Ja han passat 48 hores del tancament dels col·legis electorals i al meu triangle vital: Pere Panisello s'ha imposat clarament i sense discussió com a President de l'EMD de Jesús; Ferran Bel, a Tortosa, ha doblat el resultats de la seva formació al 2003 i Miquel Castelló ha revalidat els resultats que ja va obtenir Marià Gil al 2003 a la ciutat de Roquetes.
Segur que hi hauran veus crítiques, sempre n'hi han, però el diumenge 27-M tots els ciutadans van poder dir la seua. Uns ho van fer dipositant el seu vot i els altres parlaren en abstenir-se de fer-ho. Però el missatge d'uns i altres ha estat fort i clar. Que ara els responsables de campanya, de les diferents forces, sàpiguen interpretar-ho correctament, ja son figues d'un altre paner.
Il·luminats de la política, gurus de l’anàlisi electoral i savis del comportament humà, a hores d'ara recomponen el trencaclosques post electoral, i llencen rumors sobre pactes estrambòtics, elevant algo tan simple com una suma aritmètica de resultats electorals a la categoria d'opció de govern amb garanties.
No s'ho creuen, ni borratxos de sifó...
