Passejada

Com cada tarda surto de casa a pas tranquil, per trencar la vida sedentària que duc, de cadira en cadira i al sofà de tan en tan. Vaig de Roquetes en direcció Tortosa, per la tortuosa carretera que uneix ambdues ciutats i des de la primera farola en Joan en saluda i em diu que està amb mi, me n'alegro, caminar a soles es ben avorrit. En cinc minuts estic a Quatre camins i Josep Maria em diu que jo també soc independent, no se com m'ha mirat. No hem capfico i faig cas a Ferran que m'aconsella que ho faci be, enfilo cap a Jesús a bon pas. Els cotxes van de bòlit, els caminants xino xano.

Passo per Jesús en direcció al camí de la Casella per enfilar per la via verda fins Roquetes de nou.

De cop i volta estic a l'Escorxador vell de Roquetes, ara Centre d'informació del Parc natural dels Ports i com esperant-me, la Pepita des de la primera farola em pregunta: VOLS MILLORAR?, ja ho crec que vull millorar i ho intento però així em quedo. En Miquel ja em veu cansat i m'anima a continuar amb: UN PAS MÉS, i perquè no perdi ritme m'ho recorda des de cada farola. El Gerard no vol ser menys i als voltants de l'IES de Roquetes em recorda que té: UN COMPROMÍS amb mi, i jo que me n'alegro. Sense ulleres no veig gaire, i des de l'altra vorera Josep em diu PRIMER, va confós jo soc el primer i el darrer és a dir l'únic en la meva cursa particular.
Ja veig de lluny el començament de l’últim tram de la via verda, agafat al piló en Francesc em comenta que el CAMI ÉS POSSIBLE, que m'ho digui a mi que ja porto un bon tros fet, però era una errada, la manca d'ulleres em fa veure el que no és, en atansar-me llegeixo bé i el que era possible era el canvi. Te raó els canvis sempre son possibles si en posem la voluntat de que així siguin.

A l'alçada de la torre de Segarra les úniques coloraines que pengen son les fulles verdes dels arbres. En arribar al canal, deixo la via verda i pel camí de servei del canal vaig cap a l’Ajuntament. De lluny, i sense ulleres distingeixo clarament: UTILITZA'NS, ja soc prop de casa, però gràcies per l'oferiment.
Gerard em torna a recordar el compromís que te amb mi, i jo segueixo rebuscant quin deu ser aquest compromís. Miquel em fa oblidar les cabòries, i ara que les cames em fan figa, penjat a cada farola torna a insistir en que doni un pas més. Deixo l'avinguda de la Diputació per girar pel Passeig del Pare Alberca, i m’adono que hi ha un element urbà que fa unes hores no hi era, m'atanso i no puc resistir la temptació, li faig una foto.
Mentre torno a casa desitjo que el cartell, no sigui solament una promesa electoral sinó un compromís amb els ciutadans, llavors tots ells faran honor als seus eslògans: Roquetes haurà estat primer, s'haurà millorat, el canvi haurà estat possible, i s'haurà donat un pas més. I per utilitzar-lo no es preocupin senyors, els ciutadans segur que l'utilitzem.