10 de novembre, 2006

Lo llagut de l'Ebre

La meua ruta de cada dia per anar a la feina, té com a pas obligat el Pont de l’Estat. Quan fa bo, i ben de matí es veuen los remers del Club de Rem exercitant-se, contemplar-los o veure lo pontó amarrat a la pilastra central amb les barques bastides al seu damunt, em fa sentir que l’Ebre encara es viu, a pesar de l’aigua enterbolida o de la gran quantitat d’algues que van surant en busca d’encallar-se en alguna riba o arribar fins el mar.

Però enyoro la imatge del llagut enmig del riu, que durant uns mesos de l’any passat lo va guarnir. Al seu lloc, a la banda de Ferreries, al davant de la Societat de Pesca, l’aspecte de la riba del riu fa plorar.



Sembla que mentre los llaguts van existir, la gent va viure mirant lo riu, en desaparèixer li van donar l’esquena, i donar l’esquena al riu va ser començar a morir tots una mica.



Per tenir lo riu ben pressent, vaig posar un llagut a la meua vida.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó rodamont, va ser una bona iniciativa, pero un observació, saps que este llagut que estaba al mig del riu i que era conservat dia a dia, a hores d'ara esta esfonsat a riba-roja d'Ebre per culpa d'alguns irresponsables d'aquesta població? No conservem res a este riu

Rodamon ha dit...

Ho sento molt, no en tenia ni idea. Realment es una llàstima, estem deixant perdre parts de la nostra història. Aquests embarcacions formen part del nostre patrimoni, i amb la seva desaparició s'acabat.