S'ha fet esperar, però per fi és una realitat, ubicada al Centre Cívic de Roquetes, la Biblioteca municipal ha començat a funcionar, i l'hi he fet la primera visita com usuari.
Entre gran quantitat de gent menuda, que sobre tot ocupaven els seients amb ordinador, li he donat una volta a la sala observant les diferents seccions, amb parada obligatòria a la col·lecció local, d'on he triat un llibre, el primer que he demanat en préstec de la biblioteca del meu poble.
Com no podia ser d'altra manera el llibre escollit ha estat "De Roquetes vinc" de Ramon Tafalla, que narra les vicissituds dels primers cinquanta anys de Roquetes com a poble a part.
En un dels primers capítols del llibre, l'autor ens conta que fugint dels elevats tributs que suposava viure a l'interior de la ciutat emmurallada de Tortosa, alguns ciutadans abandonaven la ciutat per instal·lar-se al Lligallo de les Carreretes, en les immediacions de l'actual Plaça del Pou. A conseqüència d'un plet entre els nous ocupants i els ramaders, el dia 27 d'abril de 1781, la Reial Audiència del Principat de Catalunya dona la raó als ocupants i els hi permet mantenir els seus habitatges dins el límit del lligallo, donant peu a l'assentament que amb el temps esdevindrà la Roquetes dels nostres dies.
Donant la meva passejada diària, he enfilat per la via verda en direcció a Tortosa, creuant amb compte la carretera del Mas i xino xano cap el Polígon del Pla de l'Estació, en arribar al final o al inici segons se mire, una estaca assenyala el km 0 i més enllà es divisa el pedregam de la via que s'allunya en busca del pont sobre l'Ebre. Diuen que prompte condicionaran aquest tram, això espero...
Doncs bé, entre el polígon i la fàbrica de pinsos, en aquell tros de terreny públic aparentment terra de ningú, m'ha sobtat la troballa d'una "xabola" feta amb plàstics mal arrabassats i sembla que abandonada, amb roba estesa als arbres i estris de cuina escampats... la gent que allí ha malviscut o potser encara hi malviu segur que tampoc poden fer front a les despeses que suposa viure a l'interior de la ciutat ara emmurallada per parets més altes que les de pedra...
M'ha vingut al cap el naixement de l'assentament de Roquetes, i he pensat que dos-cents vint-i-vuit anys després, a Tortosa li naix un nou barri...
Entre gran quantitat de gent menuda, que sobre tot ocupaven els seients amb ordinador, li he donat una volta a la sala observant les diferents seccions, amb parada obligatòria a la col·lecció local, d'on he triat un llibre, el primer que he demanat en préstec de la biblioteca del meu poble.
Com no podia ser d'altra manera el llibre escollit ha estat "De Roquetes vinc" de Ramon Tafalla, que narra les vicissituds dels primers cinquanta anys de Roquetes com a poble a part.
En un dels primers capítols del llibre, l'autor ens conta que fugint dels elevats tributs que suposava viure a l'interior de la ciutat emmurallada de Tortosa, alguns ciutadans abandonaven la ciutat per instal·lar-se al Lligallo de les Carreretes, en les immediacions de l'actual Plaça del Pou. A conseqüència d'un plet entre els nous ocupants i els ramaders, el dia 27 d'abril de 1781, la Reial Audiència del Principat de Catalunya dona la raó als ocupants i els hi permet mantenir els seus habitatges dins el límit del lligallo, donant peu a l'assentament que amb el temps esdevindrà la Roquetes dels nostres dies.
Donant la meva passejada diària, he enfilat per la via verda en direcció a Tortosa, creuant amb compte la carretera del Mas i xino xano cap el Polígon del Pla de l'Estació, en arribar al final o al inici segons se mire, una estaca assenyala el km 0 i més enllà es divisa el pedregam de la via que s'allunya en busca del pont sobre l'Ebre. Diuen que prompte condicionaran aquest tram, això espero...
Doncs bé, entre el polígon i la fàbrica de pinsos, en aquell tros de terreny públic aparentment terra de ningú, m'ha sobtat la troballa d'una "xabola" feta amb plàstics mal arrabassats i sembla que abandonada, amb roba estesa als arbres i estris de cuina escampats... la gent que allí ha malviscut o potser encara hi malviu segur que tampoc poden fer front a les despeses que suposa viure a l'interior de la ciutat ara emmurallada per parets més altes que les de pedra...
M'ha vingut al cap el naixement de l'assentament de Roquetes, i he pensat que dos-cents vint-i-vuit anys després, a Tortosa li naix un nou barri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada