Ja passo del mig segle de vida. Fa molt de temps que vaig deixar de xumar-me el dit. Per aquest motiu em miro les coses amb uns altres ulls a com ho feia anys enrera. Veient els fets, els discursos dels polítics fa temps que han deixat d’il·lusionar-me, fa temps que han deixat d’engrescar-me i darrerament l’únic que desperten en mi és desencís i escepticisme.Que surti en Carod i digui que pel 2014..., no me’l crec. Que surti Mas i digui que si sí i que si no, referent al lideratge del país..., paraules. Que surti en Montilla volent inflar ànim a la ciutadania..., històries. En Sirera i la resta millor que no surtin..., pel que han de dir.
Avui 11 de setembre commemorem què, malgrat la derrota, l’esperit i la identitat d’un poble segueix sobrevivint. Per aquest motiu prefereixo recordar: quan els ciutadans prenien els carrers, omplien els pobles de quatribarrades, i a l’aire es respirava esperança; i oblidar les commemoracions de protocol, etiqueta i paraules buides.
Aquest matí, he anat al tros a collir ametlles. Allí m’acompanyaven en silenci: la terra, els ametllers i la senyera que duc al cor...
3 comentaris:
Per a això serveixen les banderes, per dur-les al cor, no només per fer-les volar amb l'ànim de recaptar vots i desp´res tancar-es en un calaix.
Tot sovint veig que coincidim amb els pensaments.....ara veig que tambe amb l'edat, el lloc de naixement, l'escepticisme i fins i tot les ametlles.
Per cert, van cares?
Gràcies Joaquin pel teu comentari.
En quant al preu de les ametlles, encara no he portat cap sac a vendre, en quan acabe de collir-les sortiré de dubtes.
Publica un comentari a l'entrada