02 d’octubre, 2007

Una llengua de plom

El segle XX és a punt d’expirar, i la Vall és l’escenari immòbil d’anònims personatges de diferents dècades que han gaudit i patit de les meravelles i les misèries que amaga aquest idíl·lic paradís. Un abocador serà el destí final d’una terra, per la qual els seus habitants han mort, han matat, i quasi han acabat abandonant.

Una llengua de plom, de Francesc Serés és la tercera part de la trilogia De fems i de marbres, com es llegeix a la contraportada, esdevé un àlbum fotogràfic brillant i torbador d’un món que es va desfent, com si fos fang, sota els peus i ofereix al lector un magnífic festí literari esclatant i enlluernador.

Et compro la memòria, paio, t’estic comprant la memòria, em deies somrient i irònic quan t’enduies qualsevol estri. Recordo fredament el dia que carregaves el s trills de pedra i te’n fumies dient que eren per un restaurant, que els posarien vidres gruixuts a sobre per tal de fer-los servir de taula; et compro la memòria, paio, deies des de dins de la camioneta ...

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Jo em vaig llegir el recull de contes La força de la gravetat i em va agradar molt.

Joan M. Garcia ha dit...

A "Una llengua de plom" l'autor es refereix continuament a la "Vall", un lloc idílic pels seus habitants que la sofreixen i la gaudeixen, i que acaba sent el destí d'un macroabocador d'escombraries.

Continuament m'ha semblant que llegia sobre la Vall de l'Ebre.