És curiós constatar que sempre que vaig a votar em trobo amb gent que gairebé són cars de veure la resta del temps.
Avui al col·legi electoral, he trobat un vell i bon amic.
-Has escrit poc, aquesta campanya- m'ha interpel·lat.
-És cert, però darrerament estic força mandrós- li he contestat. Més tard he estat pensant en la meva mandrositat, i viatjant enrera en el temps i en les meves notes, he pogut constatar que en els períodes electorals el meu ritme d’inspiració descendeix estrepitosament i la mandra augmenta en la mateixa proporció...
Seran coses de l’edat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada