Quan era menut, a les botigues de queviures tot es venia a granel, poques coses anaven envasades, des de les llegums a les galetes, passant per la xocolata tot anava a pes, que et servien amb unes paperines de color cru.
Les llenties i sobre tot l'arròs, duien pellofa, pedretes i de vegades algun anèl·lid, que suposava una font de proteïnes extra si no el veies i una fastigosa sensació si el trobaves al plat. Per tal d'evitar ensurts una vegada el menjà era cuit i al plat, existien els “esporgadors”, petits sedassos amb els que es triava les llegums dels cossos aliens, abans de posar-les a la cassola.
Aquest “esporgador”, sempre el vaig veure a casa i per l'abonyegat que es troba ha degut participar a alguna cassolada o s'ha fet servir de pandereta per cantar nadales...
2 comentaris:
M'AGRADA MOLT EL TEU BLOG I PER AIXÒ L'HE NOMINAT A L'ESPAI QUE IMPULSA L'EMIGDI PER TRIAR ELS MILLORS BLOGS EBRENCS.
Oscar, moltes gràcies pel teu comentari. Sempre va bé rebre una bufadeta d'aire a la vela per seguir navegant.
Publica un comentari a l'entrada