14 d’octubre, 2007

Música pel vaixell que s'enfonsa

Avui repassant els blocs, he llegit l'entrada del company .Jesús M. Tibau on comenta l'interessant novel·la de Pere Calders "Ronda naval sota la boira" i ens il·lustra el post amb un comentari referent a que el capità d'un vaixell fa tocar a la banda mentre el barco s’enfonsa. Possiblement, el vaixell, s'ho mereixia. Hi han vaixells que es mereixen tots els honor en el seu darrer comiat.

Ara bé hi han barcos que tenen la banda preparada en el mateix moment de l'avarada, i la música sols serveix per a donar més èmfasi a un sonor fracàs. Com és el cas dels dos exemples que us acompanyo.

El primer data del novembre de 1991, prompte complirà anys. Davant d'una visita reial i com els llepes no podien esperar per posar-se la medalla, van ordenar l'avarada abans d'hora sense llastrar convenientment i va passar el que totes les lleis físiques preveien: La nao Victoria va quedar panxa enlaire. Després la van redreçar i encara va viatjar fins al Japó... (igual duia un submarí a sota...)

El segon cas és un pèl més antic, data del 1940, i correspon a una altra fantasmada, en aquest cas de les autoritats portugueses de l’època, per remarcar allò que en temps passats eren els reis del mambo en els afers del navegar.








1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

És bonic veure com d'un comentari en neix un altre.