En Millor que no m'ho expliquis, Imma Monsó tracta de las relaciones de parella de l’amistat, la família, els records, la malaltia. I segons ella mateix reconeix el tema comú dels diferents contes és la incomunicació humana. Una dona què vol trobar la contrasenya que li permetrà accedir a l’ordinador on el seu home ha escrit referent a ella. Un home obsessionat, que no suporta que la dona li doni sorpreses. Una dona que troba una inesperada alegria a les trobades posteriors a la mort d’alguns dels seus parents. Una avia que empra el telèfon i amigues més joves per sentir-se viva. El procés de relativització del pes d’una malaltia com el càncer. O el retorn al poble de la infantesa, qualificat abans com Ofec i retrobat amb el temps, com el lloc on va passar tot.
«Et queixes quan no et parlo, quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no m'escoltes », diu ella. «Tu, en canvi, m'escoltes però no em contestes », respon ell.
1 comentari:
La Imma Monsó és de les millors escriptores actuals del nostre país.
Publica un comentari a l'entrada