07 de setembre, 2007

La Cucafera

Les Festes de la Cinta de Tortosa han arribat a la darrera etapa, en pocs dies tot tornarà a ser en el seu lloc, les senyeres i damassos deixaran de guarnir els carrers. Els gegants, nans i cort de bèsties tornaran al seus caus.

De tot ells, a part de la majestuositat dels gegants, qui sempre m'ha robat el cor són les cucaferes. Elles que ferotges i feréstegues habitaven un indret ben proper a la Ciutat, ara s’han tornat urbanites.

Abans per trobar-les calia sortir de les muralles pel Portal de Remolins, enfilar-se costa del Celio amunt, en passar el barranc del Torrent calia seguir pujant per la costereta Blanca i superades les corbes de la costa de les Queixales ja hi érem a la Vall d'en Rubí, al mateix cor de la Partida de Bítem.

En arribar a la bassa d'en Xaco, on la llegenda diu que Rufolet va salvar d’ofegar-se al cap dels follets d'aquelles contrades, ens troben a un pas de la Cova d'en Rubí, cau de les cucaferes. L'entrada a la cova és ampla. Ho havia de ser per què les cucaferes es poguessin moure amb comoditat. La darrera vegada que hi vaig ser, la lleugera pendent cap a l'interior tenia el terra llefiscós per la acumulació de les deposicions dels rat-penats que habitaven aquella fosca cavitat.

En aquell indret, diu la llegenda, es va rememorar la història de Sant Jordi a la tortosina. Aquí el drac no mor en mans de l'heroi per salvar la dama. Rufolet, l'heroi tortosí, salva a Rubí a l’aconseguir tallar la cua de la fera i d'aquesta manera convertir-la amb una cucamansa. Però no es menysprea, ni s’humilia a la bèstia, se li permet per sempre més viure i mantenir el seu nom de cucafera, amb dignitat i respecte.

Que acabeu de gaudir de les festes i fins l'any vinent!!

2 comentaris:

setes ha dit...

Jo també tinc debilitat per la cucafera.
Tot i què ja no intenta mossegar als xiquets quan la treuen a passejar els dies de festa... una llàstima

Joan M. Garcia ha dit...

setes,

Tens tota la raó. La Cucafera, encara què amansada, sempre havia poseït rampells ferotges que la feia temuda i admirada pels més menuts.

Deu ser cosa dels pinsos amb cereals transgènics...

Gràcies pel teu comentari.