La Cucafera

Les Festes de la Cinta de Tortosa han arribat a la darrera etapa, en pocs dies tot tornarà a ser en el seu lloc, les senyeres i damassos deixaran de guarnir els carrers. Els gegants, nans i cort de bèsties tornaran al seus caus.

De tot ells, a part de la majestuositat dels gegants, qui sempre m'ha robat el cor són les cucaferes. Elles que ferotges i feréstegues habitaven un indret ben proper a la Ciutat, ara s’han tornat urbanites.

Abans per trobar-les calia sortir de les muralles pel Portal de Remolins, enfilar-se costa del Celio amunt, en passar el barranc del Torrent calia seguir pujant per la costereta Blanca i superades les corbes de la costa de les Queixales ja hi érem a la Vall d'en Rubí, al mateix cor de la Partida de Bítem.

En arribar a la bassa d'en Xaco, on la llegenda diu que Rufolet va salvar d’ofegar-se al cap dels follets d'aquelles contrades, ens troben a un pas de la Cova d'en Rubí, cau de les cucaferes. L'entrada a la cova és ampla. Ho havia de ser per què les cucaferes es poguessin moure amb comoditat. La darrera vegada que hi vaig ser, la lleugera pendent cap a l'interior tenia el terra llefiscós per la acumulació de les deposicions dels rat-penats que habitaven aquella fosca cavitat.

En aquell indret, diu la llegenda, es va rememorar la història de Sant Jordi a la tortosina. Aquí el drac no mor en mans de l'heroi per salvar la dama. Rufolet, l'heroi tortosí, salva a Rubí a l’aconseguir tallar la cua de la fera i d'aquesta manera convertir-la amb una cucamansa. Però no es menysprea, ni s’humilia a la bèstia, se li permet per sempre més viure i mantenir el seu nom de cucafera, amb dignitat i respecte.

Que acabeu de gaudir de les festes i fins l'any vinent!!