12 de novembre, 2006

Remuntar l'Ebre

La meua ruta de cada dia per anar a la feina, té com a pas obligat el Pont de l’Estat. Quan fa bo, i ben de matí es veuen los remers del Club de Rem exercitant-se, contemplar-los o veure lo pontó amarrat a la pilastra central amb les barques bastides al seu damunt, em fa sentir que l’Ebre encara es viu, a pesar de l’aigua enterbolida o de la gran quantitat d’algues que van surant en busca d’encallar-se en alguna riba o arribar fins el mar.

Però enyoro la imatge del llagut enmig del riu, que durant uns mesos de l’any passat lo va guarnir. Al seu lloc, a la banda de Ferreries, al davant de la Societat de Pesca, l’aspecte de la riba del riu fa plorar.



Sembla que mentre los llaguts van existir, la gent va viure mirant lo riu, en desaparèixer li van donar l’esquena, i donar l’esquena al riu va ser començar a morir tots una mica.



Per tenir lo riu ben pressent, vaig posar un llagut a la meua vida.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Oh! Quina feinada amb la maqueta! ens posaràs més imatges??? I el dia de la botadura suposo que també en faràs, no?

:D


i d'a on has tret les còpies dels plànols alemanys??? t'ha estat molt difícil trobar-los?

per cert, felicitats pel bloc!

Gustau Moreno ha dit...

Molt interessant. La història del dragamines EO i la seua relació amb Tortosa era totalment nova per mi. Sobretot, he trobat molt divertida l'ocurrència de l'oficial de derrota. Crec que li hauries d'haver dit que endavant, que provés de pujar per l'Ebre amb el dragamines, que no hi havia cap problema... Això sí, potser després t'haguessin arrestat de per vida. Però la cara que haguessin posat els militars i la gent d'aquí, quan el vaixell hagués embarrancat en algun punt de l'Ebre, és que no hauria valgut la pena? Et felicito sincerament i t'animo a seguir amb el bloc.

Anònim ha dit...

Si ho fessiu ara, t'ho omplirien de turistes

Et felicito per aqust blog tan "xulo"
Antonio, un marino varat

Anònim ha dit...

Si ho remuntesisi ara, de segur t'ho omplirien de turistes...
Felicitat per aquest blog tan xulo
Antonio

Unknown ha dit...

Abans de tot disculpeu, per no haver donat pas als vostres comentaris, ni me n'havia adonat que hi eren, encara em fa falta una mica d'habilitat per contralar aquest invent.

Jacme: els plànols els vaig trobar a Internet, al acabar la II Guerra els russos van requisar alguns plànols originals, i ara apareixen publicats a una web russa. Altres plànols van arribar a Espanya i són l'origen d'aquesta sèrie de dragamines.

Gustau: Gràcies pels ànims, però la teva Marfanta ha estat la culpable, em va donar la idea de montar aquesta parcel·leta per les meves elucubracions. Gràcies ¡¡¡

Anònim: Segur que sí, amb l'Eo varat al riu seria una vertadera atracció turística.

Gràcies a vatros, això dels blocs es un invent collonut ¡¡¡¡