El matí no era massa fred, encara que el vent bufaba amb ganes. Al passar el Pont les ratxades feien que els pocs pels del cap que em queden, ballesen a plaer. Com tots els matins he mirat el riu, he vist que el nivell de l'aigua havia pujat una miqueta i que l'embarcador de l'escorxador estaba cap per vall.
Si tota l'aigua que ha baixat era la que veia, no era possible el daltavall, i no crec que el vent hagi aixecat l'embarcador d'una bufada. Un escalfred ha aconseguit que el coll s'arrupis, i intentes embutir el cap dintre la caçadora
En dies com avui, semblo una mena de tortuga amagat rera la cuirassa, per impedir que el vent arrossegue els meus pensaments. I avui els meus eren de sorra, aigua i palmeres,... com moltes altres vegades somiant truites...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada