa sobre l'asfalt

Veure una creu de pedra a la vora d'una carretera és la senyal inequívoca que ens trobem en el punt negre d'un accident mortal, però abans que les creus de pedra, sempre apareix un pom de flors en el lloc fatídic. Veure-ho sempre encongeix l'esperit i fa pensar en el tràgic final.

El dissabte passat venint de Vinaròs, vaig veure una rosa vermella solitària a la mitjana de la carretera, els vehicles circulaven en tots dos sentits i ella descansava fràgilment sobre la pintura blanca de la línia contínua.

Vaig preguntar-me què hi feia aquella rosa roja sobre l'asfalt. Vaig pensar que algú l'havia dipositat expressament en aquell punt per senyalitzar una desgracia recent, vaig pensar que li havia caigut a un enamorat quan circulava en ciclomotor a l'encontre de la seva promesa, vaig pensar...

Vaig pensar: Si tothom fa el que cal, ningú la trepitjarà, però així i tot, la seva existència penja d'un fil insignificant.

El diumenge, em vaig assabentar per la premsa del darrer "incident nuclear". Aquesta vegada Vandellòs II ha tingut un altre "ensurt sense importància".

I a hores d'ara qui se'ls creu? Jo ja fa temps que no, i vaig pensar que el nostre destí penja d'un fil tan insignificant com el de la rosa vermella al mig de l'asfalt...

foto: dragonfly.blogia.com

Em fa por...

Darrerament he passat molt de temps al teu costat, però allunyat de tu, vivint pendent d'altres històries, gaudint d'altres instants.

Podria prometre que serà la darrera vegada, que no tornarà a passar, però no ho puc fer. Em fan por els silencis que em dediques, em fa por la indiferència amb que em tractes, em fa por la nuesa de la teva pantalla. Els meus dits acaronen les teves tecles, però segueixen, irremeiablement, orfes de paraules...

Vuit del vuit de dos mil vuit

Vuit del vuit de dos mil vuit, els xinesos molt primmirats en aquestes qüestions han filat prim a l'hora de triar la data de començament dels Jocs Olímpics, i amb la típica cerimònia d'inauguració, els focs xinesos han assenyalat el punt de sortida a la competició, que per molts esportistes significa el reconeixement dels seus esforços i es disposen a competir netament, encara que són conscients que per alguns altres sols significa un trampolí cap al buit...

I mentre esportistes i aprofitats suen la samarreta, per molts altres als que se'ls hi fot l'esport es refreguen les mans amb aquest conte xinès que per ells és tan sols un negoci més, el negoci del quatrienni. Diners i política agafats de la mà, i tothom mirant les pistes d'esports mentre de portes enfora segueix passant allò de sempre...

La caserna provisional dels Mossos, en marxa.

El proper 1 de novembre arriba a les Terres de l'Ebre el desplegament dels Mossos d'Esquadra, i a Tortosa ja s'han endegat els treballs d'acondicionament del solar municipal ubicat a les proximitats de l'actual caserna de trànsit per acollir provisionalment els nous efectius.

Ahir van llaurar els terrenys i avui les banyeres s'encarregaven de portar des de les graveres de Roquetes fins el solar materials per compactar el terreny, això si, per a no perdre's pel camí els camions han anat deixant un rastre de terra, pedres i pedrots per a "alegria i distracció" dels usuaris de la mateixa via...

Estiu passat per l'aigua...

Enguany no et queixaràs de l'estiu que ens ha tocat. Caloreta de la bona per donar i per vendre. Sempre lamentaves que a l'agost, quan fas vacances, el temps estarrufava el morro i t'amenaçava amb unes vacances passades per aigua.

Jo també les voldria passades per l'aigua, per l'aigua d'una caleta tranquil·la o d'un racó idíl·lic a un riu perdut. I com de somniar encara no fan pagar, jo ja m'hi trobo...

Moteros a Santa Bàrbara

El MotoClub Poc a Poc, organitza per sisena vegada la Concentració motera del Renaixement, però en aquesta edició canvia d'ubicació i es trasllada de Tortosa a Santa Bàrbara. La concentració que es celebrarà els dies 25, 26 i 27 tindrà lloc al Complex esportiu de Santa Bàrbara.

Trobareu més informació i el programa d'activitats a la web del Moto Club Poc a Poc

XIII Festa del Renaixement

Una vegada més, i en van 13 (bon número) torna a Tortosa la Festa del Renaixement, per fer-nos viatjar per quatre dies al passat, a un passat que no hem viscut però que potser més d'un cop hem somiat.

Com en tota festa, oblideu les preocupacions per uns dies i submergiu-vos a les cerimònies, pregons, desfilades, mercats, jocs de cavallers, campaments i sobre tot per les tavernes de la festa.

Passeu i gaudiu de l’esplendor d'una ciutat del segle XVI...

La corda de la baralluga

De tan en tan tornen a posar-se de moda els jocs de tota la vida. Aquests dies de vacances m’he adonat que els xiquets han tornat a posar de moda les barallugues. Jo de petit també hi vaig jugar, calia enrotllar una corda al cos de la baralluga tirar de la corda i la baralluga donava voltes i més voltes fins que s’aturava. Els saltirons, xocs i durada depenia de la destresa del jugador.

ERC, PP, PSOE, CDC, PSC...també s’han posat d’acord, com el xiquets que juguen amb les barallugues, per aprofitar les vacances i celebrar els seus congressos, per debatre ponències i més ponències, per elegir les seves "noves" direccions i per felicitar-se de lo bé que ho fan i manifestar-nos lo contents que estan d'haver-se conegut.

Voltes i més voltes per que res canviï. Voltes i més voltes tirant de beta, mentre la resta de mortals ens estrenyem la bossa i afegim forats al cinturó. Voltes i més voltes enredant la troca,... i enrotllant la corda rapidet, rapidet, perquè la baralluga no s'ature mai...

Stella Maris

Al segle XVIII la festa de la Mare de Déu del Carme va començar a ser celebrada pels integrants de la marina gràcies a la difusió d'una llegenda que explica com l'escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

A la costa catalana, fou el corsari mallorquí Antoni Barceló, conegut com capità Toni, qui va promocionar la festivitat entre els mariners dels xebecs corsaris que defensaven la costa catalana dels pirates argelins, popularitzant la devoció per la Mare de Dèu del Carme o Stella Maris.

El culte per la Verge del Carme rivalitzà, i de vegades va desbancar, amb altres cultes protectors de mariners i pescadors, com Sant Telm (conegut com Sant Salvador de la Marina), Sant Pere o en el cas de la costa de l'Ebre la Mare de Dèu de la Providència.

Potser ens haurem d'encomanar a tots ells plegats, la travessia dels propers anys se'ns presenta complicada, segons els experts els vents són desfavorables, i el cel ens anuncia tempesta. A vore com es comporta el patró...

Roquetes: Programa de Festes

Com tots els juliols arriba la Festa Major a Roquetes, i queda prohibit l'aborriment i la tristor, aixi que a fullejar el Programa de Festes i a xalar.

Que ho passeu bé !!

Font: web Ajuntament Roquetes

Roquetes estrena web

Per fi, i coincidint amb la Festa Major, l'Ajuntament de Roquetes estrena web.

La nova tarja de presentació del municipi inclou un blog de l'Alcalde on es compromet a presentar el dia a dia de la gestió municipal.

A vore si és veritat !!

Les tribulacions d'una caixera

Una clienta va assenyar-la amb el dit i va dir-li a la seva filla petita: Si no treballes a escola acabaras de caixera com aquesta senyora !!

Aquesta frase, com tantes altres abans, va impactar a Anna Sam, llicenciada en Literatura de 28 anys i que treballava de caixera a una gran superficie francesa. Aquell dia es va decidir a obrir un blog i contar les seves històries laborals. Estava farta de ser una caixera transparent, ignorada i insultada en moltes ocasions pels clients. Les tribulations d'une caissière va treure a Anne de l'anonimat, li va permetre publicar un llibre amb les seves entrades al blog i compartir entrevista televisiva amb la Ségolène Royal.

Tan de bó, també faci canviar les actituts de molts clients davant d'aquestes treballadores, ja prou maltractades per les precaries condicions dels seus llocs de treball...

Amb Sant Joan comença el "sarao"...

Encara que no en la intensitat que ho feien en darrers anys, ja fa uns dies que els petards van trencant la monotonia, i ens anuncien l'arribada de la revetlla de Sant Joan i la xafogor. Ja era hora.

Amb Sant Joan, els cargols, la coca i el cava, començarà tot un seguit de festes a poble si i a poble també, que tot plegat suposa anar de taula en taula omplint el pap.

Feu bondat, i sobre tot molt de compte...

Passeu-ho bé !!!

Les fonts (5): Escorxador

A la Rambla Felip Pedrell, encastada a la paret del restaurat Escorxador, encara es pot veure una antiga font de foneria, aquesta no raja li falta l'aixeta, i a més es evident l'estat d'abandonament en que es troba.

Però si la font clama al cel pel seu estat d'abandó, la "nyapa" que es pot veure al costat ja es de "nota". (On va el tub negre?)

Qüestió de grues

Un parell d'anys enrera un amic em comentava, lamentant-se, de la proliferació de grues que hi havia arreu, excepte a Tortosa. El desenvolupament, -em deia tot convençut- es medeix pel nombre de grues que hi ha en un indret determinat.

M'he tornat a retrobar amb ell i continua lamentant-se, però ara per la quantitat de grues aturades que hi troba en els seus viatges.

Jo com sols volto en dies festius no puc dur el control de grues actives i grues en atur forçós, però des de la meva petita finestra al món, entenc que deixar únicament en mans de la construcció el desenvolupament del país es jugar diariament al cara o creu. Com deien los iaios: Arrancada de matxo, parada de burro...

Les fonts (4): Cèlio

A deu passes del Portal de Remolins, tot just quan comença la Costa del Cèlio, a la cruïlla amb el carrer de la Granja, hi ha una font de pedra que encara raja, idèntica a la font de Sant Francesc al barri de Santa Clara.

Les vorades estan malmeses i la plataforma de formigó sobre la que es sustenta està enlaire. Llàstima que a les fonts no se'ls hi face un mínim manteniment, elles també formen part del mobiliari urbà, i demanen a crits un xic d'atenció.

Posa un arbre a la teua vida

Una curiosa noticia de més enllà de l’Atlàntic ens assabenta que els parlamentaris brasilers estan estudiant una proposta per imposar als ciutadans l'obligació de plantar arbres com a compensació davant de qualsevol tràmit amb l'administració. Així per exemple, plantar vint arbres per comprar un vehicle, un parell pel naixement d'un fill, deu per casar-se o seixanta per l'adquisició d'un habitatge. La mesura té per objectiu repoblar extenses zones del país, devastades per les accions inconscients de plantadors i especuladors.

Aquí a casa nostra, també hi ha la costum de plantar un arbre en adquirir un habitatge, d'aquesta manera els boscos també avancen, sobre tot per les teulades amb arbres esquelètics sense fulles i sense arrels...

Les fonts (3): Santa Clara

Després de superar l'empinada costa de la Pujada de Santa Clara o les escaletes de Nou Cirera, els carrers s'ajunten en un replanell abans d'enfilar tots dos junts cap el Convent de Santa Clara, i com endevinant la necessitat de refrescar-se encara raja l'aigua de la fonteta de Santa Clara.

Les fonts (2): Sant Lluís

Al carrer Sant Lluís, a pocs metres de la Casa d'acollida, recolzada contra la tàpia del Convent de la Purísima, rau una vella font de les moltes que hi havien a Tortosa. Malauradament l'aixeta ja ha desaparegut i únicament ragen els records de quan era una veritable font.

La font està guarnida amb unes rajoles decoratives, d'aquelles que es solien vore a la part de sota dels balcons del casc antic, amb la representació del sant que dona nom al carrer.

El rebost ple

La crisi del petroli ens ha portat, de la mà de l'increment dels combustibles, una vaga de transports que ha col·lapsat el país. No recordo, o potser ho he oblidat, que es donés el cas com en aquesta ocasió que al tercer dia les prestatgeries dels supermercats estiguessin en situació lamentable, que perillés la vida dels ramats o que els productes frescos es malmetessin en origen per no poder ser distribuïts.

Tot plegat, ha impulsat a molts ciutadans a acumular quantitats sorprenents de queviures. D'altres, davant afirmacions com la de Mariano Marzo expert en recursos energètics, que pronostica molts problemes energètics pels volts de 2011 o sigui demà passat, ja pensen en establir reserves particulars de combustible i queviures de subsistència per suportar possibles talls en el subministrament.

Els nostres avantpassats de la partida de Xies, ja ens van ensenyar el camí construint sitges pel gra, esculpint la roca, potser els haurem d'imitar i ens haurem de plantejar la possibilitat d'acondicionar un rebost com déu mana, per si les mosques...

Les fonts (1): Sant Francesc

Les fonts públiques resten únicament com un vestigi del passat més llunyà i pràcticament ignorat per aquelles generacions que sempre han conegut l'aigua rajant de l'aixeta de la cuina i de la cambra de bany, i no han necessitat mai de fer viatges fins la font pública per omplir el càntir o l'amajuana.


Passejant per la Tortosa de la meva infantesa encara es poden trobar alguna d'aquelles antigues fonts, que si bé ja no tenen la funció d'abastir a la població, donen als barris un aire d'abans ahir.

La font de la imatge, es troba al cap damunt de la costa de la Pujada de Sant Francesc, quan aquest carrer es bifurca en els carrers Santa Clara i Sant Francesc.

Col·laborant amb el 60è joc literari

Un cop més col·laborem en els jocs literatis del blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com). Aquest cop, el 60è joc literari està dedicat a l'obra Benissanet, d'un dels grans escriptors de les Terres de l'Ebre: Artur Bladé i Desumvila.
Us mostrem un fragment incomplet d'aquesta obra i heu d'encertar les paraules que manquen entre tres opcions. Podeu trobar les instruccions al blog Tens un racó dalt del món. Si participeu tindreu opcions a obtenir els premis del mes: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-vos en personatges del proper llibre del Tibau.

4) Els ... van desfent, pertot arreu on passen, llur cinta mètrica argentada.



a) dies de pluja

b) anys

c) cargols

CV Roquetes, endavant !!!

L'equip infantil masculí del Club Voleibol Roquetes ha culminat el Campionat d'Espanya de Voleibol celebrat a Cangas d'Onis, en clasificar-se en desena posició. Les meves felicitacions per la fita aconseguida i encoratjar-los a seguir endavant.

Col·legi La Mercè: 160 aniversari

El proper dia 7 de juny es celebra el 160 aniversari de la fundació del Col·legi de la Mercè, el primer col·legi públic de Tortosa i un dels primers de Catalunya. La celebració que es durà a terme al llarg de tot l'any comença amb una trobada d'exalumnes que es celebrarà el mateix dia 7 al pavelló firal de Tortosa.

En ocasió d'aquest aniversari el blocaire Toni Gallardo va posar en marxa un
blog dels exalumnes que en apenes dos mesos a passat a tenir més de cinquanta autors, que han penjat 185 entrades i 67.500 visites. El blog dels exalumnes de la Mercè s'ha convertit per uns dies en lo referent d'aquells que alguna vegada ens vam asseure en els seus pupitres, el blog ens ha permès retrobar-nos amb records i rostres ja difuminats pel temps.

El Col·legi de la Mercè al llarg de la seva història va estar ubicat primer al carrer de la Mercè al solar que avui ocupa la Biblioteca Marcel·lí Domingo. En declarar-se en runa, va passar a l'edifici de l'antic Institut de batxillerat J. Bau del carrer Montcada, solar on es construirà properament el nou edifici de les Delegacions territorials de la Generalitat a Tortosa. Després de peregrinar durant massa temps, per caragoles i aules prestades de col·legis privats, va trobar la ubicació definitiva amb el nou col·legi aixecat al solar de l'antiga Fàbrica del Gas del Carrer de la Providència al barri del Rastre.

Felicitats i la meva enhorabona a les promotores de la idea i a tots aquells que d’una manera o altra han fet possible que La Mercè segueixi palpitant.

V Concentració Motera Roquetes-Terres de l'Ebre

Aquest cap de setmana es celebra a Roquetes la V Concentració Motera Roquetes-Terres de l'Ebre el lloc de la trobada és a les instal·lacions del Montepio de Conductors "Sant Cristòfol" Tortosa i Comarques, situat a la Ctra. del Reguers, s/n. de Roquetes. Al recinte hi haurà zona d'acampada amb tots els seus serveis (inclou dutxes amb aigua calenta i barra, pàrking i recinte vigilat:

Més informació cliqueu aquí

i/o aquí

EL CV ROQUETES SEGUEIX VIU

L'Infantil masculí del Club Voleibol Roquetes, segueix endavant a l'acabar la primera fase del campionat entre els dotze millors equips, després dels tres primers enfrontaments. El primer partit es va saldar amb la vistoria del Roquetes sobre els canaris del San Roque, per 0-2 (19/25, 23/25), el segon partit van repetir victoria contra el CV Leganés, campió de la Comunitat de Madrid per 0-2 (16/25 , 15/25) i el tercer encontre contra els murcians del CP Meditarraneo va tenir com a resultat una derrota 1-2 (25/16, 16/25 , 17/25)

CLASIFICACIO GRUP E

	Equip	J	G	P	SF	SC	PF	PC	Pts
1	C.V. Roquetes	3	2	1	5	2	158	159	5
2	C.V. San Roque	3	2	1	4	4	183	173	5
3	C.V. Leganés	3	1	2	3	4	154	153	4
4	C.P. Mediterráneo	3	1	2	3	5	153	183	4

La següent ronda enfronta al nois del Roquetes amb els extremenys del AD Cáceres Licenciados Reunidos i el campió de "Ses Illes" el C.V. Manacor.

El CV Roquetes al Campionat d'Espanya

Del 28 de maig fins el 1 de juny es celebra a Arriondas i Cangas de Onís el campionat d'Espanya Infantil Masculí de voleibol, on participa el Club Voleibol Roquetes en la seva condició de Campió de Catalunya.

El Roquetes s'integra al grup de classificació E, juntament amb el CV Leganés 1er de Madrid i els equips CV San Roque i CP Mediterraneo, segons classificats de les Illes Canaries i Murcia respectivament.

Que la Força els acompanyi !!!

Aigua per un tub

Enguany el maig, fa honra a la dita de cada dia un raig, i com raja. En dues setmanes hem passat de l'engany del tub per a l'aigua, al de l'aigua per un tub. Van intentar justificar l'injustificable i el temps els ha deixat encara més en lo cul a l'aire.

La gent de l'Ebre ja va dir lo que tenia que dir, el temps també ho ha dit, els embassaments estan pujant els seus percentatges a corre cuita.

A Madrid, el PSOE diu que estan estudiant la possibilitat de finiquitar el decret de la perllongació del tub. En dos dies se sabrà (lagarto, lagarto). Els manyos tiren endavant amb el recurs. El PSC s'obstina en continuar endavant amb el tub per a l'aigua, però els polítics ebrencs que justificaven el tub per a l'aigua de boca, resten muts. Ja m'agradaria que algun d'ells donés un cop sobre la taula i fes el que s'espera que facin.

I mentre tots estem a la guaita, avui el pobre Ebre ha tret pit i ha fet una petita demostració de força amb permís de l'amo (hidroelèctriques i la Confederació), a les 7.30 del matí feia la pinta de la foto.

Rodolfo Chiquiliquatre, President

Avui 25 de maig es celebra arreu, el dia de l'Orgull friki, i com a bon auguri el dia ha començat amb l'exitós resultat de Rodolfo Chiquiliquatre al festival d'Eurovisión. El Rodolfo anit representava als milers de ciutadans que vist com s’han desenvolupat les darreres edicions de la gala europea, a cop de telèfon, el van catapultar a Belgrad on va quedar en una honrosa 16ena. posició, molt per davant d'altres "artistes" seriosos i entregats.

Després de l'èxit musical davant dels professionals de la cançó, sols li fa falta donar un bot, i passar-se a la política, ja hi han antecedents com el Santamaria a l'Ajuntament de Reus, i veient la incoherència, les mentides i la indignitat amb que s’empolainen i actuen els nostres polítics professionals, que millor que un actor i còmic professional com ell, per dirigir el circ en que han convertit el dia a dia del país.

Avui Dia de l'Orgull Friki seria un dia tan bo com qualsevol altre, per proclamar la seva candidatura a la Presidència del Govern.

Rodolfo, President !!!

Article de Ferran Monegal: 'L'ampolla perd aigua'

L'ampolla perd aigua



Sense comentaris...

Ahir Amposta, i demà...?

Ahir els carrers d'Amposta es van veure desbordats per un riu de gent que va poder manifestar amb la seva presència i amb els seus clams el rebuig al transvasament d’aigües de l’Ebre cap a Barcelona.

El temps, aliat amb el moviment del nus, va fer un pausa i al matí va lluir el sol, per donar pas de nou a les pluges. Tan de bo que el mes de maig faci honra a la dita: al maig cada dia un raig, que deixa a dia que passa sense arguments i amb les vergonyes a l'aire als transvasistes del govern, als transvasistes de l'oposició i sobretot als estómacs agraïts que ja no saben com justificar la seva postura.

Ahir, deia, vam manifestar-mos a Amposta uns quants milers d'ebrencs, tan hi fa si n’érem més o n’érem menys, l'important era que hi érem uns quants més que els quatre arreplegats que alguns haguessin desitjat.

Vam començar sent quatre arreplegats, després uns insolidaris, una pagesots incults, uns neocarlins, i avui ja som una colla d’intolerants talibans. Tot plegat em convenç encara més, que no anem errats, que el camí és el correcte, sinó fora així no es preocuparien gens ni mica de natros i ens ignorarien com sempre han fet.

Potser a algú li trontolla la cadira quan els ebrencs criden amb una sola veu. Aixó acaba de començar, ahir va ser Amposta, i demà?