Al Pla de l'Estació, des del pont del canal de la dreta fins la fàbrica de pinsos, encara es conserven uns centenars de metres de la via vella, que romanen oblidats a la vora de la via verda. Quan hi passo, no puc evitar de caminar una estona sobre un dels rails, ara sense perill de que vingui cap tren, o recórrer amb la mirada el pedreguer a la cerca d'alguna pedra amb un tímid traç d'un fòssil. Moltes tardes d'estiu i alguna que altra campana a l'insti, em portaven com a altres companys a n'aquell indret, a fer el babau sobre els rails, o a buscar alguna pedra on es dibuixes el perfil d'un fòssil i que després de colpejar-la pacientment, amb una picola, apareixia el petit tresor amagat, la majoria de les vegades mutilat.
Sento les promeses electorals com les pedres de la via, mostrem tímids traços del que son, i creen grans expectatives, però quan arriba el moment de cisellar per desprendre la pedra inútil que l’envolta i mostrar el petit tresor amagat, s’erra el cop i sols obtenim un fòssil mutilat.
Sento les promeses electorals com les pedres de la via, mostrem tímids traços del que son, i creen grans expectatives, però quan arriba el moment de cisellar per desprendre la pedra inútil que l’envolta i mostrar el petit tresor amagat, s’erra el cop i sols obtenim un fòssil mutilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada