Deu ser cosa del temps, del temps que tenim jo i les coses que m'envolten. O potser sigui conseqüència del conegut aforisme: que les desgracies mai venen soles.
El cas és que a més de tenir poques ganes d'escriure, de renquejar de la cama esquerra, i de grinyolar-me el cap (proleg d'un refredat), la impressora em fa parlar, l'ordinador passa del meu correu, el cotxe m'ha deixat a peu i la rentadora fa parlar per ènesima vegada,(avui la he trobada a la porta de la cuina..., quan ja volia marxar de casa).
I per la nit fa un fred que pela..., i el que farà.
El cas és que a més de tenir poques ganes d'escriure, de renquejar de la cama esquerra, i de grinyolar-me el cap (proleg d'un refredat), la impressora em fa parlar, l'ordinador passa del meu correu, el cotxe m'ha deixat a peu i la rentadora fa parlar per ènesima vegada,(avui la he trobada a la porta de la cuina..., quan ja volia marxar de casa).
I per la nit fa un fred que pela..., i el que farà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada